L'IEMath i els 2.500.000 € desapareguts

Vostè que ja és una persona assenyada a la seva edat, suposo que ja sabrà què són els impostos. Els impostos són aquella quantitat de diners que vostè, jo i els 38 seguidors (i seguidores) d'aquest bloc paguem per tal que els diferents governs existents (municipals, comarcals, provincials, regionals, estatals, europeus i aviat veguerials i potser interplanetaris) els inverteixin en millora de carreteres, en la construcció d'hospitals, escoles o en les prejubilacions de determinats banquers. Banquers que amb aquestes prejubilacions cobren més del que cobrarem vostè, jo, els 38 seguidors de bloc i les 4 generacions següents i anteriors de tots nosaltres junts.

Avui em proposo explicar-los-hi una història que de ben segur ningú n'haurà sentit parlar. A veure si així donant primícies augmenten els lectors....

L'any 2006, un senyor que vivia dels impostos anomenat Francisco Matellán, en aquell temps secretari general de Política Científica i Tecnològica (sí, li juro que aquest càrrec existeix tot i que potser no l'havia sentit anomenar mai) proposa la creació d'un centre nacional de matemàtiques (llegeixi aquí la paraula nacional com a sinònim d'espanyol) anomenat IEMath (Instituto Español de Matemáticas). Com sempre passa en política el senyor Matellán crea una comissió d'experts que redacten els objectius, l'estructura, l'organització i la manera de funcionar d'aquest Instituto.

Curiosament i rarament, les coses s'estaven fent molt bé i Matellán aconsegueix un finançament de 2,5 milions d'euros de la llavors ministra Mercedes Cabrera i que estan recollits en els Presupuestos Generales del Estado per a 2008.

Però per una cosa que el govern Zapatero estava fent amb cara i ulls, arran les eleccions generals de 2008 i per canvis dins del mateix partit, cessen a Matellán (ho feia massa bé) i posen en el càrrec de Política Científica a un tal José Manuel Fernández de Labastida (el nom no dóna bona impresió ja). A partir d'aquí tot comença a complicar-se (com és normal en política) i el Ministeri d'Hisenda comença a posar objeccions a tot (com també és habitual). A més, les diferències entre Comunitat de Madrid i Ministerio no faciliten gens les coses. Però per la llei de Murphy sabem que si les coses poden empitjorar aleshores aniran pitjor i, efectivament, el 2009 Fernández de Labastida cessa del seu càrrec i el projecte de l'IEMath passa a mans de Montserrat Torné (directora general de Cooperació Internacional). Ja m'explicaran que fa un projecte de matemàtiques a Cooperació Internacional... ridícul... és com si posessin a George Bush com a president d'UNICEF o a Rosa Diez de presidenta de Reagrupament.

Bé, i què ha fet aquesta senyora especialista en cooperants internacionals? Doncs ha decidit que l'estructura de l'IEMath és massa complicada i vol començar de nou. I així s'ha acabat tot. Amb una tia que no té ni idea de matemàtiques ni de coneixement científic i amb 2,5 milions d'euros pressupostats desapareguts i que algú s'haurà embutxacat.

I la meva reflexió és... hauria passat el mateix si s'hagués intentat crear una cosa tan sostenible i multicultural com un, posem per exemple, Institut de Ciències Medioambientals? O un Institut de Sostenibilitat Mundial? O un d'investigació periodística? O un sobre l'estudi de la figura de Gonzalo de Berceo? Malauradament estem parlant de matemàtiques... una cosa rara, ignorada, desconeguda i majoritàriament odiada. Però que constitueix l'eix central del desenvolupament científic.

P.D: Avui m'ha quedat un escrit massa sèrio, però és lo que hay! No fotrem res de bo amb les matemàtiques...

Alan Parsons Project - Eye in the sky

Aquesta setmana m'he assabentat de la mort d'Eric Woolfson. Què no sap qui era? Doncs era el Project d'Alan Parsons Project. Alan Parsons Project era un grup format per Alan Parsons (lògicament) i Eric Woolfson que es va deixar veure a finals dels 70 i durant els 80 enmig dels Supertramp, Queen, Dire Straits o Roxy Music de torn que els van tapar bastant. De fet no van tenir mai cap èxit rotund i han estat més recordats pels melòmans raros que no pas pels aficionats musicals en general.

