dissabte, de juny 09, 2007

Leonard Euler, 300 anys



Amic (i amiga) lector (i lectora). Segurament que si jo li preguntés el nom de 10 famosos futbolistes no tindria gaire problema en enumerar-me’ls tots. Si li pregunto el nom de 10 cantants, només que em digués els personatges que passegen per Operación Triunfo ja n’hi hauria prou. Però, i si jo li preguntés el nom de 10 il•lustres matemàtics? Quants de vostès em contestaria 10 noms? Segurament tothom diria Pitàgores i a algú se li acudiria citar l’autor d’aquest article (com a exemple de matemàtic, no pas com a il•lustre). Doncs bé, com aquest blog vol ser un servei públic, el dedicarem a repassar la vida d’un dels més grans matemàtics que ha donat la història. Enguany la comunitat internacional de matemàtics (sí, sí, els matemàtics també es reuneixen i fan vida social) ha decidit commemorar els 300 anys del naixement de Leonard Euler.

Leonard Euler nasqué el 15 d’ abril de 1707 a Basilea (Suïssa). El seu pare era un pastor protestant i desitjava formar-lo en teologia, però el noi es va adonar que gaudia molt més envoltat de números i formes geomètriques que no pas anant a dir missa. Fou així que es deixà influenciar per Johann Bernoulli, el seu profe particular de mates.

En aquells temps, els matemàtics estaven molt ben vistos (no com ara) i els diferents regnes els fitxaven pagant les clàusules de rescissió. Així fou com Leonard Euler acabà anant a Sant Petersburg, una ciutat que fundà el rei de Prússia Pere el Gran i que li posà Petersburg en honor al seu nom Pere (allò de Sant li van posar més tard).

Un cop a Petersburg, Euler aprèn, treballa i produeix alguns dels resultats més espectaculars de l’època, que han tingut transcendència durant bona part d’aquests darrers segles. Calcula el comportament dels cossos quan suren, desenvolupa l’hèlix de propulsió, treballa en el càlcul de les òrbites de tir, projecta canals, crea la idea de la turbina, s’ocupa de l’òptica i de l’astronomia, de la mateixa manera que estableix els primers conceptes de topologia, una branca de les matemàtiques que estudia les diferents formes que pot prendre un xiclet. També les seves investigacions en teoria de nombres són la base de la codificació i l'encriptació digital, sense les quals no seria possible navegar per Internet ni treure diners dels caixers automàtics. Fa obres d’arquitectura, estudia l’electromagnetismes, el moviment de la lluna... Les matemàtiques són a la base de tot.

Durant aquest temps, a Euler li queda una estoneta lliure per casar-se (alguns matemàtics tenen sentiments) i tenir la ben habitual xifra de 13 fills. Pocs anys més tard es queda cec fent un experiment d’òptica. Això li va provocar una gran alegria (sí, sí, alegria, heu llegit bé) perquè va dir que “ara res no em pot distreure de l’estudi de les matemàtiques”.

Es calcula que va escriure una mitjana de 800 pàgines cada any durant gairebé 60 anys, (si feu quatre comptes veureu que surten a 2 pàgines diàries de mates; 48000 en la seva vida.) Les seves obres completes, iniciades l’any 1909, van pel volum 72 i encara queda treball per fer (es creu que es pot arribar als 200 volums).

Finalment, morí el 18 de setembre de 1783. I penseu que si no hagués estat per Euler potser avui no faríem gaires classes de matemàtiques i servidor potser estaria a l'atur...

Fa 300 anys la matemàtica formava part de la cultura, com n'hauria de seguir formant ara.

6 comentaris:

R10 ha dit...

No és el mateix un llicenciat en matemàtiques que un matemàtic. I tu, per sort, no ets un matemàtic.
Que no t'en recordes dels professors de la facultat? de com són els matemàtics de veritat? Del lluny que estaven del mon real ?
Com vols que les matemàtiques formin part de la cultura ? Si per entendre un matemàtic d'avui dia necessites, com a mínim ser llicenciat en matemàtiques.
La matemàtica que pot entendre la gent és la de fa centenars d'anys. Per això la matemàtica formava part de la cultura.

Babunski ha dit...

Això que no és el mateix un matemàtic que un llicenciat en matemàtiques només ho deien els professors de la facultat perquè es pensaven superiors a tot. Per mi també té connotacions diferents però no pas en aquest aspecte.

Quina diferència hi ha entre un metge i un llicenciat en medicina? On entre un filòleg i un llicenciat en filologia?

Company r10, suposo que un article sobre les matemàtiques t'haurà mig agradat, no? Millor no parlar de les negociacions per l'alcaldia de Cervera...

croatcatala ha dit...

Un metge exerceix la Medicina, un llicenciat en Medicina té uns estudis que li permetrien fer-ho si ho volgués (però no té per què haver-ho volgut). El mateix val per als filòlegs.

No intentis saber de Lletres, és més difícil del que sembla... hahaha...

Babunski ha dit...

Això és el que intento dir més o menys. La diferència entre un llicenciat en matemàtiques i un matemàtic és simplement l'ús que se'n fa del que s'ha après.

Per cert, croatcatala, se'm fa extrany veure't comentar un post sobre un matemàtic. Tinc entès que no són gaire amics teus...

R10 ha dit...

Un llicenciat en medicina que treballa de comercial per un farmacèutica no és metge i llicenciat en filologia que treballa d'administratiu no és filòleg.
Recorda que colecció de frikis que teniem de profes a l'universitat... allò són matemàtics !!! i jo no ho vull ser !!!
Hagués perferit un post sobre les negociacions per l'alcadia de Cervera.

Benji ha dit...

Amic Ferran!

A mi per la facultat em diuen "clar, ets matemàtic..." (cosa que m'honra, naturalment) però jo els corregeixo: llicenciat en matemàtiques. Perquè tal com comentes, en aquesta societat un matemàtic és, per desgràcia, un "bicho" raro, com un animal exòtic que tothom admira-respecta... però que no serveix per res. I ara les mates no seran obligatories en els batxillerats científics... i jo veig companys que no saben, cursant tercer d'una carrera tècnica i tenint notes de tall superiors a 7,5, obtenir l'equció d'una recta tenint dos punts!!!