El 10 de maig de 1910, avui fa 116 anys, una dona que va revolucionar l’anàlisi de dades sense passar per cap facultat de Matemàtiques va rebre la insígnia d'honor de la Societat de la Creu Roja Noruega pocs mesos abans de morir. Avui toca parlar de Florence Nightingale, una pionera del big data.
Situem una mica el context. L’estiu de 1853 l’exèrcit rus s’havia desfet de l'armada turca, estava a punt de prendre Istambul i controlar l’estret del Bòsfor. Això no va fer gaire gràcia a anglesos i francesos que van veure com els russos els podien tallar les comunicacions amb l’Índia a uns i amenaçar els seus interessos al Mediterrani als altres, així que van enviar tropes per ajudar els turcs a la península de Crimea. Era l’inici la guerra de Crimea, una guerra gestionada de forma molt sapastre pels anglesos, amb unes condicions de vida dels soldats tan lamentables que els reporters i fotògrafs visualitzaven al diari The Times. La societat anglesa es va escandalitzar i aquesta pressió mediàtica (ja en aquella època!) va provocar que el secretari de Guerra britànic enviés un cos de 38 infermeres dirigit per Florence Nightingale.
Quan va arribar a Scutari, un suburbi de l’actual Istanbul, es va adonar que la majoria de soldats que morien eren a causa de malalties infeccioses i no pas de ferides de guerra. A partir d’aquí, Florence va començar a analitzar dades establint una relació entre la massificació de malalts i la taxa de mortalitat. La conclusió va ser que un soldat ferit tenia més probabilitats de viure si es quedava ferit al camp de batalla que no pas si era traslladat a un hospital militar. Amb l’equip de Florence en marxa i les millores higièniques que va implementar -tot i l'oposició de l’estament conservador militar- aquesta taxa va caure en picat del 42,7% al 2,2%.
La idea que va tenir Florence de recopilar les dades va ser mitjançant un innovador i visual diagrama, conegut actualment com a diagrama de la rosa o diagrama d’àrea polar. A diferència d'un gràfic de sectors tradicional (on cada tall té un angle diferent depenent de la freqüència del valor que representa), en el diagrama de Nightingale el cercle es divideix en 12 talls exactament iguals de 30º i en què cadascun d’ells representa un mes de l'any. A més, cada tros té radi variable de manera que com més gran era la quantitat de morts d'aquell mes, més s'allarga el tall cap enfora des del centre aconseguint que l’àrea dels sectors circulars fos proporcional al nombre de morts. Per a fer-lo encara més visual va utilitzar tres colors en cada sector per indicar els morts de les diferents causes: el blau per a morts per malalties, el roig per a morts causades directament per ferides de guerra i el negre per a qualsevol altra causa.
Programa Florence
El 1858, Florence Nightingale fou la primera dona en ser admesa a la Royal Statistical Society i el 1907 la primera en rebre l’Ordre del Mèrit Britànic. El 2024 el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va batejar el seu pla de millora matemàtica a les aules com a Programa Florence en honor a qui va posar les bases de l’ús de l’estadística en la infermeria moderna .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada