divendres, d’octubre 29, 2021

The Chieftains - Minho waltz

Al nord de Dublín, a Donnycarney, el 1962, a la casa de Paddy Moloney es van formar The Chieftains, amb Paddy, Seán Potts, Michael Tubridy i Seán Keane. Una formació, potser la primera, que va donar a conèixer de manera global al música tradicional irlandesa i celta. Moloney era un mestre de la gaita, la flauta, l'acordió i un instrument tradicional de percussió, el bodhrán.

Van publicar el primer disc el 1964 per Claddagh Records -discogràfica fundada per l'hereu de la nissaga cervesera Guiness- i va ser considerat una cosa tan rara que va quedar perdut en la immensitat del món musical. Moloney no ho acabava de veure clar però l'home va ser persistent, i a partir de 1970 -després d'un apoteòsic concert al Royal Albert Hall on van exhaurir entrades- van començar a consolidar-se en una llarga trajectòria de sis dècades per on van fer arribar la música folk irlandesa per tot arreu i col·laborant amb grans artistes. Sense anar més lluny, el 1975 la revista Melody Maker els posava com a grans estrelles al costat de Queen, Led Zeppelin i els Rolling Stones. En total una trentena de discos i sis premis Grammy amb tota mena d'experimentacions amb la música celta. Entre The Chieftains i The Dubliners va la cosa de quin es considera el millor grup d'aquest estil.

Com parlar dels trenta discos un per un pot fer molt pesat l'article em dedico a fer una tria de cançons i de, sobretot, col·laboracions:

  • "The long back veil" (1995) és un tradicional tema country que va popularitzar Johnny Cash. The Chieftains el van interpretar amb Mick Jagger en el disc de títol homònim i que va ser un dels més venuts de la banda. Es va endur el Grammy a la millor col·laboració pop vocal. Aquest va ser el meu primer disc de The Chieftains.
  • El 1996 publiquen "Santiago", un disc dedicat a la música tradicional gallega. Aquest "Guadalupe" amb Linda Ronstad i Los Lobos que s'hi inclou és alegrement excepcional.
  • La pel·lícula The Irish in America: Long Journey Home explica la història dels irlandesos que van emigrar a les amèriques. La banda sonora va anar a càrrec dels Chieftains que els va suposar el Grammy al millor disc de folk tradicional. El millor tema és aquest amb Elvis Costello i la Irish Film Orchestra "Long journey home" (1998). 
  • "I know my love" és una cançó tradicional irlandesa que The Chieftains la van incloure al disc "Tears of stone" (1999) i que cantaven juntament amb The Corrs.
  • El dia que John Lennon fou assassinat Paddy Moloney es trobava al costat de Paul McCartney com a músic de sessió per a "Rainclouds". I és que Moloney i McCartney també tenien una bona relació: en la versió instrumental del tema censurat per la BBC sobre la matança de Derry (el Bloody Sunday"Give Ireland give back to the Irish" (1972) ja hi va comptar.
  • "Mná na hÉireann", ("Women of Ireland" en anglès) és un poema del poeta del segle XVIII de l'Ulster Peadar Ó Doirnín. El poema es va popularitzar com a cançó gràcies a Seán Ó Riada però la versió que van fer The Chieftains per la pel·lícula d'Stanley Kubrick Barry Lyndon (1975) és molt bona. Segurament la coneixereu per la versió que va fer Mike Oldfield (1996) o perquè els The Christians la van usar com a base dels eu cèlebre "Words" (1989). també ha estat enregistrada per Sinead O'Connor, Sarah Brightman; Jeff Beck i Sharon Corr, Kate Bush...
  • No podia faltar una col·laboració amb Van Morrison, i me quedo amb aquest "I'll tell me Ma" (1988)  una cançó tradicional de la canalla irlandesa.
  • Una altra cançó tradicional country és "Cotton-eyed Joe" que es va fer popular a les discoteques el 1994 gràcies als Rednex però que The Chieftains ja l'havien tocat en el seu desè disc l'any 1981 i que els suposà una nominació als Grammy per la millor col·laboració vocal de country amb Ricky Scaggs.
  • Com no podia ser d'altra manera també van participar en el formidable projecte musical de Michael Flatley Lord of the dance. L'obertura del musical anava a càrrec d'aquest "Cry of the celts" (1996) i el millor aquest "Riverdance". Un homenatge a Irlanda en tot conjunt.
  • "Foggy dew" és una cançó de lluita irlandesa contra la causa britànica (una cosa que si passés a Catalunya seria titllada de delicte d'odi immediatament)  i va ser enregistrada al costat de Sinead O'Connor el 1995.
  • I per últim una cançó tradicional napolitana "Funiculi funicula" al costat de Luciano Pavarotti

L'últim concert de Moloney va ser a Filadèlfia per la celebració del St Patrick's Day el 2020 abans que ens enganxés la pandèmia i haguessin de cancel·lar la gira Irish Goodbye, un nom que ni pintat.

Paddy Moloney, el que va treure la música irlandesa dels pubs i la va posar al mapa mundial, ha mort a Dublín als 83 anys.

El gaiter gallec Carlos Núñez que també ha fet una gran feina per la recuperació de la música celta va ser descobert pels mateixos Chieftains i han col·laborat assíduament. en el vídeo interpreten el "Minho waltz" inclosa al disc "Santiago".