Aquest passat cap de setmana vaig aprofitar per fer una petita estada al Maresme nord-La Selva sud i el Vallès Oriental est (i el Mediterrani oest per si vol més dades) en companyia de la sra Babunski i del Babunsket. L'objectiu fou la visita a la vila d'Hostalric i al castell de Palafolls. El cap de setmana va incloure un avís de bomba a la platja de Calella, justament davant de l'hotel on estàvem allotjats però ja aviso que aquest fet la família Babunski no el tenia previst durant el cap de setmana. No cal dir que aquell avís resultà més fals que una promesa del ZP (Zapatero Pinotxo).
El dia d'Hostalric, sobretot en el moment del dinar, es presentava amb molt bons auguris. Al Restaurant La Fortalesa, dalt de tot del turó des d'on es guaita tot el poble (i el seu lleig polígon industrial que m'esguerrà totes les fotos) i dins d'una fortalesa (evidentment, dient-se la fortalesa no estarà dins d'una bústia de correus, per exemple). Prometia bé només entrar ja que els cambrers parlaven tots en català, cosa més o menys rara en els serveis gastronòmics del nostre país. A partir d'aquí començà la debacle... des de que vam seure fins que ens van prendre nota van passar 45 minuts (2700 s en SI). Es veu que els cambrers no es recordaven si ens havien pres nota o no. Des del moment en què el maitre ens pren la comanda fins que ens porten el primer plat passen 40 minuts més (2400 s en SI). Gairebé una hora i mitja per començar a dinar (o a berenar). El vi que vam demanar (Espelt D.O. Empordà) no el tenien. L'altre tampoc. El menjar estava tot fred i per últim ens van cobrar més del compte... fixi's que compleix tot allò que no ha de tenir un restaurant. De totes formes, prefereixo pensar que va ser un fet (o successió de fets) aïllat i m'agradaria recomanar-o perquè la carta i la qualitat del menjar (no la temperatura) era excel·lent. La sra Babunski va al·lucinar amb un postre de pinya borratxa amb Peta Zetas... increïble!
L'altra cosa que voldria fer és enviar un petit missatge al regidor (o regidora) encarregat de la via pública de l'ajuntament de Palafolls. Sr regidor (o regidora) de Palafolls, miri, que em sembla molt bé que cuidi de la salut dels vianants del seu poble i que posi passos de zebra elevats d'aquells que molesten tant i tant als cotxes. Però jo em pregunto, és necessari posar-los absolutament a tots els passos de zebra que té dins del seu domini? Sap que no em donava temps de posar 2a en el cotxe? Home (o dona), se'n podia estalviar uns quants, que vaig fer tot el recorregut en 1a. Ja ho sap això el sr Saura? Només passant per dins del seu poble (10 minuts o menys) el consum mitjà del cotxe em va passar de 7.0 a 7.7. I la meva senyora que està esperant un altre Babunsket, pobra, gairebé tenia el crio al gargantxó i si es descuida li surt per les fosses nassals. Això sí, la pista forestal per pujar al castell està ben arregladeta i no ha posat cap pas elevat de vianants. Gràcies sr regidor per llegir el bloc. El col·lectiu de senyores embarassades li agrairà molt.
7 comentaris:
Pel tò general no sembla que hagi estat una escapada gloriosa, aquesta de la família Babunski: entre l'espera al restaurant i els bots dins del cotxe... Espero que la resta d'activitats d'oci sortissin bé!
(els passos elevats haurien d'estar prohibits!)
diuen que lo bó es fa esperar. doncs el vostre menjar deuria ser gairebé excels.
Ferran: Ui! I no és tot, en acabar aquests dies, la meva santa senyora em va fer parar a aquella mena de Port Aventura per a senyores que és la Roca Village! Això sí que és futut! I això dels passos elevats és una torracollonada suprema. A Torrefarrera els mateixos veïns els hi van fer treure a l'ajuntament pocs dies després d'haver-los posat.
Oscar: sí, sí, el menjar va ser excel·lent... però realment va ser una situació desesperant. Sobretot quan el cambrer diu que no es recordaven si ens havien pres nota o no...
sobretot no perdem l'esperit crític...:)
enhorabona per l'espera del Babunsket 2 i felicitats a la teva senyora perno esternudar en tan delicats moments previs... hehehehe
si tot i l'espera encara estaveu d'humor per gaudir del berenar, us felicito per la santa paciència...
Encara que fossin lents, els paisatges i la zona en general val la pena de conèixer. Una abraçada!!!
MOntse: el dinar va ser excel·lent, sobretot amb la gana que teníem. Ens vam seure a dinar a les 13:30 i sortíem a les 17:00. Gràcies.
Kweilan: benvinguda de nou. Hostalric era un poble que tenia pendent de visita realment.
La Roca Village és horrorós!! Hi vaig estar un cop, un de sol, fa molts anys, i en vaig tenir ben bé prou: quin pal de lloc. Et planyo! :)
Publica un comentari a l'entrada