Com no hi ha dos sense tres, aquí tenim la tercera necrològica musical de la setmana. A Bernie Wilson i a Bobby Farrell l'acompanyen des d'ahir l'escocès Gerry Rafferty.
En la història del pop hi ha dos solos de saxo famosos (deixant de banda els malsons de Kenny G, quin horror!): un és el començament del "Your latest trick" dels Dire Straits i l'altre és el del "Baker street" de Gerry Rafferty, segurament la seua cançó més coneguda.
L'home ha passat a la història per aquesta cançó i en general per aquest fabulós disc publicat el 1978 anomenat "City to city". En aquest disc s'incloïa la cançó aquesta amb el nom del carrer on va viure Sherlock Holmes i on Rafferty també hi vivia. El single va vendre milions de còpies i gràcies a ell ha pogut viure de rendes fins ara. Perquè molt, el que es diu molt tampoc va fer més aquest bon home. Imagineu si anava de sobrat que davant de la sorpresa de tothom, Rafferty es va negar a fer una gira del disc al Estats Units.
El "Baker street" molts la van descobrir l'any 1992 gràcies a una versió dance del grup Undercover. És el que té la música dance, que per si sola no sap crear res es veu.
El disc "City to city" no va ser el primer que va fer. Anteriorment havia gravat un altre disc en solitari "Can I have my money back" (1971). Completament desapercebut. I amb el grup Stealer's Wheel el 1973 grava la cançó "Stuck in the middle with you", redescoberta pel bluesman cec Jeff Healey el 1995 i que Quentin Tarantino va aprofitar per la banda sonora de Reservoir Dogs. Tarantino si té una cosa bona no són pas les pel·lícules, són les bandes sonores.
Després del "City to city" va publicar "Night owl" (1979) i "Sleepwalking" (1982) i a partir d'aquí para de comptar. Tot el que ha fet després no cal ni anomenar-ho. Només dir que també es va dedicar a la producció, en concret dels Proclaimers, el "Letter from America" i també es va dedicar a l'alcohol i el consum de substàncies no gaire adequades que diguem.
Tot i que la cançó que més m'agrada és l"Stuck in the middle" (és un tros de cançó), em veig amb l'obligació de posar el video del carrer Baker, que és pel qual ha passat a la història.
3 comentaris:
Es una llàstima, però sempre ens quedarà la seva musica!
Salut.
Osti! Jeff Healey és cec? Tinc un CD seu que m'encanta però mai no havia buscat cap video seu.
Mira, una casa nova que hem aprés.
Molt documentat i interessant.
Publica un comentari a l'entrada