dilluns, gener 18, 2010

Ia tinim airoport!! *

Àrie, àrie que ve d'Alguaire.... ara ia podem cantar lo famós garrotín al peu de la lletra.

Qui mos hauria dit fa uns anys que a Alguaire tindríem un airoport. Fa només cosa de 6 anys, si mos arriben a dir que veuríem un airoport a dalt dels Sasos haguéssim dit que sirie tan impossible com que Barcelona organitzés un jocs olímpics d'hivern o que el rally Dakar es fes a Xile... ambaparà!

Qui s'imaginae que aquell dia que lo grup municipal d'ERC (sí, quan ancara no havie perdut sigles pel camí) va presentar la idea de l'airoport a Alguaire al final lo veuríem fet. Si ni naltres mateixos mos ho créiem!! Sisquere l'ajuntament mos hagués fet cas en tot!

Ahir va ser un dia històric. Això de púguer anar a Manchester, Milà o Mallorca sense haver de passar per la capital.... Ara bé, des de la meua més humil modèstia que me caracteritze m'han vingut al cap un sarpat de reflexions:

1) Ia té collons que lo primer vol hagi astat un vol fictici... i que los periodistes lleidatans s'hagin hagut de desplaçar fins a Barcelona per púguer inagurar l'airoport. Calie un airbus? Ia han contat los iniciativos lo gasoi gastat i la velocitat màxima de l'avió? No haurie surtit més a compte nar am l'Alsina-Graells?

2) L'airoport se diu Lleida-Alguaire... quant tardarà a dir-se Barcelona-Pirineus? O no me dirà vostè que l'airoport de Girona no se'l coneix com Barcelona-Costa Brava?

3) Ahir, entre lo futimé de gent que voltae per allà havie lo síndic d'Aran (aquell sinyó que només vol ser de Lleida per demanar subvencions a la Diputació), lo delegat a l'Alt Pirineu, los jefes de Baquéira Beret, lo president d'Andorra... i tots naen dient que allò ere la porta dels Pirineus. Arrecony quin tros de porta! Si per arribar al Pirineu cal fer 150 km en una carreterota que ni tan sols té doble carril! Ia'l podem vendre bé!

4) I torno a dir, tinim vols a Milà o París... pero no tinim una carretera en condicions per nar a Girona, ni per nar a Tarragona. Per nar a Barcelona fa quatre dies que tinim autovia anllistida. Tants som los que nem a Milà o París? No sirie millor amporlonar comunicacions entre los que astem més aprop i nyià més desplaçaments? No hem ampessat la casa pel trebol?

5) Los grans periodistes de la capital ia mos tractaen com si lo Montilla gravés una espécie de "Bienvenido Mr Marshall" a Alguaire. Vai sintir comentaris com "as ca aquesta gent no ha vist mai atarrar un avió?" o "si això tampoc és la T1, no hi ha par tant!".

I paro que aquestos dies se mos gire fenya... airoport, lo castell de la Suda i la semana que ve la Llotja... no darem abast!

*l'apunt aquet astà ascrit am lleidatà perque se veu que ara amb l'airoport ia mos podem donar a conéixer al món. Avere si mos antenen!

dimecres, gener 06, 2010

Del 26429 al 90228-1


Ja està. Avui ja he desat dins de la típica caixa d'aguinaldo la representació d'escenes rurals (allò que abans de la multiculturalitat li déiem Pessebre) que guarnia el menjador. També m'he passat una bona estona classificant les tones de residus generades aquests dies i dipositant-les en contenidors de mides i colors variats que tenim pels carrers. També he cregut oportú fer alguns viatges a les deixalleries fixes i mòbils (amb contracte i prepagament no sé si n'hi ha) per dipositar-hi matèries inclassificables. Ja han passat les festes de Nadal (o dels Nadals que diuen els neocatalans) i ara estarem uns quants dies en tornar a sentir una de les frases més típiques d'aquests dies en les sobretaules: "Avui per a sopar una fruiteta i un iogurt". I l'any nou ha començat amb les notícies dient-nos que fa fred. Sen-sa-ci-o-nal, quin gran periodisme d'investigació... I què s'esperaven si estem al gener?

I au, només començar l'any ja he pres una decisió. Jo això dels propòsits d'any nou ho he trobat sempre una collonada, perquè quan jo vull fer alguna cosa o deixar-la de fer, la faig o la deixo de fer quan tinc ganes de fer-la o deixar-la de fer. Però aquest cop m'he apuntat a la moda d'allò de prendre desicions per any nou.

He passat de ser el 26429 a ser el 90228-1. Sí, la veritat que els que em coneixeu ja us ho podíeu pensar, però prendre aquesta decisió m'ha costat més que al Chygrynsky fer un passe bo. He deixat de ser el militant 26429 d'Esquerra (ex-ERC) per ser l'associat 90228-1 de Reagrupament (per cert, hauré de preguntar que deu voler dir el -1). M'he esperat molt temps a prendre-la, perquè he hagut de meditar i remeditar molt. Són 17 anys de militància. Primer amb les JERC, arribant a ser tresorer de la secció local de Lleida amb Joan Puigcercós de jefe de les JERC i Àngel Colom de secretari general del partit. Moltes eleccions fent recomptes de paperetes, algunes de millors que unes altres. Moltes campanyes, moltes enganxines repartides i molts programes apresos. I la màxima implicació en les últimes municipals d'Alguaire com a secretari d'organització integrant la llista que va aconseguir quadriplicar la representació a l'Ajuntament. Però misteriosament i amb un empat en regidors vam regalar l'alcaldia al PSC... vaige... com és habitual.

A més, m'he esperat a cap d'any perquè així la quota de militant em desgravarà a Hisenda... Doncs bé, adéu Esquerra adéu. I que vagi bé... i qui sap si ens tornarem a veure... això sí, sense Àngels Vidals, ni Josep Mª Escodes ni Vidals-Vidals... per aquell temps ja seran al PSC. Adéu a tots aquells que m'heu amenaçat des de dins com si fóssiu un Tribunal de la Santa Inquisició. Adéu i gràcies.