dissabte, març 28, 2009

Fenya fuig, cassola vine.


Avui escrivim l'article dos persones diferents, que poden ser la mateixa, però per si de cas distingim. Però potser no l'escrivim... el dictem. Es que cansa molt escriure, sap?

1) Hola, bon dia. Sóc un funcionari que estic al meu lloc de treball i aprofito per conectar-me al Facebook i aquestes coses d'Internet. Així no em cal gastar a casa. Jo no tinc cap por a perdre la feina, amb crisi o sense, seguiré venint al lloc de treball (que no és el mateix que venir a treballar). I quan no tingui ganes agafo una baixeta per depressió, grip o ulls de poll. Per als funcionaris la crisi no existeix. Els bancs ens concedeixen crèdits sense protestar i el Zapatero i el Solbes ens van fixar un augment salarial del 3,9% quan la inflació interanual era del 0,7%. A les hores de feina aprofitem per anar a comprar i així augmentem l'economia del país. Però ara estaré més controlat, sap? Es veu que si no faltem ens donaran un complement salarial. Així que com avui no puc sortir a comprar em quedaré escrivint aquest bloc per poder cobrar més. Però quina mandra fa això, no? És més pesat que compulsar fotocòpies...

2) Hola bon dia (2). Sóc Rosa Cañadell, portaveu d'aquell sindicat que protesta per tot i no està mai d'acord en res que es diu USTEC. Ui! Jo necessitava fer vaga el dia 19 de març perquè el 2n trimestre és molt llarg, sap? Ah, perdoni! Que jo no treballo normalment. Sóc una d'aquelles alliberades sindicals que cobren a partir de subvencions del govern. La meva funció és protestar contra l'escola concertada i fer una entrevista a l'AVUI més plena de barbaritats que un lehendakari del PSOE amb pacte del PP. Que no sé ben bé per què vam fer la vaga aquella del dia 19. Miri, per què no es pot permetre que els professors (i professores) treballin 3 hores més cobrant-les, que això és anar en contra de la qualitat de l'ensenyament. Què diu? Que els professors (i professores) de la concertada treballen 6 hores més? Bah! Però això és perquè van a missa. Què hi ha concertades laiques? I què diu que en una concertada pot trobar romanesos, coreans, mexicans, equatorians, russos, xinesos (amb els respectius femenins)? Deuen ser tots fills (o filles) de mafiosos (i mafioses) de la construcció si van a la concertada. I els professors (i professores) tenen les mateixes titulacions? I què cobren menys? És igual tot això. La meva feina (diguem-li feina, diguem-li manera de passar el temps) és insultar sense fonament a aquest col·lectiu de professors pijos (i professores pijes) que només representen el 40% de l'escolarització de Catalunya. Miri, vostè proposi als treballadors de les empreses afectades per EROs de treballar 3 hores més cobrant-les a veure què diuen... eh? que diran que sí? Bé, prou, vaig a continuar la meva gran tasca sindical que és... que és... bé, no sé ben bé què faig.


dijous, març 19, 2009

Sisco Sapena, Emili Bayo i Pepito Montardit


Quan des de Lleida anem defensant el nostre Museu i el nostre regadiu, a Barcelona continuen xiulant el Pont sobre el riu Kwai mentres van mirant al toll d'aigua que tenen allà, val més que ens dediquem a mirar que podem fer nosaltres mateixos (i mateixes).

Per això avui toca un article d'aquells de Lleida-Lleida-Lleida (o Lleida al cub). De tres homenots que ben bé poden portar el nom de Lleida al món sense necessitat d'haver de passar per Can Fanga. Que sí, que sí.

1) El primer lleidatà que es va fer notar als Estats Units va ser el Gaspar de Portolà. Sense ell no existira Hollywood per exemple (que fort!). Després hi va anar a triomfar l'Enric Granados, el Joan Oró, el doctor Roc Pifarré o el Custo Dalmau. Però ara cal afegir de manera extraordinària al Sisco Sapena, un paio que no té el cul quiet i que volta més que el gos del Xero. El Sisco, famós per haver creat Lleida.net, l'operadora de SMS més gran de l'estat (que em perdoni José Bono per dir estat i no Ejpaña) ha obert oficina a la Michigan Avenue de Miami (que sona l'òstia de bé i de lluny això). I sap com li ha dit a l'oficina? Pensi, pensi... Lleida.net USA Inc. Guaiti vostè! Tantes campanyes d'Ara Lleida i aquest senyor ja ens està promocionant al mig de Miami. A veure si no hi cabrem aviat a Alguaire!

2) L'Emili Bayo i el Txema Martínez han creat una nova editorial lleidatana: Alfazeta. Ja era hora que aquell pirata del Pagés Editors tingui competència. Com no podia ser d'una altra manera, el primer llibre editat és sobre Lleida. Amb el nom de Lleida és femení ens presenten un llibre amb les biografies de lleidatanes (i no lleidatans) il·lustres a càrrec de Conxita Mir. Des de les doctores Martina Castells i Zoe Rosinach, pedagogues com Maria Rúbies, escriptores com Maria Mercè Marçal, personatges nobles com Aurembiaix d'Urgell o Elisenda de Montcada i llegendaris com Maria Sauret. Espero aviat una edició sobre Lleida és masculí... més que res per allò de la no-discriminació. Ah, que va al revés això de la discriminació?

3) I per últim un record a lo Pepito Montardit. No és que hagués anat molt lluny a promocionar Lleida, de fet el pobre home gairebé no es va moure del camí de dalt de la Partida de Vallcalent, però va ser un gran defensor de l'horta lleidatana, la nostra marca de la casa que l'AVE ha mig trencat i la variant sud pot acabar de fotre potes enlaire. Des de l'ajuntament del qual va ser regidor per CIU durant la primera legislatura fins a l'Associació de veïns de la Partida de Vallcalent. Un mestre de la botifarra, de la pagesia i de les aringades a la brasa. Un altre homenot que necessita un carrer a Lleida, si pot ser al mig d'uns pressiguers i d'uns perers.

dijous, març 05, 2009

El gran periodisme de la Vanguardia


Ui! Que gran que és aquest diari líder a Catalunya. No m'extranya que sigui el més llegit, el regalen a dotzenes fins i tot a les xurreries.
Escric només aquest post per donar a conéixer l'enquesta que publicava La Vanguardia el dimarts i que podeu veure en aquest enllaç. Digna d'un diari en el qual el Jordi Barbeta està més desfasat que el referéndum de l'OTAN.

Mirin la pregunta que es formula...

¿Deberían devolverse a Aragón las obras sacras guardadas en Lleida?

Homeeeeee! (i dona!)... és que fins i tot em donen ganes a mi de votar que SÍ. A Lleida només estan guardades, aquí som el magatzem de Barbastro i anem fent inventari. Així és normal que votin un 66% de SÍ. Fins i tot ha degut de votar el pallasso aquest de bisbe que ara diu que li fan mobbing. Je! Serà de la feinada que té un bisbe! Ui! Quina feina! I els de CCOO i UGT no es manifesten en defensa dels bisbes? O és que als bisbes no els hi fan EROs?

Què hagués passat si la pregunta formulada hagués estat: S'haurien d'entregar a Aragó les obres que el Museu Diocesà de Lleida té en legítima propietat? Potser canviaria una mica el sentit de la votació, no?

Si és que aquesta gent de Barcelona, els queda tan lluny això... què pensarien si jo fes una enquesta que digués: S'hauria de tornar a Taüll la pintura del Pantocràtor exposada al MNAC? I aquesta sí que és veritat...

De totes formes no es pot esperar gaire d'un diari dirigit per un personatge anomenat José Antich (de la Seu d'Urgell) que parla un català comparable al que parlaria el Fary menjant polvorons. Quina manera d efer malbé la llengua, ja podem fer campanyes ja...