La merda que no vol ningú

Els orígens de la industrialització de Catalunya al segle XIX van ser el punt de partida d’un desequilibri demogràfic i econòmic a tot el Principat, que ha beneficiat Barcelona, allò que li diuen àrea metropolitana i tot el litoral en general, en detriment de la Catalunya interior i, molt especialment, les comarques de per aquí aprop i el Pirineu.

Com és on hi ha més habitants, es genera una major activitat econòmica i, conseqüentment, més riquesa. A casa nostra ha imperat el despoblament, lent però implacable. Ara, resulta que les comarques barcelonines continuen el seu creixement gràcies al poder econòmic i polític, però es troben amb una sèrie de problemes que no tenien en dècades anteriors: el paisatge el tenen colgat d’edificis i fàbriques, i els manquen més infraestructures, uns hàndicaps als quals cal afegir-ne dos més: la necessitat de majors reserves d’aigua i la gestió dels residus que generen.

Pel que fa a l’aigua, malgrat que la gran opinió pública ho desconeix, ja fa molts anys que se l’emporten del Solsonès, en concret, de la presa de la Llosa del Cavall. Però els pixapins beuen molt i, per això, qualsevol dia sortirà una canonada des del pantà de Rialb que en lloc de regar el Segarra-Garrigues servirà per abastir una Barcelona amb una aigua d’una qualitat immillorable. Amb el fàcil que seria que xurrupessin del mar. La guerra de l’aigua segur que la tenim perduda, però n’hi ha una altra, la de la merda (o diguem residus), que tot just acaba de començar. El que no podem permetre és haver-nos de menjar la porqueria generada pel progrés i la riquesa de la Gran Barcelona (lo de Gran no s'ho prenguin al peu de la lletra tampoc), com són les escombreries, només perquè la Generalitat vegi més còmode construir megaabocadors a les nostres terres, emparant-se en el fet que aquí ens sobra terreny. Que les fotin a Vallvidrera!! O fins que no omplin tot el Camp Nou... mira si tenen lloc. Aquest és el reequilibri territorial que promou el tripartit? El mateix tripartit que, dit de passada, també vol reduir la representació lleidatana al Parlament de Catalunya amb la nova llei electoral?

Tarragona

Mirin, no sé per què però aquesta setmana tinc ganes de parlar de Tarragona. Tarragona és una ciutat a la qual li tinc un bon apreci i record perquè hi vaig viure un parell d'anys de la meva infantesa... tot i què no em recordo de gran cosa. Doncs miri, aquesta setmana li tinc un record. (Per ser justos diré que vaig viure 6 anys a Barcelona i no li tinc ni gens d'apreci ni gens de record, és a dir, que tinc un criteri seriós sobre l'apreci i els records de les ciutats).

Aquella fabulosa Rambla Nova i la Rambla Vella. El passeig per la rambla acabant al balcó del Mediterrani on Roger de Llúria (o de Flor, ara no sé quin és dels dos) alçant-se majestuosament per portar les quatre barres al llarg de la Mediterrània que horitzó enllà arriba ales illes, Nàpols, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria. I si mires cap avall et trobes l'estació de la RENFE.

I baixant cap a l'Imperial Tarraco on gaudim de les vistes de l'Amfiteatre romà al costat del mar. Tot racó de Tarragona té un grapat d'història guardat i conservat. La platja de la Mora on passava els diumenges de juliol i agost d'infantesa. I dinars al buffet lliure d'Altafulla, on havies de posar-te el menjar abans que arribessin els centenars de milers d'autocars de l'IMSERSO que arrasaven tot quant hi havia.

I recordant flashos de la infantesa recordo que vivia en una casa amb una terrassa enorme en un carrer paral·lel a la Rambla Vella. I mon pare em portava a veure els partits del Nàstic... ui! He dit Nàstic? Ara em veig obligat a parlar de futbol...

Amb qui juga el Nàstic aquest cap de setmana? Que juga amb el Barça? Doncs bé, suposo que tota Catalunya tindrà el seu cor amb aquest equip català que es diu Nàstic de Tarragona. Tots a animar el Nàstic perquè en el seu últim partit a primera faci un bon futbol i es recordi pel partit que el Nàstic va guanyar al Barça. Ah, que el Barça perd la lliga si perd? No passa res, el Nàstic és un representant del futbol català i hem de desitjar la seva victòria. Visca el Nàstic i visca Catalunya!

P.D. Espero que ningú m'acusi de mal català, la setmana passada anava amb l'Espanyol i aquesta amb el Nàstic... no puc fer més per defensar l'esport català, no creuen?

Leonard Euler, 300 anys

Amic (i amiga) lector (i lectora). Segurament que si jo li preguntés el nom de 10 famosos futbolistes no tindria gaire problema en enumerar-me’ls tots. Si li pregunto el nom de 10 cantants, només que em digués els personatges que passegen per Operación Triunfo ja n’hi hauria prou. Però, i si jo li preguntés el nom de 10 il•lustres matemàtics? Quants de vostès em contestaria 10 noms? Segurament tothom diria Pitàgores i a algú se li acudiria citar l’autor d’aquest article (com a exemple de matemàtic, no pas com a il•lustre). Doncs bé, com aquest blog vol ser un servei públic, el dedicarem a repassar la vida d’un dels més grans matemàtics que ha donat la història. Enguany la comunitat internacional de matemàtics (sí, sí, els matemàtics també es reuneixen i fan vida social) ha decidit commemorar els 300 anys del naixement de Leonard Euler.

Leonard Euler nasqué el 15 d’ abril de 1707 a Basilea (Suïssa). El seu pare era un pastor protestant i desitjava formar-lo en teologia, però el noi es va adonar que gaudia molt més envoltat de números i formes geomètriques que no pas anant a dir missa. Fou així que es deixà influenciar per Johann Bernoulli, el seu profe particular de mates.

En aquells temps, els matemàtics estaven molt ben vistos (no com ara) i els diferents regnes els fitxaven pagant les clàusules de rescissió. Així fou com Leonard Euler acabà anant a Sant Petersburg, una ciutat que fundà el rei de Prússia Pere el Gran i que li posà Petersburg en honor al seu nom Pere (allò de Sant li van posar més tard).

Un cop a Petersburg, Euler aprèn, treballa i produeix alguns dels resultats més espectaculars de l’època, que han tingut transcendència durant bona part d’aquests darrers segles. Calcula el comportament dels cossos quan suren, desenvolupa l’hèlix de propulsió, treballa en el càlcul de les òrbites de tir, projecta canals, crea la idea de la turbina, s’ocupa de l’òptica i de l’astronomia, de la mateixa manera que estableix els primers conceptes de topologia, una branca de les matemàtiques que estudia les diferents formes que pot prendre un xiclet. També les seves investigacions en teoria de nombres són la base de la codificació i l'encriptació digital, sense les quals no seria possible navegar per Internet ni treure diners dels caixers automàtics. Fa obres d’arquitectura, estudia l’electromagnetismes, el moviment de la lluna... Les matemàtiques són a la base de tot.

Durant aquest temps, a Euler li queda una estoneta lliure per casar-se (alguns matemàtics tenen sentiments) i tenir la ben habitual xifra de 13 fills. Pocs anys més tard es queda cec fent un experiment d’òptica. Això li va provocar una gran alegria (sí, sí, alegria, heu llegit bé) perquè va dir que “ara res no em pot distreure de l’estudi de les matemàtiques”.

Es calcula que va escriure una mitjana de 800 pàgines cada any durant gairebé 60 anys, (si feu quatre comptes veureu que surten a 2 pàgines diàries de mates; 48000 en la seva vida.) Les seves obres completes, iniciades l’any 1909, van pel volum 72 i encara queda treball per fer (es creu que es pot arribar als 200 volums).

Finalment, morí el 18 de setembre de 1783. I penseu que si no hagués estat per Euler potser avui no faríem gaires classes de matemàtiques i servidor potser estaria a l'atur...

Fa 300 anys la matemàtica formava part de la cultura, com n'hauria de seguir formant ara.

Tripartits, no gràcies

Els gran nombre de lectors d'aquest blog feia dies que esperaven una opinió d'algú qualificat sobre els resultats de les eleccions municipals. Doncs bé, com que no trobo ningú qualificat per poder opinar, ja ho faig jo mateix.

1) ERC s'ha fotut una castanya a Lleida, a Barcelona, a Sant Celoni, a Martorell, A Granollers... llocs on havia el famós tripartit (sembla un insult ja això de tripartit, en canvi els bascos tenen tripartit i no sona tan malament). Cal acabar amb aquesta mania que té algú (o alguna) de fer tripartits tal com ragen. Els tripartits que els facin els d'ICV que no serveixen per res més (bé, quan els hi convé també pacten amb CIU per fotre alcaldies a ERC). ERC ha de pactar amb qui millor li convingui en cada cas i en cada moment. El tripartit ha estat un fracàs perquè no s'ha acomplert cap dels objectius que ERC tenia posats en ell. Ni guanya poder a l'àrea metropolitana de Múrcia (perdó, de Barcelona vull dir) ni ha servit per catalanitzar el PSOE (el PSC existeix només com a concepte teòric). Per tant, potser que canviem d'estratègia, no?

2) ERC s'ha fotut la castanya a Vilafranca, Vic, Berga, Valls... allà on la CUP ha tret regidors. ERC ha de buscar els seus vots sobretot a la Catalunya interior, allà hem d'aconseguir ser la primera força i a partir d'això ja veurem que podem fer a Hospitalet o Santa Coloma. El vot independentista ha anat a parar a partits independentistes de veritat i no aquesta cosa pseudo-no-sé-què que ens vol vendre el Carod. A Lleida mateix la CUP ha obtingut 1000 vots, els necessaris perquè ERC hagués aconseguit el 3r regidor. A Berga i Vilafranca la CUP ha obtingut més vots que ERC i es correspon a la pèrdua de regidors d'ERC. A Sant Celoni ERC ha perdut l'alcaldia per culpa de la CUP.

3) ERC ha guanyat 300 regidors (un 1% d'aquests correspon a Alguaire) en ciutats menors de 5000 habitants, sobretot a la demarcació de Lleida on puja en gairebé tots els consells comarcals. Aquí està el nostre electorat. Som la 2a força a l'Urgell, al Pla d'Urgell, a la Segarra i a les Garrigues. Si les coses municipals es fan ben fetes la recompensa es nota. Cal mantenir tota aquesta bossa de votants per a futures eleccions.

4) Hi ha uns quants municipis amb llista del PP que han obtingut 0 vots. És a dir, no s'han votat ni els de la llista. Un d'ells és Montcortés de Segarra, on la cap de llista era regidora de Palència, jejeje...