Encabat de cursar els seus estudis de música, Roberta Flack comença a treballar de mestra i professora de piano i mentrestant canta blues i folk en petits clubs de l'àrea de Washington i al restaurant Mr Henry's.
Després que el pianista de jazz Less McCann la sentís en una actuació, el 1969 obté el seu primer contracte discogràfic amb Atlantic. Amb 39 demos i en 10 hores van publicar el primer disc "First take". Juntament amb el següent "Chapter 2" (1970) no van guanyar per ni per a pipes i van ser un desastre comercial absolut... de moment.
Amb el tercer disc "Quiet fire" (1971) començava a entrar en les llistes de vendes sobretot gràcies al single "Will you still love me tomorrow?", un -ara ja- clàssic de Carole King i Gerry Goffin que va situar el disc al 18 en llistes. El disc conté altres versions interessants com el "Bridge over troubled water" de Simon and Garfunfel i el "To love somebody" dels germans Gibb.
El seu primer èxit en single li arriba gràcies a una versió del "You've got a friend" (1971) de Carole King cantada a duo amb qui havia estat company seu de classe Donny Hathaway i que es situà al 29 en llistes EUA. També sortí publicat com a single "You've lost that loovin' feelin" (1971) i la guanyadora d'un Grammy a la millor interpretació vocal de duet "Where is the love" s'incloïen en l'elapé "Roberta Flack & Donny Hathaway" (1971). Alternant la seua carrera en solitari, amb Hathaway va seguir gravant alguns elapés fins que va morir el 1979. Aquell mateix any va participar en la pel·lícula Soul II Soul al costat de Wilson Picket, The Staple Singers, Ike i Tina Turner...
"The first time ever I saw your face" va ser el seu primer número u als Estats Units. El tema era originari del cantant folk britànic Ewan McColl que el va escriure quan va conèixer en una gravació la que acabaria sent la seua esposa Peggy Seeger. Flack va gravar el tema per al seu disc de debut abans esmentat "First take" (1969) donant-li un restyling gràcies a uns timbals minimalistes i el contrabaix de Ron Carter. Però com ja hem dit el disc va ser un desastre comercial i el tema va haver d'esperar a ser inclòs en la banda sonora de la primera pel·lícula dirigida per Clint EastwoodPlay Misty for me (1971) per arribar a la posició més alta de les llistes. Li va suposar el Grammy al millor disc de l'any el 1973 i a la millor interpretació de pop femenina. Celine Dion la va interpretar en el seu disc de grans èxits el 1999.
El següent número 1 als EUA va ser un tema dedicat a Don McLean. Una idea de la cantant folk Lori Lieberman que va portar-la a Charles Fox i Norman Gimbel. Roberta Flack va escoltar la gravació de Lieberman i va quedar impressionada, va buscar els autors, la va perfeccionar amb el productor Joel Dorn i després de tres mesos va publicar "Killing me softly (with this song)" (1973). Conegudes són les versions que van fer Tino Casal (1989) i The Fugees (1997). El disc que duia el mateix títol va guanyar el Grammy a la millor gravació de l'any, la versió dels Fugees també va guanyar el Grammy a la millor interpretació de duo de R&B.
El tema "Feel like makin' love" (1974) també va ser número u i es va incloure en el següent disc que també duia el títol d'aquest tema. Va afluixar el ritme per a dedicar-se a actes benèfics i fins el 1978 no tornaria a enregistrar, aquest cop el disc "Blue lights in the basement", el tema "The closer I get to you" cantat per Flack i Hathaway es va situar al 2 en llistes. A continuació arribaria "Roberta Flack" (1978) amb l'èxit "If I ever see you again" que va servir com a títol de la pel·lícula de mateix nom.
Després del suïcidi de Hathaway, Flack es va apartar un temps del món de la música afectada per la pèrdua. I després que Atlantis publiqués un àlbum pòstum amb gravacions anteriors "Roberta Flack featuring Donny Hathaway" (1980) va buscar un nou acompanyant vocal, Peabo Bryson. Flack reapareix en una banda sonora Bustin' Loose (1981).
Amb cert èxit torna el 1982 amb el disc "I'm the one" i el duet amb Peabo Bryson"Making love" un tema escrit per Burt Bacharach que és banda sonora de la pel·lícula del mateix nom i que arriba al 17 en llistes. I més amunt, ni més ni menys al 2, arribaria amb "Tonight I celebrate my love" de Gerry Goffin ara ja oficialment amb un disc compartit "Born to love" (1983). El 1988 torna amb un disc que no va complir les expectatives tot i tenir el gran saxo de David Sanborn a "Oasis". però l'èxit tornaria amb un altre duet, aquest cop al costat de Maxi Priest i amb "Set the night to music" (1991) una versió dels Starship que van situar al 6 de les llistes EUA.
Després d'alguns discos de jazz i cançons de Nadal publica el que seria el seu darrer disc "Let it be Roberta" (2012). Un disc de versions dels Beatles, i és que Roberta Flack era veïna de John Lennon i Yoko Ono al famós edifici d'apartaments Dakota. En el disc hi trobem les versions de "Hey Jude" o "Let it be".
Roberta Flack ha mort als 88 anys d'una aturada cardíaca, des de 2022 quan li van diagnosticar ELA ja no podia cantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada