Leonard Cohen nasqué a Montreal un 21 de setembre de l'any 1934 i es dóna a conèixer com a poeta quan va guanyar un parell de premis de caràcter nacional amb els seus llibres a Canadà. L'any 1962 escriu "Parasites of heaven", un llibre del qual algunes poesies es convertiran en cançons anys més tard com "Suzanne" o "Avalanche". Cohen no té prou amb escriure poesia sinó que també prova en el món de la novel·la l'any 1963 publicant "The favorite game".
L'any 1966 Judy Collins grava en cançó el poema "Suzanne" que havia escrit anys abans. Aquest 1966 Cohen s'aficiona a la música i fa una actuació al festival de folk de Newport on és descobert per John Hammond (descobridor també de Dylan, Springsteen, Aretha Franklin, Pete Seeger, George Benson...) que li ofereix un primer contracte discogràfic sonat ja amb una multinacional, CBS.
Així el seu primer disc es publica el gener de 1968 amb un títol pensat en no gaire estona "Songs of Leonard Cohen". El single que s'extragué fou "Suzanne", que com a single fou un fracàs comercial. Vaja, com tots els singles de Cohen. També la coneguda "So long, Marianne" sobre l'aventura amorosa amb Mariane Jensen a qui va conèixer mentre vivia a l'illa grega d'Hydra. Marianne era l'esposa del novel·lista escandinau Axel Jensen i el deixà per anar a viure amb Cohen.
El segon disc surt el maig del 1969 amb el nom de "Songs from a room". El cantant comença a agafar certa notorietat i arriba a actuar l'any 1970 al conegut festival de la illa de Wight al costat de noms com Jimi Hendrix, Joan Baez, The Doors o Jethro Tull. Del disc vull destacar "Bird on a wire", una cançó amb aire country que també havia popularitzat anteriorment Judy Collins i que tracta d'un moixó sobre un pal de telèfons.
El maig de 1971 Cohen publica un tercer disc amb títol poc suggerent "Songs of love and hate". Ara qui es fixa en ell és el director Robert Altman, que fa servir les seues cançons per a la banda sonora de la pel·lícula "McCabe and Mrs Miller" protagonitzada per Warren Beatty. S'hi inclouen "The stranger song", "Sisters of mercy" i "Winter lady".
El 1973 publica un directe gravat a París amb títol del mateix estil "Live songs". L'any 1974 amb el disc "New skin for the old ceremony" canvia de títol i canvia d'estil amb una aires més rock i potser menys folk. En aquest elapé s'inclou "Chelsea hotel" una cançó que tracta sobre una trobada que va tenir amb Janis Joplin.
Un altre canvi arriba amb el disc "Death of ladies man" (1977) amb producció de Phil Spector. El resultat d'aquest gran disc es veu que no justificava els mitjans. Cohen explica d'Spector que "Vaig haver d'empassar-me tota la seua megalomania i malaltia, així com una devoció per les armes que era intolerable. En una ocasió em posà la seua mà a la meua espatlla i una pistola al coll dient-me: 'Leonard, t'estimo'. Tot el que vaig poder respondre-li fou 'Espero que així sigui Phil'".
L'any 1979 torna a fer el que feia des de les seues arrels folk amb "Recent songs" produït per ell mateix juntament amb Henry Lewy, amb qui treballaria en el curtmetratge "I am a hotel" que guanya un premi en el Festival Internacional de Montreux. Ja tenim totes les facetes de Cohen: poeta, escriptor, músic i director de cine.
El 1985 en el disc "Various positions" torna a canviar d'estil utilitzant noves tècniques de producció que li donen al disc un estil més, diguem-ne mogut, però vaja que tampoc es pensi que l'home sigui l'alegria de la huerta. D'aquest disc és el tema que més m'agrada de Cohen, "Dance me to the end of love". També la conegudíssima "Hallejullah" que posteriorment fou molt versionada, com Rufus Wainwright per la pel·lícula "Shrek" (2001) o la més famosa de Jeff Buckley de l'any 1994.
En plena efervescència guanya el premi Genie Award per la seua col·laboració en la música de l'òpera rock "Night magic" (1985), concretament per la cançó "Angel eyes". L'any 1986 participa amb la cançó "Take this waltz" en el disc "Un poeta en Nueva York" dedicat al poeta Federico García Lorca i en el qual també hi participen Lluís Llach, Víctor Manuel, Paco de Lucía o Donovan.
El 1988 publica "I'm your man", un gran disc amb un els seus grans clàssics "First we take Manhattan" amb guitarra d'Steve Ray Vaughan. La cançó fou enregistrada abans per Jennifer Warmes i posteriorment versionada pels REM o Joe Cocker entra d'altres. També "I'm you man", "Everybody knows", "Ain't no cure for love" i "Tower of song". Segurament hagi estat l'àlbum més comercial de Cohen aquest.
L'any 1992 publica un disc amb força bona acceptació "The future", del single "The future" tinc una edició especial de poquíssimes còpies i que juntament amb un raríssim single del disc "The essencial" que publicà el 2002 són les úniques joies que tinc de Cohen.
Entre 1994 i 1999 Cohen es convertí al budisme -que estava de moda entre els músics- i vivia habitualment en el monestir budista de Mount Baldy (Califòrnia). L'any 2001 després de la clausura torna amb "Ten new songs", un altre nom molt ben trobat per un disc, amb cançons com "In my secret life".
Com l'home estava de reflexió mística i no publicava, l'any 1995 una sèrie d'artistes graven "The tower of song" un disc d'homenatge a Cohen amb Elton John interpretant "I'm your man" o Don Henley cantant "Everybody knows".
L'any 2008 va veure's obligat a tornar als escenaris, aquest cop per temes econòmics ja que va descobrir que la seua amiga i mànager Kelley Lynch li fotia els quartos.
Fa un mes publicava el seu disc "You want it darker" (2016) ara el poeta i trobador canadenc ens ha deixat als 82 anys, 3 mesos després d'acomiadar-se de Marienne. Era conscient del seu estat ja que afirmà: "Estic preparat per a morir. Espero que no sigui massa incòmode. Això és tot. Tot està a punt d'acabar". Un altre possible Nobel de Literatura que digué de Dylan "Per mi és com donar un premi a l'Everest per ser la muntanya més alta."
Altres enllaços:
- Documental de més d'una hora sobre Leonard Cohen.
- Discurs de Cohen quan rebé el Premio Príncipe de Asturias.
- L'últim vídeo de Cohen. En ell explica les lletres de les cançons del seu últim disc.
- Últim videoclip de Cohen del disc "Old ideas" (2016)
