divendres, juliol 31, 2009

On hi caben 2, hi caben infinits

De tots els lectors és ben sabuda la funció de servei públic d'aquest bloc. En aquest article voldria fer un petit comentari d'un famós anunci d'aquest estiu d'una famosa casa de mobles (digui-li casa de mobles digui-li casa-de-vendre-fustes-i-espavila't-tu-a-muntar-les).
Primerament escric la premisa en forma completa: on hi caben 2 aleshores hi caben 3. Si fem una primera anàlisi des del punt de vista de la lògica matemàtica proposicional veiem que la premisa en qüestió ja és incorrecta. Utilitzarem la prova indirecta del modus tollens de Karl Popper. Es tracta d'una proposició condicional (si .... aleshores .....) i la principal propietat de les proposicions condicionals és que si neguem la conseqüència, alheshores la causa també ha de ser negada (crec recordar que s'anomena llei de la transposició). Veiem que realment la sentència peta aquesta propietat, si neguem la conseqüència ens quedarà: "On no hi caben 3, no hi caben 2". De manera òbvia ens adonem que això és ben fals perquè pot existir un lloc on no hi càpiguin 3, però sí que en càpiguin 2. Pensi en un sidecar per exemple. Per tant, des d'un punt de vista de la lògica clàssica l'enunciat és incorrecte.
Ara passem a una anàlisi matemàtica de la situació. Suposem que és cert que "on hi caben 2 aleshores en caben 3". Si en caben 3, aleshores podem agafar un subconjunt de 2 elements del conjunt total de 3. En aquest subconjunt de 2 elements, suposant certa la hipòtesis, també hi cabrien 3, per tant, en total ja hi cabrien 4=3+1. En aquest nou conjunt de 4 podem destriar 2 subconjunts de 2 elements cadascun, que per hipòtesis en cabrien 3, per tant tenim un nou conjunt de 3+3=6 elements. Així on hi caben 2, en caben 6. Però aquest nou conjunt de 6 el dividim en 3 subconjunts de 2, i en cadascun d'aquests subconjunts en cabrien 3, per tant ja en tenim 9. Si fem la mateixa operació, on hi caben 9 en caben 13, i on hi caben 13 en caben 19, i on hi caben 19 en caben 28 i 42 i 63 i 94 i 141 i... de tal manera que en un conjunt inicial de 2 elements en cabrien, si més no, els elements d'aquesta successió 2, 3, 6, 9, 13, 19, 28, 42, 63, 94, 141... succesió que podem definir de forma recurrent a(n+1)=E[3*a(n)/2] on E(x) representa la funció part entera. Aquesta successió és clarament creixent i amb límit infinit. Per tant podem concloure que on en caben 2, en caben infinits...
Conclusió: el missatge correcte hauria d'haver estat "Si hi caben 3 i només 3 aleshores hi caben 2 i només 2"... no es creguin la publicitat.

dilluns, juliol 27, 2009

Mercè Rivadulla plega


Avui farem aquella cosa tan típica de dir allò de "Tinc dos notícies, una de bona i una de dolenta. Quina voleu que us expliqui primer?". I segurament hauran dit "la dolentaaaaaaaaaa, la dolentaaaaaaaa", més que res perquè sempre es diu primer la dolenta. Jo ho faré al revés. Perquè em dona la gana fer-ho així, no busqui cap explicació raonada al fet que vulgui dir primer la bona i després la dolenta.

La notícia bona és que Mercè Rivadulla, regidora d'ICV a la Paeria plega. Que sí, que sí, ha llegit bé. Entenc que tanta alegria junta en tan poc temps no pot ser bo, però que digui el Saura que no es presentarà més i que la Rivadulla deixa la seva cadira de l'ajuntament de Lleida és un fet històric en la política catalana.

Ara bé, deixi'm ser més malparit que un endocrinòleg (són les persones amb menys sentiment que he vist a la terra, el meu té un posat com si fos una escombra). Estem molt contents (i contentes) perquè aquests dos mamífers de la política catalana pleguen, però s'han parat a pensar qui pot ocupar els seus respectius llocs? Pensi que també seran d'ICV... a què li ha passat l'alegria de cop? Ramon Camats, el nou regidor de la Paeria ens pot convertir l'A-2 en carril-bici, eh?

Ara, la sra Rivadulla ja es pot dedicar a les tasques de casa. Sí, a la casa que tenen a la urbanització de Vil·la Montcada, als afores de Lleida. En aquella zona el metre quadrat edificat deu costar 89721598512597821639 milions d'euros (euro amunt o avall). Però segurament, mentres ella ha estat treballant perquè les tomates tinguin gust de tomates, haurà cedit la seva senzilla llar a membres del col·lectiu Okupa, o a joves defensors de Palestina o simplement a milers de temporers sense sostre que ens envia cada estiu molt amablement (i sense demanar-los-hi) la Junta d'Andalusia. Ara es podrà dedicar a la vida de parella amb el sr Francesc Pané, que curiosament és diputat al Parlament per... ICV! Us sona aquesta història? Deu ser dins dels estatuts d'ICV. Un article que digui "qualsevol membre d'una parella de fet (als estatuts d'ICV no deu posar matrimoni ni família, no és prou progre) ha d'obligar a l'altra a tenir un càrrec". Més o menys.

Però, políticament, que ens deixa la sra Rivadulla? No comento l'herència que ens deixa Xoan Saura perquè podria abocar milers de lectors (i lectores) al suïcidi. Durant dos legislatures va ser diputada a Madrid (per la circumscripció de Barcelona esclar, a Lleida només es voten ells) i va aconseguir una de les lleis que més ens ha canviat la vida a tota la humanitat (i als marcians també), que és la llei que possibilita el canvi d'ordre dels cognoms dels fills (i filles). Quin gran avenç per la societat! També va ser feina seua la "Declaració d'Interès General del Segarra-Garrigues" (quan no devia haver mixons encara), la "Llei sobre els drets de les persones immigrades" o la "Llei de despenalització de la Insubmissió".

Des de la Paeria i gestionant (no podia ser cap altra) la Regidoria de Medi Ambient va potenciar la creació de parcs, la transformació de la Mitjana, la creació del Parc de Rufea, el Parc de la Serra Llarga... molt bonic tot això. Si a aquests (i aquestes) d'inicitiva els deixem pintar de verd tot el que volen, doncs no molesten i encara van fent. El problema és quan volen anar més enllà del verd... La mesquita? Per què se li va posar entre cella i cella que s'havia de construir una mesquita en terrenys municipals? I per què tant defensar la plaça Cervantes quan necessitava una profunda remodelació? I tant d'interès pels animals de companyia... a què es deu? I els cotxes? Si fos per vostè pagaríem 8973 euros diaris d'impost de circulació! Segons la sra Rivadulla els cotxes "ocupen espai". I vostè que no ocupa espai? Què potser és antimatèria? Té densitat zero? Està formada per fotons? Si fos per vostè peatonalitzaria l'A-2 i tot!

Només espero que el Ramon Camats, amb el qual he pogut conversar vàries vegades ens deixi en pau als conductors que no tenim cap més remei que agafar el cotxe cada dia per anar a treballar! Però la veritat és que no me'n fio... el Camats va a tot arreu en bicicleta... ja la tornem a tenir liada. Cagonrecony!

dimecres, juliol 22, 2009

Es de ser inútiles.


Sí, segurament ja s'ho haurà pensat vostè. En veure aquest títol ja ha deduït que aquest article no pot estar dedicat a ningú més que als senyors (i senyores) d'Iniciativa que estan al Govern. Aquest senyor (bé, senyor és un eufemisme, potser li pegaria millor dir-li xancleta posem per exemple) anomenat Joan Saura té unes idees que són superades en intel·ligència per un tros de julivert.

Ara que això dels incendis forestals està de moda, al tarambana aquest no se li acut una idea més genial (és que escolti, és el súmmun de les idees, sen-sa-ci-o-nal) que els pagesos no puguin recol·lectar entre les 2 i les 5 de la tarde. Es veu que els pagesos són bèsties incendàries que van pels boscos aquests dels mixons (i mixones) de les ZEPA fotent brasa als pins. Aquí es veu el cor pixapins del conseller en qüestió, que entèn tant del medi rural com un servidor de literatura eslava.

Aquesta mesura només és una mesura urbana destinada a evitar l'impacte mediàtic dels senyors (i senyores) de Barcelona que vénen a comarques (que bonic això de dir comarques a tot allò passat Martorell!) que es deuen dessolar quan veuen una finca rústica en flames. El que no sap el senyor Saura i de ben segur tampoc saben els senyors (i senyores) de Barcelona és que entre les 2 i les 5 de la tarda són les millors hores per segar el cereal, ja que el gra està sec del tot i la humitat fa malbé el cereal.

El conseller Saura (i els iniciativos) només vol un paisatge bonic perquè els diumengers (i diumengeres) puguin exclamar camacu! i les pobres comarques de l'interior necessiten un paisatge perquè el pagès pugui treballar. Com podrien evitar-se incendis? Deixant que els pagesos cremin rostolls controladament i fent que els ramaders mantinguin el sota-bosc en condicions, per exemple. El que no es pot fer és criminalitzar els pagesos pels incendis i després demanar-los ajuda perquè amb els tractors facin tallafocs! L'incendi de Cabanabona i Sanaüja va ser produït per una torre elèctrica... el Saura tindrà la brillant idea de prohibir el transport d'electricitat a FECSA-ENDESA?

Haurem de crear unes zones ZEPP (Zones Especials de Protecció de Pagesos) per quan el Saura tingui una altra idea. Els pagesos de Lleida ja n'estan farts de les rucades d'aquest mamífer urbà: que si la prohibició de fer circular tractors els caps de setmana, que si les ZEPA, que si les estaques pel transvassament del Segre (o captació temporal)... ja entèn perquè fora de Barcelona no els vota ni Déu (ni Javhè, ni Buda, ni Al·là, ni Odín...) a aquests iniciativos... el partit que més mal està fent a la Catalunya interior.

I per acabar, un fabulós escrit de l'historiador amb crosta Josep Mª Solé i Sabaté sobre la necessitat del Segarra-Garrigues on diu coses que altres no gosen a dir... es nota que és de Miralcamp: http://paper.avui.cat/article/dialeg/170356/canal/segarragarrigues.html

dimecres, juliol 15, 2009

La faula del petit Puigcercós i el lladre dolent

Un bon dia com cada matí, el petit Puigercós passejava pels boscos del Ripollès saltironejant i cantant xiroi.
De cop i volta un lladre dolent i malvat (digui-li lladre, digui-li Espanya, digui-li PSOE...) surt amagat de darrere un arbre cridant:
-Sóc un lladre dolent i et vinc a robar tot el que tinguis!!! (llegiu-ho amb to de lladre)

El petit Puigcercós s'espantà i digué:
-Senyor lladre, és que cada dia que passo per aquest bosc vostè em roba.
-I tu continues tenint por quan porto tota la vida fent el mateix -li etzibà el lladre.

El Puigcercós espantat mirava el lladre amb ulls tristos, quan de sobte el lladre li comentà:
-Mira petit Puigcercós, a partir d'avui farem un tracte (digui-li tracte, digui-li acord de finançament). Jo et robaré cada dia, però de cada 100 dinerets que et robi te'n tornaré 25 per comprar-te les teves llaminaduretes i així semblarà que no te'n robi tants, no?
-Però senyor lladre -digué el petit Puigcercós- si porta ja molts i molts dies robant-me cada dia que em troba al bosc. Des de que em va començar a robar ja m'ha pres 15 mil milions de dinerets! (digui-li dinerets, digui-li dèficit fiscal, digui-li expoli)

El lladre se'l queda mirant i després de rumiar una petita estoneta li digué al petit Puigcercós:
-Mira, fem un altre tracte, durant els 3 propers dies que ens trobem pel bosc i et robi et tornaré 5 mil milionets en total, què et sembla?

El Puigcercós se'l queda mirant i veié que aquell lladre no era tan dolent. Content i xiroi acceptà el tracte convençut que havia signat un acord megahiperxupiguai amb el lladre i després d'acomiadar-se abraçats, cadascú seguí el seu camí.

Moralitat: "ojos que no ven... cartera que te vuela"

dimecres, juliol 01, 2009

Centaures de Barcelona

El centaure és un animal mitològic. Es caracteritzen pel seu físic, meitat home i meitat cavall. Els seus costums són salvatges i primitius, s'alimenten de carn crua i utilitzen pals i pedres com a eines de caça. Vivien als boscos de la Élide, Arcadia i Tessàlia. No tenien gaire bona fama en temps de l'Olimp, sobretot si anaven una mica passats de gatera. Es veu que quan van ser convidats al casament del rei dels làpites, tot just arribar ja van provar de violar la núvia i les convidades. Una cosa que avui potser estaria una mica mal vista. Tot i que en excès d'alcohol potser més d'un ho deu pensar de fer.

Ara ja és possible reviure aquests éssers mitològics sense necessitat de la màquina del temps. Només cal adaptar-los a la realitat. L'altre dia vaig patir la desgràcia d'haver de fer un viatge a Barcelona (sí, ha llegit desgràcia, per mi anar a Barcelona vol dir cues, trànsit horrorós, taxistes suïcides, multes de zones verdes, grogues, liles...) i vaig descobrir la presència d'uns nous éssers, meitat humà i meitat bicicleta. El seu comportament, igual que passava amb els centaures grecs, no és gaire refinat i poden adoptar costums humanes o costums bicicletistes.

Quan van per la calçada (els nous centaures tenen uns camins adaptats per ells amb el curiós nom de carril-bici, però a causa del seu comportament salvatge i rudimentari en fan cas omís) adopten forma de vehicle, de manera que circulen al davant, al costat, al darrere o per sobre dels cotxes i les motos (si pot ser tocant retrovisors). Però, un cop arriben a un pas de zebra, ja es converteixen en vianants. Així, no s'han d'aturar com els vulgars cotxes i les vulgars motos. Els ciclistes, quan són al pas de zebra, es col·loquen al costat dels altres éssers bípedes (els vulgars vianants) i travessen amb ells de manera que els vianants entorpeixen el pas de les nostres criatures mitològiques.

En alguns casos, els centaures en funció de vianant circulen per carrers tipus Avinyó, Boqueria o Boters increpant l'humil bípede que mira llibreries antigues. El centaure utilitza un so anomenat timbre amb una onomatopeia semblant a tlin, tlin que usa per espantar l'humà que circula pel seu camí corresponent i que molesta el pas del furiós neocentaure.

Voldria posar en alerta la humanitat d'aquesta espécie salvatge que s'ha extès des de fa un temps per tot Barcelona. Sisplau, autoritats lleidatanes, ara més que mai necessitem una frontera a la Panadella o a Martorell si molt m'apureu per impedir que el bici-centaure es converteixi en una plaga tipus mosquit-tigre o musclo-zebra. Delirant isti Romani que diria Astèrix. Canviï Romani per Barcilonensi (o com es digui) i ja té una nova frase feta. Però no digui que l'he dita jo, ho diu l'Astèrix també.