dissabte, d’octubre 02, 2010

L'Alt Urgell (però alt, alt)


Mentre la gent fa grans viatges per descobrir Sebastopol, la Patagònia o Ulan-Bator, jo continuo amb el meu objectiu de conéixer i visitar tots els pobles de Catalunya. Una espécie de José Antonio Labordeta però viu i sense motxilla.

L'últim cap de setmana vaig decidir encarar-me cap a l'Alt Urgell. Una comarca que desconeixia més que un sindicalista les ganes de treballar i que encara desconec força. De fet, només havia visitat la Seu d'Urgell i només coneixia els pobles pels quals passa la C-14 per anar a Andorra i Puigcerdà.

Aquest cop el senyor i la senyora Babunski, juntament amb els Babunskets vam establir la base a l'hotel Cal Miquel d'Anserall, el nucli de població més important del terme municipal de Valls de Valira. En aquest hotel rural molt ben arregladet i restauradet, l'Antònio i la Cèlia ens van cuidar molt bé. El matrimoni és d'origen gallec i això es nota a la seua cuina. Els menús eren excel·lents (un trinxat fabulós i una carn estofada tendríssima!) i de tant en tant apareixien amb alguna sorpresa com una tapeta de pop a la gallega o de xoriço gallec. Fins i tot, els croissants d'esmorzar els fa el mateix Antònio i la Cèlia ens va deixar provar una coca gallega que va fer ella. Vam estar com a casa. Millor i tot, perquè no ens calia ni cuinar ni fer el llit.

El poblet d'Anserall no té gran cosa per veure, però els afores sí. Caminant uns 10 minuts des de l'hotel vaig descobrir una de les joies del romànic del Pirineu completament desconeguda. Les restes del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Un que és aficionat al romànic del Pirineu, no em podia creure que una cosa com aquella quedés tan oblidada. Semblava la botiga Levi's després dela visita d'uns pollosos autoanomenats antisistema.

Seguint la carretera que va a Andorra i arribant al poble més conegut arreu del món pel seu tabac de contraband, la Farga de Moles, ens podem dirigir cap a Ars, on és de visita obligada l'església de Sant Martí d'Ars amb un campanar de forma rodona, semblant al de Santa Coloma d'Andorra. De fet són els únics campanars romànics cilíndrics que conec.

Agafant de nou la carretera que va cap a Puigcerdà, trobem poblets com Alàs, Estamariu, Bescaran, Cerc, Arséguel, Cava, Toloriu, Aristot o Bar. Jo vaig seguir fins a entrar a la Cerdanya, ja que tenia com a objectiu la formatgeria Ermengol de Prullans. De fet, la diferència entre l'Alt Urgell i la Cerdanya oest és ben poca. Martinet o Prullans podrien pertànyer tranquil·lament a l'Alt Urgell.

Vam parar a dinar a la Taverna dels Noguers al terme municipal del Pont de Bar (el poble és nou ja que va quedar arrassat per les riuades del Segre de 1982) i la selecció de menjar típic que tenen és bestial. Conill a la mostassa, ànec amb peres, peus de porc amb naps... i una selecció d'entrants casolans amb productes propis de l'hort bestials. De postres una selecció de formatges de la formatgeria Baridà de Bar. Cosa que va provocar que em dirigís al nucli de Bar a visitar la formatgeria, després de passar pel castell de Toloriu.

I més joies del romànic imprescindibles: l'Església de Sant Andreu d'Aristot (molt difícil trobar el desvio de la carretera!), Sant Martí de BEscaran, la MAre de Déu de les Peces d'Alàs, Sant Pere d'Os de Civis (podeu dinar a la Borda de l'Arena d'Aixovall) i una cosa rara com és l'ermita de Sant Antoni del Tossal de Cerc, lloc de devoció de molts urgellencs.

Ah, i em deixava que també cal fer una passejadeta pel poblet d'Arséguel, amb el museu de l'acordió com a màxim atractiu. I fins i tot, a peu de carretera, al nucli de població anomenat el Pont d'Arséguel hi ha un museu de la llana. Des d'Arséguel i si teniu ganes (perquè cal tenir-les) us podeu arribar a Cava, Ansovell o el Quer Foradat on veureu unes formidables vistes del Cadí.

Si és que no cal anar gaire lluny per gaudir del paisatge... però ja sabem que no farda tant.

8 comentaris:

Ferran ha dit...

No siguis gaire dur amb ells, Babunski. Ja se sap: el que tenim a prop ho tenim per sempre, a l'abast de la mà. Tendim a pensar que ja hi anirem, qualsevol cap de setmana...

M'ha encantat aquesta escapada al molt Alt Urgell (amb un punt de nostàlgia inclosa, que m'ha durat tota la lectura i persisteix un punt), i he trobat genial com has colat el tema, un parell de cops: "un sindicalista les ganes de treballar" i "semblava... pollosos autoanomenats sistema". Pim-pam, en Babunski fot dos posts en un ;)

Francesc ha dit...

Gràcies pels teus comentaris al meu blog. Casualmentet et llegeixo sovint.

XeXu ha dit...

Si ja se sap que tenim un país fantàstic i que dóna gust de visitar, el mateix gust que dóna llegir-te explicar tots aquests recorreguts amb aquesta devoció. Ja et vaig dir que tenia la impressió d'estar veient un capítol de 'Catalunya des de l'aire', però des de terra i posant-se les botes amb el menjar.

kweilan ha dit...

Doncs a mi m'agrada anar lluny i també a prop. Aquesta crònica que has escrit és deliciosa i convida a visitar i tastar aquests paisatges i aquesta plats tan atractius.

Albert B. i R. ha dit...

No has pensat en escriure un llibre de tots aquests viatges que vas fent per Catalunya? Ja que en tens molta traça, serviria per a descobrir molts indrets de Catalunya a molta gent.

sànset i utnoa ha dit...

M'agrada bellugar pel pirineu lleidatà i la zona que tinc mig oblidada és la de l'Alt Urgell. Com tu fins fa ben poc, només hem estat a la Seu. Amb el que ens expliques, la visita la farem obligada. Tinc pendent des de fa temps Sant Serni de Tavèrnoles!

I de pas, tot sigui dit, anirem a Andorra, a rememorar el contraband...

*Sànset*

Babunski ha dit...

Ferran: jo és que sóc home de poques paraules i aprofito quan dic alguna cosa per dir-ho tot.

Francesc: Gràcies a tu també.

XeXu: Sí que tens raó que potser són els articles que em surten millor.

kweilan: Que tu diguis que una cosa que he escrit jo és "deliciosa" m'afalaga moltíssim!!!

Albert B.iR.: La veritat és que m'agrada molt la idea. I m'agradaria fer-ho. Ara bé, hauria de competir amb l'Espinàs tot i que el meu és un estil diferent. I ara per publicar un altre llibre hauria d'esperar un temps més... jejejej

sànset i utnoa: Confesso que jo també vaig entrar a Andorra i van caure cap a Lleida uns quants formatges i algun whisquet del Punt de Trobada.

sànset i utnoa ha dit...

El punt de trobada, quin emplaçament més mític!

*Sànset*