dijous, de març 19, 2009

Sisco Sapena, Emili Bayo i Pepito Montardit


Quan des de Lleida anem defensant el nostre Museu i el nostre regadiu, a Barcelona continuen xiulant el Pont sobre el riu Kwai mentres van mirant al toll d'aigua que tenen allà, val més que ens dediquem a mirar que podem fer nosaltres mateixos (i mateixes).

Per això avui toca un article d'aquells de Lleida-Lleida-Lleida (o Lleida al cub). De tres homenots que ben bé poden portar el nom de Lleida al món sense necessitat d'haver de passar per Can Fanga. Que sí, que sí.

1) El primer lleidatà que es va fer notar als Estats Units va ser el Gaspar de Portolà. Sense ell no existira Hollywood per exemple (que fort!). Després hi va anar a triomfar l'Enric Granados, el Joan Oró, el doctor Roc Pifarré o el Custo Dalmau. Però ara cal afegir de manera extraordinària al Sisco Sapena, un paio que no té el cul quiet i que volta més que el gos del Xero. El Sisco, famós per haver creat Lleida.net, l'operadora de SMS més gran de l'estat (que em perdoni José Bono per dir estat i no Ejpaña) ha obert oficina a la Michigan Avenue de Miami (que sona l'òstia de bé i de lluny això). I sap com li ha dit a l'oficina? Pensi, pensi... Lleida.net USA Inc. Guaiti vostè! Tantes campanyes d'Ara Lleida i aquest senyor ja ens està promocionant al mig de Miami. A veure si no hi cabrem aviat a Alguaire!

2) L'Emili Bayo i el Txema Martínez han creat una nova editorial lleidatana: Alfazeta. Ja era hora que aquell pirata del Pagés Editors tingui competència. Com no podia ser d'una altra manera, el primer llibre editat és sobre Lleida. Amb el nom de Lleida és femení ens presenten un llibre amb les biografies de lleidatanes (i no lleidatans) il·lustres a càrrec de Conxita Mir. Des de les doctores Martina Castells i Zoe Rosinach, pedagogues com Maria Rúbies, escriptores com Maria Mercè Marçal, personatges nobles com Aurembiaix d'Urgell o Elisenda de Montcada i llegendaris com Maria Sauret. Espero aviat una edició sobre Lleida és masculí... més que res per allò de la no-discriminació. Ah, que va al revés això de la discriminació?

3) I per últim un record a lo Pepito Montardit. No és que hagués anat molt lluny a promocionar Lleida, de fet el pobre home gairebé no es va moure del camí de dalt de la Partida de Vallcalent, però va ser un gran defensor de l'horta lleidatana, la nostra marca de la casa que l'AVE ha mig trencat i la variant sud pot acabar de fotre potes enlaire. Des de l'ajuntament del qual va ser regidor per CIU durant la primera legislatura fins a l'Associació de veïns de la Partida de Vallcalent. Un mestre de la botifarra, de la pagesia i de les aringades a la brasa. Un altre homenot que necessita un carrer a Lleida, si pot ser al mig d'uns pressiguers i d'uns perers.

dijous, de març 05, 2009

El gran periodisme de la Vanguardia


Ui! Que gran que és aquest diari líder a Catalunya. No m'extranya que sigui el més llegit, el regalen a dotzenes fins i tot a les xurreries.
Escric només aquest post per donar a conéixer l'enquesta que publicava La Vanguardia el dimarts i que podeu veure en aquest enllaç. Digna d'un diari en el qual el Jordi Barbeta està més desfasat que el referéndum de l'OTAN.

Mirin la pregunta que es formula...

¿Deberían devolverse a Aragón las obras sacras guardadas en Lleida?

Homeeeeee! (i dona!)... és que fins i tot em donen ganes a mi de votar que SÍ. A Lleida només estan guardades, aquí som el magatzem de Barbastro i anem fent inventari. Així és normal que votin un 66% de SÍ. Fins i tot ha degut de votar el pallasso aquest de bisbe que ara diu que li fan mobbing. Je! Serà de la feinada que té un bisbe! Ui! Quina feina! I els de CCOO i UGT no es manifesten en defensa dels bisbes? O és que als bisbes no els hi fan EROs?

Què hagués passat si la pregunta formulada hagués estat: S'haurien d'entregar a Aragó les obres que el Museu Diocesà de Lleida té en legítima propietat? Potser canviaria una mica el sentit de la votació, no?

Si és que aquesta gent de Barcelona, els queda tan lluny això... què pensarien si jo fes una enquesta que digués: S'hauria de tornar a Taüll la pintura del Pantocràtor exposada al MNAC? I aquesta sí que és veritat...

De totes formes no es pot esperar gaire d'un diari dirigit per un personatge anomenat José Antich (de la Seu d'Urgell) que parla un català comparable al que parlaria el Fary menjant polvorons. Quina manera d efer malbé la llengua, ja podem fer campanyes ja...