diumenge, novembre 25, 2007

El meu fill anirà a la concertada


I ho tinc claríssim, tal com sona, cla-rís-sim!. I no pas perquè el sr Montilla porti els fills al Col·legi Alemany jo els portaré al luxemburgués o al botwanés, no pas per això. Sinó pel que diu un estudi d'una fundació més seriosa que no pas menys anomenada Jaume Bofill. El podeu consultar a: http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_%20de_premsa.pdf (I per cert, quin Petete s'ha muntat per això del Montilla, a veure si el pobre home no podrà portar la canalla allà on li doni la gana!)

De les moltes dades que ens presenta i que ens han bombardejat aquests dies dient que els catalans estem a la cua europa d'educació (a part de cornuts ara resulta que serem maleducats també) n'hi ha una que, vés per on, ha passat desapercebuda. I és que la diferència del nombre de graduats d'ESO entre l'escola pública i la concertada és d'un 20%. Apa! Que no és moc de gall d'indi (sic) la cosa! Amb aquesta dada ja tinc suficient informació per decantar-me per alguna escola...
La taxa de repetició a 4rt d'ESO en l'escola pública és del 18,8%, en canvi a la concertada és del 7,1%. També la trobo força significativa...

La despesa pública per alumne a Catalunya és de 3545,9 €/any; més o menys el que costa portar un fill a algunes escoles concertades... per tant el problema no és de diners... potser hem de buscar el problema en algun altre lloc, no? En baixes contínues i injustificades? En el fet que durant un curs un alumne arribi a tenir 4 o 5 professors diferents de la mateixa assignatura? I tot això és real...

P.D: Ah! I on tampoc portaré els nens és a col·legis pseudosectaris on li foden fer un rentat encefàlic que rigui's vostè del Cillit Bang aquell... a la privada sí, però no en vull saber res de religions ni òsties.
P.D.2: Voldria deixar clares un parell de coses que sembla que no s'han acabat d'entendre. Hi ha professors bons a la pública professor bons a la concertada hi ha professors dolents a la pública i dolents a la concertada. I l'altra cosa és que quan parlo de casos concrets em refereixo a casos de centres de Lleida ciutat, el que passa porai ho desconec. En cap moment vull posar l'escola concertada per sobre de la pública, simplement el que faig és defensar la professionalitat dels seus treballadors.

dissabte, novembre 24, 2007

Hi ha més lesbianes del què sembla?





El meu estimat company Croat Català m'enviava un correu electrònic amb un link a un dels vídeos de la pàgina http://www.redtube.com/ coneguda per tots els amants de les pàgines webs dedicades a pàgines eròtiques (o pornogràfiques; de fet no sé molt la diferència entre erotisme i pornografia... quants centímetres de titola han de sortir a un video eròtic perquè sigui pornogràfic?). El video, de molt bon veure, era sobre un parell de noies, també de bon veure, que practicaven escenes eròtiques (o pornogràfiques) ensems i ambdues entre elles.


És molt habitual als videos aquests que recorren els correus electrònics, a les revistes (a Jara y Sedal precisament no) i a les pel·lícules, una escena o vàries de lesbianisme. A la part central de cada pel·lícula hi ha la típica escena de les noies (imaginem-nos Laura Sinclair, Jeena Jameson o la més nostrada Minerva Pons per posar un exemple) que comencen a jugar, i continuen jugant i acaben jugant...


Imaginant això, penso (sí, algun cop penso) si realment hi ha més lesbianes de les que realment ens imaginem. De fet dubto si personalment en conec alguna. Si no fos així, per què ens deleiten els companys de Conrad Son (o Mario Salieri) amb aquest tipus d'escenes constantment? Penso en una suposada discreció lèsbica. Penso que hi ha més dones que li agaden les dones que no pas les que penso que hi ha. I penso (uf! quin fart de pensar!) que això del lesbianisme es porta amb molta discreció. Molta més discreció que el gayisme, per posar un eufemisme paral·lel.


Penso que el lesbianisme eròtic (o pornogràfic) essencial i en estat pur (com si fos un corrent filosòfic) no existeix, i que tots els jocs lèsbics acaben amb el gran gest de la introducció d'algun fòtil de fisonomia fàl·lica. No nego que dues noies jugant amb trastes extrets de reunions de Tupper-Sex s'ho puguin passar pipa, però si després t'ho mires bé, a part de posar-te bastant calent, veuràs que tots els seus joguets són succedanis d'un gran penis. De fet, a la majoria de les pel·lis eròtiques (o porno) amb escenes lèsbiques, al final sempre apareix el lampista o el llauner i se les tira a totes dues.