divendres, maig 28, 2010

Reflexions ràpides (sense burka, això sí)


Com no tinc gaire temps perquè estic pendent de si surt el meu nom al sumari del cas Pretòria (com el d'altres set milions d'habitants de Catalunya) faré unes reflexions ràpides, però sense passar-me dels 80 km/h:

1) Està molt bé que lo paé en cap hagi tingut la iniciativa de prohibir el burka (o la burka, ho he vist escrit de les dos maneres) als espais públics de Lleida. Això hauria de portar un efecte dominó en altres iniciatives prohibitòries a Lleida ciutat. Pel bé del ciutadà, sr Ros, li puc donar unes quantes idees. Es pot prohibir la presència de regidors d'Iniciativa als ajuntaments, la presència de futurs presidents del Barça a les nostres terres prometent convenis de col·laboració amb els nostres clubs a l'estil Zapatero, pot prohibir també els vigilants de zones blaves sense ni títol de l'ESO (potser no en quedaria cap) o sindicalistes que juguen amb el futur del jovent declarant una vaga el dia que han de fer la Selectivitat (una vaga que al govern li anirà de fàbula perquè s'estalviarà unes quantes nòmines que potser serviran per subvencionar aquests sindicats).

2) Ja sabem que l'Aplec del Caragol és més que un Aplec i que ens permet als lleidatans sortir per TV3 sense haver de parlar de purins, de peres llimoneres ni del preu del tossino. Els personatges (i les personatges) que gaudim de l'aplec ens veiem afectats per substàncies sòlides i líquides que ingerim contínuament i que afecten els òrgans digestius i potser també cerebèlics. Potser això li va passar a la vicepresidenta del Congreso i diputada des de fa més de 20 anys Tere Cunillera. En ple Aplec afirma que "El senyor Mas demà tornarà a fer de Pulgarcito, s'amagarà a la panxa del bou, on no neva ni plou". Ho va intentar, però això de la cultura popular no és el seu fort es veu. Dos errades en una sola frase, el que s'amaga és el Patufet i no el Pulgarcito. I quan s'amaga ho fa sota una col i no a la panxa del bou. El Pulgarcito no es va amagar enlloc. Al protagonista de la versió espanyola del conte popular català En Patufet li diuen Garbancito, no Pulgarcito. També li podrien haver dit Pitufito, però van triar Garbancito i així ha quedat. Deu ser cosa d'estar 20 anys entre la lengua del Congreso.

3) Aquesta setmana ens ha deixat MArtin Gardner als 95 anys. Segurament no sabrà qui és, però per això existeix aquest bloc, per fer de servei públic del coneixement. Gardner ha estat un dels més grans divulgadors de les matemàtiques del s.XX, sobretot en referència a la matemàtica recreativa i a la desmitificació de certs fraus científics. Són famosos els seus flexàgons. La casualitat ha fet que en la meua tauleta de nit figuri justament aquests dies el seu llibre "Viajes por el tiempo y otras perplejidades matemáticas" (RBA), tercer o quart que em llegeixo d'aquest autor. Segurament estarà encantat d'haer viscut 1147 mesos, que és producte de dos primers consecutius: 31 i 37.
"No és possible que existeixin números sense cap mena d'interès, doncs, d'haver-los, el primer d' ells ja seria interessant a causa d'aquesta manca d'interès" (Martin Gardner)

dijous, maig 13, 2010

191



Miri, que ja tenia ganes de publicar un article d'aquests que tant m'agraden a mi i que la resta de gent no entèn per què m'agraden. Aquest és l'article 191 del bloc, i el 191 és un número capicua (palindròmic) que m'ha inspirat l'article.

Per començar el 191 és primer. Que ja és important això. A més no és un primer qualsevol, sinó que és un primer Chen (p és primer Chen si p+2 també és primer). El següent nombre primer és 193 i resulta que 191*193=36863, que també és capicua. També és un primer d'Eisenstein sense part imaginària (de la forma 3n-1). És un primer de Gauss també (de la forma 4n+3).

El 191 forma part d'una quàdrupla de primers {191, 193, 197, 199}, que és la quarta en ordre començant per la {5, 7, 11, 13}. Ens adonem que totes aquestes quàdruples de primers excepte la primera pot ser escrita de la forma {30n+11, 30n+13, 30n+17, 30n+19}.

Ah! I per complir amb el tema de la paritat, el 191 també és un primer de Sophie Germain, que són els primers p tals que 2p+1 també són primers. Aquesta és fàcil, eh?

