dissabte, d’octubre 14, 2017

Tom Petty - Mary Jane's last dance

El cantant i guitarrista Tom Petty (el disc-jòquei Albert Malla l'anomenava trompeti) va néixer a Florida l'any 1952. Als 17 anys comença els seus pinitos musicals amb el grup Mudcrutch, juntament amb Mike Campbell i Benmont Tench, que es dissoldria el 1974 després de firmar un primer contracte amb la companyia Shelter de Leon Russell.

El conjunt es reagrupa l'any 1976, incorporant a Stan Lynch i Ron Blair prenent el nom de Tom Petty and the Heartbreakers. Aquell mateix any editen un LP amb el seu nom "Tom Petty and the Heartbreakers" (1976). En aquest disc s'inclou el single "American girl", amb un so tan country-pop que arribaria a ser versionada per Roger McGuinn dels The Byrds. La lletra d'aquesta cançó ha suggerit un munt d'interpretacions, des del suïcidi d'una estudiant de la universitat de Florida fins a un anhelat so de l'aigua del mar que trobava en falta Petty quan vivia prop d'una autopista. Després d'escoltar aquesta cançó poden escoltar "Last nite" (2002) de The Strokes... a veure què en pensen.

El seu segon disc seria "You're gonna get it!" (1978), un dels seus millors discos de la carrera. Gràcies a la bona acceptació, a les crítiques, als singles "I need to know" i "Listen to her heart" i a les gires els portaria a guanyar el seu primer disc d'or.

Aquell any Shelter canvia de mans i Tom Petty es veu embolicat en problemes legals i econòmics derivats d'aquesta decisió. Amb la nova discogràfica publiquen "Damn the torpedoes" (1979) amb un gran single com és "Don't do me like that".

Ja fermament consolidats, gràcies a la seua qualitat instrumental els porta a ser la banda d'acompanyament d'Stevie Nicks (de Fleetwood Mac) en el disc "Bella Donna" (1981). Tom Petty protagonitza el duet "Stop draggin' my heart around" amb Nicks, el qual va ser un rotund èxit.

Tom Petty continua editant excel·lents discos de rock americà durant els vuitanta: "Hard promises" (1981), "Long after dark" (1982), "Southern accentes" (1985) i "Let me up" (1987). Tots aquest èxits també li serveixen per a gravar dos discos amb Bob Dylan "Empire burlesque" (1985) i "Knocked out loaded" (1986), al mateix temps que l'acompanyaven en les seues gires. D'aquesta època són "Don't come around here no more" (1985), "Jammin' me" (1987) i "Runaway trains" (1987).

A "Songs from the garage" (1988) hi col·laboren Bob Dylan, Jeff Lynne, George Harrison i Roy Orbison. Això provoca el naixement del projecte Travelling Wilburys l'any 1988 amb un disc del mateix nom, al qual el seguiria un segon disc titulat de manera curiosa "Travelling Wilburys, vol 3" (1990) ja com a quartet a causa de la mort de Roy Orbison. Tot i ser un supergrup no van tenir l'èxit que es podia haver d'esperat d'ells a priori. Cançons com "Handle with care" (1988), "End of the line" (1988), "Nobody's child" (1990), "She's my baby" (1990) o la meua preferida "Wilbury twist" (1991) han quedat injustament oblidades.


L'any 1989, teòricament ja sense els Heartbreakers, Tom Petty publica el seu disc més exitós "Full moon fever", amb més de cinc milions de còpies venudes guanyà el Grammy al millor disc de l'any i on s'incloïa una cançó que, literalment, podia fer ressuscitar morts "Free fallin'", escrita per Petty i Jeff Lynne en només dos dies i que no va agradar en un principi a la seua discogràfica que li rebutjà el disc. Després de sis mesos tornà amb el mateix disc i els va encantar. Tot i ser un disc de nova etapa curiosament es va rodejar de Tench, Epstein i Campbell músics dels Heartbreakers i també amb Jeff Lyne, Roy Orbison i George Harrison dels Travelling. El disc no era res més que un más de lo mismo que els discos anteriors, però vagi vostè a saber perquè aquest li va sortir de cara.

El 1991 publica "Into the great wide open" amb una altre Grammy a la millor cançó de rock aconseguit pel tema "Learning to fly" . El 1993 arriba un disc de grans èxits amb "Mary Jane's last dance"  i "Something in the air" com a temes inèdits i que, per mi, són de les seues millors cançons.  També aquell any participa en el concert del trentè aniversari de Bob Dylan, reformulant de forma excepcional el clàssic "My back pages" en companyia d'Eric Clapton, Neil Young, George Harrison i Roger McGuinn. Continua la seua gran època amb "Wildflowers" (1994) i el single "You don't know how it feels" que aconsegueix un altre Grammy, aquest cop a la millor actuació masculina de rock i el premi MTV al millor vídeo masculí. Si vostè és un friqui de Tom Petty ha de saber que el grup Terrorvision -aquell que va actuar a LLeida un any per l'Aplec- va fer una cançó l'any 1995 de títol "Tom Petty loves Veruca Salt" que es troba al disc "Help", que es va publicar per a recaptar fons per l'oenagé War Child que treballava a la guerra de Bòsnia.

En plena etapa d'èxits publica un disc per la banda sonora de la pel·lícula "She's the one" amb el tema "Walls" (1996) com a més representatiu.  Continuaran els Grammys amb "Echo" (1999), un disc que trobo del tot prescindible després de tot el que Petty havia fet, però bé,  "Room at the top" aconseguí el Grammy a la millor cançó de rock. El 2002 torna amb "The last DJ", aquest disc em va agradar més però no va tenir Grammy. Amb el disc "Highway companion" (2006) i els tema "Saving grace" va ser nominat al Grammy de millor interpretació vocal de rock, però no el va guanyar. Les seues últimes gravacions han estat "Mojo" (2010) i "Hynotic eye" (2014). També, en aquest últims anys va reflotar el seu primer grup, Mudcrutch, amb qui publicà dos discos el 2008 i el 2016.

Tom Petty morí el dia 2 d'octubre a Los Ángeles, als 66 anys, després de patir una aturada cardíaca. Un geni poc reconegut.



Articles relacionats:
Leon Russell.