Ja de per si els seus discos publicats eren bastant complicats des del punt de vista del que avui en dia s'entèn el concepte de disc. El seus discos eren obres complertes sobre una temàtica i no pas un conjunt de singles independents uns dels altres. Aquella espècie extranya de gent que es diuen crítics els van arribar a etiquetar com a rock cinemàtic (????). No sé què hi deuen veure de cinemàtica... Sí que és cert, però, que els seus discos tenen una base d'inspiració científica.

El primer disc "Tales of Mystery and Imagination" (1975) és un treball sobre els contes d'Edgar Allan Poe. El seu segon disc (i genial!) fou "I Robot" (1977) basat en les lleis robòtiques d'Isaac Asimov. D'aquest disc fou bastant coneguda la cançó "I wouldn't went to be like you". Després van publicar "Pyramid" (1978), que barrejava el culte esotèric egipci i les matemàtiques. D'aquest disc potser us sonaran "In the lap of the Gods" o "What goes up". El quart disc "Eve" (1979) s'ocupava d'entrendre les relacions amb les dones (continuava la seva obsessió per la ciència ficció). "The Turn of a Friendly Card" (1980) potser va ser el més fluix de tots i tractava sobre el joc i l'atzar en la societat d'aquell temps. El major èxit els va arribar amb "Eye in the Sky" (1982) que parlava sobre la invasió de la intimitat amb l'alta tecnologia (i això el 1983! ja m'explicaran que dirien ara!). A partir d'aquí poca cosa més... un dedicat a "Gaudí" (1987) amb cançó dedicada a la "Sagrada Família" (no sé si han fet una dedicada a la tuneladora també) o un altre a Froid, "Freudiana" (1992).

Quatre coses

1) Si vostè és un amic lector (o amiga lectora) d'aquest bloc m'agradaria demanar-li disculpes per l'absentisme de l'autor durant aquestes últimes setmanes. Estic embolicat en un projecte literari (bé, digui-li projecte literari o digui-li fulls escrits) que en principi ha de veure la llum per Sant Jordi i la cosa porta més temps del que sembla. Sí, sí... ha llegit bé, projecte literari. Espero que els (i les) amants de la literatura no es posin les mans al cap (ni als peus) imaginant-se el que pot arribar a sortir de la ment de l'autor. Si a més li sumem que durant aquesta setmana he contribuït a la millora de l'espécie humana aportant una nova generació, doncs ja m'entèn que el meu temps és menor que el període de desintegració d'un partit independentista.

2) Si vostè és de la SGAE li demano disculpes perquè m'he passat tot el temps descarregant-me de la forma més il·legal possible tota la discografia sencera de Ramoncín. Me l'he descarregat tres-centes mil vegades utilitzant tots els programes p2p possibles. Ara posaré les cançons a casa amb les finestres ben obertes i volum ben fort perquè els veïns i la gent del carrer la sentin i així sigui d'ús públic per a tothom.

3) Si vostè és d'aquesta patronal rara de les sales de cine que deu ser l'única patronal del món que convoca vagues, li faig saber que jo també penso que aquesta llei és una merda. Què és això de doblar el 50% de les pel·lícules en català? Però que s'han cregut! Clar que sí, el 100% han de ser doblades en català. Que no estem a Catalunya? Qui la vulgui veure en castellà que se'n vagi a Albacete. Els hi dono tota la raó, molt bé. Ah, què la protesta no era ben bé per això?

4) Si vostè és el típic (o la típica) ecologista de moda que es manifesta a Ascó contra l'energia nuclear i que a casa seva té 23.000 aparells d'aire condicionat, secadora, calefactor, microones, congelador i planxa elèctrica li recomano que es llegeixi un llibre que edita una gent que té molta més credibilitat que vostè. El llibre es diu "Origen y gestión de residuos radioactivos" i està editat per l'Il·lustre Col·legi Oficial de Físics (si li demana a la patronal del punt 3 potser el subtitulen). I si vol electricitat es compra una bicicleta i una dinamo i posi's a pedalar. Als altres ens deixa en pau. Ah que vostè no té ni idea sobre literatura afgana i per això no en parla? Doncs si de física nuclear tampoc no té ni idea, calli i quedi's a casa menjant falafel ecològic.

I ara el torno a deixar que vaig a canviar el nom del nen i li posaré Mohamed... a veure si així m'arriben les subvencions que la Conselleria d'Acció Social em va prometre i que després de 2 anys encara no he rebut... es veu que amb aquest altre nom la conselleria t'obre més portes... i més calaixos.