Els que es dediquen a l'encriptació de dades diuen que el 191 és un primer fort, concepte difícil de definir, però que ja ens està bé que sigui així. Els temes d'encriptació han de ser difícils de desxifrar. També s'apliquen en encriptació els primers de Wagstaff, que són de la forma (2^q+1)/3. Aquests primers de Wagstaff són una cosa bastant moderna (1990) i el més gran conegut és el (2^4031399+1)/3.

També és un número de Thabit, que no tenen perquè ser primers i que són els naturals de la forma 3·2^n-1. Aquestos no sé per què serveixen però existeixen dins de la teoria de nombres.
191 i 149 són ambdós primers. I també ho són 149*2^191+1 i 191*2^149+1.

El 191 és un lazy caterer, això vol dir que podeu dividir una pizza en 191 parts fent només talls rectes; amb 19 tallades podem obtenri 191 talls de pizza... ara bé, uns més petits que els altres!
El RD-191 és un motor de coet rus. L'any 191 és any de batalles, el 191 aC la de les Termòpiles i l'any 191 dC la de Xiangyang. Els 191 Volts són un grup de música alternativa de Barcelona. I si vostè és gestor ja sap de què deu anar el formulari 191... I si és cinèfil sempre pot veure Highway 191.
Si vostè viu a Ghana, Grècia, Brasil o Austràlia i marca el 191, li contestarà el servei d'emergències. I per fer una mica de país, li faig saber que 191 és el nombre d'habitants que té Biscarri, Pradell de la Teixeta o Tagamanent.

Com és habitual en aquests tipus d'articles, no sé si li haurà servit per alguna cosa... però per si de cas... Au, de res!

dimarts, maig 11, 2010

Jo també vull votar a la consulta de la Diagonal i a les eleccions del Barcelona


Les paraules Diagonal, Barça i Barcelona (com a concepte, no com a ciutat) per mi representen el mateix que per a un barceloní poden representar les paraules Paseo de la Castellana, Real Madrid i Madrit (com a concepte, no com a ciutat). El Punto Pelota és el mateix que la redacció d'esports de TV3 o RAC1. I Tomás Roncero és la versió madrilenya de Lluís Canut. Tot és el mateix. El concepte Madrit i el concepte Barcelona només es distingeix pel nom. La simbologia del centralisme més absorvent i impositiu que s'imposa des de l'entrada de Martorell. No sé pas si amb el tema del 4rt cinturó s'ampliarà la zona aquesta...

Doncs bé, com a tots els catalans (i catalanes) ens afecten (o ens volen fer afectar) tots els temes que succeeixen en aquella zona proposo que tots (i totes) puguem votar tant a la consulta (o referèndum, que encara no sé pas quin cony de diferència hi ha) de la Diagonal i a les eleccions de la presidència del Farça (ui, perdó, Barça... en què devia estar pensant jo!).

Miri, si a per la Diagonal passem més gent de Lleida que no pas de Barcelona. Posi's un dissabte a l'alçada del Parc de Pedralbes i comenci a comptar matrícules que comencen per L. Si el Corte Inglés de Plaça Catalunya el dissabte està envait de lleidatans (i lleidatanes sobretot... els lleidatans anem més per obligació)! I volen canviar la Diagonal sense preguntar-nos-ho a naltres? Ambaparà! I la quantitat de viatges que hem de fer per visitar oftalmòlegs, ginecòlegs, ornitòlegs i altres espécies acabades en -òlegs? Fixi's si és important la sanitat barcelonina que fins i tot el rei va a operar-se. Es veu que al clínic no hi ha llista d'espera, perquè a aquell pobre home l'han agafat de seguida. I això que ni tan sols cotitza a la Seguretat Social! Ja veu, amb immigrants com aquest a Barcelona no li cal més propaganda... la ciutat dels hospitals... tots els hotels plens de gent que va a visitar-se i dels seus parents... i un fórum...

I a les eleccions del Barça encara amb més motiu. Aquella gent del Barça no para de repetir que el seu club és el club de Catalunya i de tots els catalans (i catalanes?) i no sé quantes imbecilitats més. Doncs si ha de ser el club de Catalunya que ens deixin votar a tots (i totes), no? Com a la Generalitat. Que aprofitin i que es presentin els mateixos partits i que en una nit electoral surti per TV3 (Barça TV) el Francino amb les forquilles dels membres (i membreses) de la junta. I que hi hagi tripartits. I que dins de la directiva hi pugui haver algú de Ciutadans (i Ciutadanes?) i dels seus 34.800 sectors crítics. Tot plegat no costaria gaire més organitzar-ho, els mitjans de comunicació ja dediquen més minuts electorals a aquestes eleccions que a qualssevol altres. A mi no em faria res anar a votar, coses més inútils hem votat aquesta vida... digui-li Estatut, digui-li COnstitució Europea, digui-li Zapatero...
I ara ens volen tornar a fotre l'aigua... colla de pops d'aigüera...

dissabte, maig 08, 2010

Pel Bages


Ja sé que no queda gaire glamurós fer un article de viatges sobre el Bages i que quedaria millor fer-lo sobre una ruta per Sebastopol, Tumbuctú o la Patagònia. però ja sap vostè que un és pobre i quan viatja no es pot anar gàrie lluny...

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de passar una setmaneta per aquesta comarca de la Catalunya central, coneguda per alguns com el lloc per on s'ha de passar per anar a la Cerdanya, coneguda per uns altres per la comarca per on s'ha de passar per anar a Girona, coneguda per altres només perquè hi va néixer un tal Guardiola i suposo que desconeguda per molts altres. Des de luego que a vegades parles de Súria o Navarcles amb algú i te posen la mateixa cara que posaria Jorge Javier Vázquez en una assemblea d'Òmnium Cultural.

La seu del viatge la teníem al Ramon Park Hotel de Santpedor. Un hotel de 4 estrelles molt ben decorat, amb un atenció familiar i els millors entrecots que he provat. Segons m'explicava el Ramon Jr, va aprendre a fer els entrecots vivint a Euskadi, així que la solvència està contrastada.

Per la zona del Bages, que per cert es divisa Montserrat des de tota la comarca crec, podem visitar els poblets de Mura, Talamanca i Rocafort. Molt bonics per a passejar. Per menjar recomano Cal Carter de Mura i que proveu els seus cigrons amb allioli. Només una queixa a fer a l'alcalde de Talamanca... sisplau, aquella casa de davant del poble foteu-la a terra... que lleig que fa cony!

També cal perdre un matí per passejar pel Món Sant Benet, tant pel complex com per l'enorme parc que l'ajuntament de Sant Fruitós ha habilitat per la vora. Es pot halar bé a la Fonda del mateix Món Sant Benet o a cal Patoi de Navarcles, amb un bacallà i unes postres molt casolanes. Per cert, va ser emocionant passejar per la vil·la de Navarcles, localitat natal del gran extrem esquerre de la U.E.Lleida Pep Setvalls!

Com no podia ser d'una altra manera també és visita obligada a Montserrat. Si podeu agafar el cremallera és molt millor que anar en cotxe, perquè l'hauràs de deixar aparcat als collons d'Andares. Des del cremallera les vistes que es veuen de Monistrol són espectaculars. I a dalt a Montserrat... doncs tot és previsible... ple de iaios posant espelmes a tort i a dret, ple de beatos sudamericans i ple de paradetes on es fan l'arròs amb els preus i no practiquen gaire les doctrines catòliques sobre la humilitat. I ple d'incompetents en un dels restaurants més famosos i prestigiosos de Catalunya, l'Abat Cisneros. Quina llàstima de restaurant! Vam tardar més a dinar que una deliberació del Tribunal Constitucional.

La vil·la antiga de Súria també es mereix una visita, com la de Cardona amb dinar dins del castell. Ja sé que és un parador nacional i que els quartos van a Madrid, però almenys aquestos no són robats com tots els altres. Un cas apart es mereix Manresa, ciutat que vaig trobar molt bruta i descuïdada. Però no diré res més no fos cas que algun manresà... També fan molt goig vora els rius la gran quantitat de colònies industrials, n'hi ha de molt ben conservades.

(Ostiqueta que llarg m'està quedant avui això!) I per acabar dos apunts gastronòmics. Un dels millors restaurants de Catalunya és a Santpedor i es diu El Mirador de Montserrat. Dels millors llocs on he dinat, agafeu el menú degustació, és el primer menú degustació que no em deixa amb gana. I l'altre, Sant Joan de Vilatorrada, ja ho diu el nom, però no m'hagués imaginat que acabaria recordant aquest poble pels seus bars de tapes. Molt curiós... i tots els menjars amb vi D.O. Pla de Bages... vaig tornar a casa amb una dotzena d'ampolles de picapoll.