No sé si recordareu que l'any 1993 un nen petit francès de 3 anys i de nom artístic Jordy es va fer famós a les pistes de ball amb un èxit anomenat "Dur dur d'etre bebe". El pobre nen com va vendre força aquell Nadal li van fer gravar una nadala i tot "It's Christmas, c'est Noël". El nen aquest va créixer, va madurar, va adonar-se del que va perpetrar i, gràcies a Déu (o a qui sigui) no va tornar a cantar.
Uns anys més tard, el 1997, 3 germanets més o menys petits de cognom Hanson ens van bombardejar amb el tema "Mmmbop" que, de ben segur, tots recordareu. Coses com aquesta són difícils d'oblidar.
Aquestos són dos exemples ben diferents de com s'han utilitzat nens per fer música de manera artifical. N'hi ha més... que si la Onda Vaselina, que si Bom Bom Chip...o una de les coses més horribles que he sentit mai Los Caños. Ara bé, si hem de parlar d'un nen prodigi (i perdoneu-me el tòpic) autèntic i sense necessitat de ser descobert per ningú, aquest fou Berrnardo Bonezzi. Amb 6 anys tocava la guitarra, amb 10 anys escrivia cançons i amb 13 feia el seu primer concert amb el grup que fundà i que seria un dels millors d'allò que alguns vana anomenar movida madrileña. Estem parlant dels Zombies. Aneu en compte... no s'han de confondre amb els anglesos The Zombies, els del "Time of the season" o "She's not there".
Com deia abans, el nen Bernardo Bonezzi va crear el grup Zombies sent el seu líder i tocant els teclats. En aquest grup també hi formava part Álex de la Nuez (el d'Àlex y Christina) tocant la guitarra i Juanma del Olmo que formaria després Los Elegantes. La durada del grup fou molt efímera, amb temps d'editar 2 discos "Extraños juegos" (1980) i "La muralla china" (1982). però si realment són coneguts és pel seu gran èxit i divertit single "Groenlandia" (1980). Versionada per la canalla dels Bom Bom Chip... tampoc cal que l'escoltin...
"Groenlandia" no era un cançó que identifiqués el tipus de música que feien, molt influenciada per elements funkies. Aquest tema en concret és un tema més rocker i s'incloia en el seu primer disc.
Bonezzi era el compositor de gairebé totes les cançons en el seu infumable segon disc. El single "La muralla china", "La estatua", "Ngwane Ngaa" (ojo amb el títols!) i el cant folclòric a la Melanèsia "Aa Íbo-Oo" .
Amb l'èxit a l'espatlla formà el duet Bonezzi & St.Louis (amb la cantant Didi St-Louis), amb qui només edità un disc "Bonezzi & St Louis", fixin-se que el nom del disc devia ser per evitar confusions, que tenia la cançó "Salambó" com a tema més destacat. Al mateix temps també va tocar en les incursions musicals que feu Pedro Almodóvar sota el nom d'Almodóvar & McNamara... recordareu el calamares por ahí, chipirones por allá... de la cançó "Gran ganga". Tampoc cal que ho recordeu gaire això.
Com Bonezzi tenia formació de conservatori i música clàssica, poc a poc va anar abandonant el pop per especialitzar-se en bandes sonores de pel·lícules i sèries. "Todo por la pasta" (1991), "Todos los hombres sois iguales" (1994) -pel·lícula on hi surt un partit de la Unió Esportiva Lleida-, "Boca a boca" (1995), "El amor perjudica seriamente la salud" (1997), "Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto" (1998) entre d'altres. I, segurament una de les músiques més conegudes va ser la de la sèrie "Farmacia de guardia".
En els últims dos anys havia tornat al pop en solitari amb cançons força acceptables com "Un cristal oscuro" (2010) o "Como un espejo" (2012).
Evidentment la cançó que he triat és la fabulosa "Groenlandia", us sona, no? Cantin, cantin... "y yo te buscaré en Groenlandia, en Perú, en el Tibet, en Japón, en la isla de Pascua..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada