dijous, d’agost 26, 2021

UB40 - Kingston town

El món del reggae és un món una mica endèmic. I és que va ser el productor Bob Lamb, membre del grup de reggae de finals dels seixanta The Locomotives, qui va treure els UB40 del circuit de pubs de Birmingham. UB40 es va formar el 1979 amb Ali Campbell com a veu principal i guitarra, el seu germà Rob Campbell a la guitarra, Earl Falconer al baix, Mickey Virtue als teclats -inicialment hi estava Jimmy Lynn però va durar poc-, Brian Travers al saxo, Jim Brown a la bateria i Norman Hasson i Yomi Babayemi a les percussions. De gentada n'eren. El nom és curiós, i prové de la denominació de la targeta britànica de prestació per desocupació. Vaja, allò que aquí en diem el carnet del paro. I és que tots els membres de la banda estaven a l'atur en aquell temps.

Comencen enregistrant unes primeres maquetes per a Lamb i alternen amb uns concerts de major envergadura per UK. En un d'aquests concerts els veu Chrissie Hynde de The Pretenders, qui es queda encantada i els ofereix que els facin de teloners en la seua gira britànica.

Publiquen uns primers singles amb Graduate, entre els quals "Food for thought" amb cert èxit en emissores alternatives, i s'embarquen a la gravació del seu primer elapé "Singing off" (1980) que entra directament al número 2 de les llistes de vendes britàniques. S'hi inclou "I think it is going to rain today" de Randy Newman, que va ser el segon single del disc. Amb la inèrcia el seu segon disc "Present arms" (1981) aconsegueix aquesta mateixa posició de sortida. Tot això ja des d'un segell discogràfic propi Dep International. D'aquest segon disc és el single "One in ten" que fa referència al percentatge d'aturats a la regió del West Middland en una clara oposició a les polítiques de Margaret Tatcher i "Don't slow down". El tercer disc d'aquesta primera etapa va ser "UB44" (1982), tot i ser el 3r disc van posar el nom de "UB44" perquè ells el van considerar el quart ja que van editar un disc de remescles del segon. És un disc més fluixet amb temes com "Love is all is alright" i "I won't close my eyes".

El so reggae melòdic de veu i saxo suaus barrejat amb les lletres reivindicatives i socials es consolida arribant el 1983 la seua consagració amb el tema de Neil Diamond "Red red wine" que els situa al número 1 en llistes. El disc "Labour of love" (1983), farcit de versions, es converteix en un gran èxit. S'hi pot trobar "Please don't make me cry" de Winston Groovy, el conegut tema de Jimmy Cliff "Too many rivers too cross" i "Cherry oh baby" del jamaicà Eric Donaldson. Tot i que el mercat americà li costarà més, però "Red red wine" arriba al número 1 a USA el 1988. Un dels indispensables dels 80. 


Després d'una lleu relliscada amb "Greffey Morgan" (1984) i el single "If it happens again" en al·lusió a la victòria de Tatcher, l'èxit els consagra amb "I got you babe" (1985), un remake amb Chrissie Hynde del clàssic de Sonny and Cher. Amb el disc "Baggariddim" (1985) es converteixen en el grup de reggae amb més èxit internacionals. El single "Don't break my heart" arriba al 3 de les llistes. 

Continuen amb el mateix so a "Rat in the kitchen" (1986), amb la cançó anti-apartheid i censurada a Sudàfrica "Sing our own song" i "Rat in mi kitchen" amb Herb Albert a la trompeta. En el grans èxits "The best of UB40 volumen I" (1987) hi inclouen un inèdit "Maybe tomorrow" que es queda al 12 de les llistes. El vuitè disc és "UB40", un títol poc original, i tornen a comptar amb Chrissie Hynde en el tema "Breakfast in bed".

El 1989 repeteixen l'estructura del "Labour of love" publicant "Labour of love II" (1989), un altre disc de versions tot i que sense el mateix èxit del primer. Tot i això hi troben bons temes: "Here I am (come and take me" d'Al Green, "The way you do the thing you do" dels Temptations, "Baby" i una meravellosa "Kingston town" de Lord Creator, que es situà al 3 de les llistes. 

El seu disc més venut, però, va ser "Promises and lies" (1993) aconseguint un nou número 1 en vendes gràcies a "Bring me your cup", "C'est la vie", "Higher ground" però sobretot as la versió del "Can't help falling in love" d'Elvis Presley que arribà al capdamunt de les llistes USA ajudat per ser inclosa a la banda sonora de la peli de Sharon Stone Acosada (Sliver). Per mi sobrevalorat. No es va poder continuar amb "Guns in the ghetto" (1997), els singles "Tell me is it true", "I love it when you smile" i "Always there" no van anar més enllà.

El 1998 ho tornen a intentar amb "Labour of love III" sense l'èxit anterior to i intentar-ho amb "Come back darling", "Holly holly" de Neil Diamond un altre cop, "The train is coming". El 2000 publiquen la continuació dels seus gran èxits introduint-hi un tema inèdit, la versió del "Light my fire" de The Doors. Un altre gran fracàs va ser el també disc de versions "Cover up" (2001)  tot i ser llençat amb un bo "Since I met you baby". De "Homegrow" (2003) m'agrada molt "Swing low" i de "Who you fighting for?" (2005)  destaco "Kiss and say goodbye". i a partir d'aquí poc més amb un canvi de vocalista.

Ara l'imprescindible saxo de la banda Kevin Travers ha mort als 62 anys víctima d'un càncer.

Articles relacionats:

- Prince Buster

- Spencer Davis Group