dissabte, d’octubre 18, 2008

Fernando Savater


Hola buenos días, soy Fernando Savater, independentista español pero no-nacionalista de esos nacionalismos que no han de ser nacionalistas pero sí que soy nacionalista de España que no pasa nada por ser nacionalista, usted ya entiende ¿no?

Pues mire, que estando yo tranquilamente en casa el otro día leyendo la Constitución Española, me llama desde esa aldea catalana llamada Barcelona (dese cuenta el lector que he escrito Barcelona en catalán) un señor que se llama José Manuel Lara Bosch (como es catalán he escrito su nombre en catalán). Al descorgar el telefóno díjome que había ganado el Planeta (escribo Planeta en catalán porque el premio lo dan en Cataluña, y a lo mejor se me enfadan si escribo Planeta en español imperioso) y que tenía que ir hacia Cataluña para recogerlo.

Dispóngome para viajar a tan preciosa región del nordeste español preocupado por toda la rotulación que podía encontrarme en lengua vernácula catalana y que yo no supiera o supiese comprender. Esta manía de los catalanes de escribir las cosas en catalán, ¡qué cojones! Empezando por el premio, me dicen que había ganado 601.000 € así mismo, fíjense como han escrito los números, ¡en catalán! Esto no hay quien lo entienda, escribir los números en catalán pone en peligro la sacrosanta unidad de destino del imperio español.

Yendo por la carretera veo que hay carteles donde leo "Lleida 85", "Tarragona 56" o "Barcelona 92", otra vez todo en catalán, es fácil que pueda perderme por estos lares. Una vez consigo entrar a Barcelona (Barcelona escrito en catalán claro) y pagando este oculto impuesto revolucionario que tienen los catalanes oculto bajo el nombre de peaje, tengo que dirigirme a una sede nacionalista llamada Palacio de Congresos de Catalunya (aquí ja escriben Cataluña con faltas), y por más INRI el nombre de la calle me lo indican tambien en catalán (Diagonal) ¡Esto no hay quién lo entienda! ¡Por favor!

Una vez en el interior una autoridad catalana (la infanta doña Cristina de Borbón) como no, me hace entrega del galardón, que por respecto a mi noble y gran persona me dedica unas palabras en castellano. Esperando acabar con ansias el acto que estos catalanes de la Editorial Planeta (vean como escriben Editorial y Planeta los catalanes) me han preparado para regalarme 601.000 € (en catalán claro) y propagar a voces y a los cuatro vientos la discriminación de la lengua común española en las aldeas catalanas. Y aun se atreven a llamarme Fernando Savater... yo que siempre he querido ser Fernando Zapatero... es que hay que ser gilipollas.

dimarts, d’octubre 14, 2008

Lladres de sants (festivitat de Sant Faust)


Miri, que això tan famós que Madrid ens roba no ve d'ara ni de fa 4 dies, nonono... Aprofitant que avui 14 d'octubre és la festivitat de Sant Faust, gran patró d'Alguaire els faré cinc cèntims d'una història de robatoris espanyols de fa anys.

Sant Faust era d'Alguaire i, com era tradició en aquells temps, va fer de pagès. Es diu que Sant Faust (quan encara no era sant) treballava molt, i que era molt humil, però que li agradava llegir tot i que no havia pogut anar gaire a l'escola (com també era tradició en aquells temps). Per això a la seva imatge sempre surt amb l'aixada (la sartell) i el llibre sagrat, símbol de la seva dedicació al treball i a la lectura formativa.

La llegenda conta que aquest pobre sant va voler anar a Terra Santa, ja que li feia molta il·lusió veure el Sant Sepulcre on havien posat el cos de Jesús quan el van baixar de la creu. Però durant els mesos que durava el viatge, els moros (amb perdó per aquesta incorrecció política) que havien declarat la guerra al cristianisme, el van fer presoner. El bon sant d'Alguaire el van fer esclau i el van vendre en subhasta pública en una plaça, però va tenir la sort que l'amo que el comprà era una bona persona, i a través de les xerrades amb el senyor Faust es va convertir al cristianisme, va deixar-lo lliure i el va acompanyar fins a Alguaire (encara no havia l'aeroport projectat en aquell temps, ni la ZEPA, ni els socialistes manaven a l'ajuntament...).

Al cap de pocs anys Faust va morir i els seus amics no sabien on enterrar-lo. Van decidir que el posarien damunt d'una somera cega i la deixarien lliure. Allí on la mula s'aturés enterrarien aquell home (que això de lligar els morts a les someres també devia ser mig tradicional en aquell temps perquè al pobre Sant Ramon també li van fer, i va anar a petar justament a Sant Ramon).

La somera, bé pel vinet, bé pels montaditos, va tirar milles fins a Bujanda (Àlava), on la bèstia va donar un cop fort de pota a terra i va caure. El darrer cop de pota encara avui es pot veure (o almenys ens fan creure que aquella potada era de la somera de Sant Faust). Allí mateix va brollar una font, l'aigua de la qual guareix gràcies a la seva virtut remeiera. Tot això els va fer entendre que aquell era el lloc on havien d'enterrar el sant. I allí es veu que encara està el seu cos. I l'ajuntament de Bujanda sense un cap de màrqueting competent no ha sabut transformar allò en una espécie de Lourdes a lo rural.

Durant molts anys sant Faust va ser el patró dels pagesos de totes les terres lleidatanes i de la quasi totalitat de Catalunya, però després, des de Madrid, ens el van canviar per sant Isidre. Estem parlant del primer expoli dels espanyols a Catalunya? Podem demanar balances santorals? I si tornéssim a reclamar sant Faust com a patró dels pagesos lleidatans i catalans?

Sabent la història de Sant Isidre, que va deixar de treballar per dedicar-se a pregar dient que ja treballarien els àngels... ara ja entenc perquè és el patró de Madrid.

diumenge, d’octubre 12, 2008

Apallissar independentistes


La no sé si respectable senyora Teresa Pallarès (quina llàstima d'aquest cognom tan català), subdelegada del govern de Madrid a Tarragona, ha autoritzat una manifestació nazi per avui 12 d'Octubre, fiesta nazional del país veí. Miri, fins aquí, ho podem arribar a entendre per allò de la llibertat d'expressió i del dret de manifestació.

El grup convocant, liderat per Ricardo Sáenz de Ynestrillas, es diu Alianza Nacional i es dedica a muntar conferències com una de divendres, a València, perquè parli Manfred Roeder, un veterà de les Joventuts Hitlerianes, que va combatre fins als darrers dies de la Batalla de Berlín, al voltant del búnquer de Hitler. Els anys vuitanta, Roeder va organitzar un grup terrorista nazi, els Deutschen Aktionsgruppen, i va ser condemnat a tretze anys de presó a Alemanya. Uns angelets.

El cas és que els ultres d'Alianza Nazional tenen per costum viatjar a Euskadi, Galícia i Catalunya amb un parell d'autocars amb fiambrera cada 12-O. Així garanteixen que es munti una contramanifestació i que la policia acabi apallissant... els independentistes. És a dir, uns quants fatxes d'uns partits democratiquíssims que no es pot arribar a imaginar vostè lo democràtics que són organitzen unes manifestacions perquè la policia acabi estovant a uns quants independentistes que resulta que no són gens de democràtics.

Com diria en Daniel Sánchez Llibre... "pues òstia! no ho entenc". Els PSOE aprova una llei de partits per il·legalitzar només alguns partits que en diuen terroristes (per mi no hi ha cosa més terrorista que tots aquest cafres que es manifesten el 12-O amb banderes amb símbols gallinacis). I el PSOE autoritza manifestacions d'aquest tipus. I la senyora Teresa Pallarés és del PSOE. Visca l'esquerra espanyola tan plural i democràtica! Com va dir Cambó, el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres. Quina diferència deu haver entre la senyora Pallarés i la García Valdecasas per exemple?

divendres, d’octubre 10, 2008

Jaume Fernàndez president








Des d'aquest humil bloc, l'autor dóna suport a l'amic i company Jaume Fernàndez com a president de la Federació de Lleida d'ERC.
Per coherència, pel republicanisme i per la independència. Que caram, ja n'hi ha prou de dir que sí a tot!

http://www.laterraferma.cat

dissabte, d’octubre 04, 2008

Finançament i nombres primers


Des de que es va començar a parlar de la negociació del finançament de Catalunya (en aquesta legislatura, s'entèn) no han parat de sortir xifres. Les que tinc recopilades són les següents: 5229, 3800, 2329, 1794 i 1750. Disculpi el lector (o lectora) si me'n deixo alguna proposada per alguna associació de veïns o per algun grup d'amics del bacallà a la llauna, però és que ha arribat un moment que cadascú posa la xifra que més li convé.

Com que jo economista no ho sóc i això em treu capacitat per analitzar aquestes dades econòmicament (per això ja tenen al Sala Martín, el mequetrefe de las americanas), l'única ajuda que se li pot donar des d'aquest humil bloc és una anàlisi matemàtica de les dades. Sí, ja sé que els matemàtics no som gran cosa en aquest món (en els altres móns no ho sé), que fins i tot som descartats de les lleis d'educació (es veu que només filòlegs i historiadors poden fer lleis d'aquestes... així surten) i que el que diré d'aquí cap avall no importarà a ningú... però és que em fa gràcia fer aquesta anàlisis.

Pel teorema fonamental de l'aritmètica el que farem serà trobar la descomposició única d'aquests nombres en factors primers:
5229=3*3*7*83
3800=2*2*2*5*5*19
2329=17*137
1794=2*3*13*23
1750=2*5*5*5*7

A primer cop d'ull semblen uns nombres lletjos, no hi ha cap de primer. Però fixem-nos en 2 curiositats ràpides, el mcd d'aquests nombres és 1, és a dir tots són primers entre ells (oooooooh!) i a més hi ha un nombre quasi-primer, el 2329. El càlcul del mcm no és interessant.

Si ens fixem en el 2329, que és el més xulo de tots, veiem que només descomposa en producte de 2 factors (per això és quasi-primer), el 17 i el 137.

El 17 té una propietat meravellosa, i és que és l'únic primer conegut que és igual a la suma de les xifres del seu cub: 173 = 4913 i 4 + 9 + 1 + 3 = 17. També és l'únic primer que és mitjana de dos nombres consecutius de la succesió de Fibonacci, en concret del 13 i 21. Gauss també participà en la màgia del 17 descobrint la construcció del polígon regular de 17 costats amb regle i compàs. I 17º és la inclinació de l'òrbita de Plutó. I 17 és també la suma dels 4 primers nombres primers 17=2+3+5+7. I si feu 17*65359477124183 dóna 111111111111111. I les primeres quatre xifres de 2^(17+17) són 1717. I (17^17+1)/(17+1) també és primer. I 17=1^4 + 2^4 i també 17 = 3^4 - 4^3

tan(cos(sin(x))) = 0.017... per qualsevol angle expresat en graus. I el capítol 17, versicle 17 dels Fets dels Apóstols és justament la meitat del Nou Testament.

I musicalment, Janis Ian, Jethro Tull, Stevie Nicks, Sex Pistols, Enanitos Verdes, Violeta Parra i The Beatles tenen cançons dedicades al 17.

Qui gosa dir que els nombres són avorrits?

dijous, d’octubre 02, 2008

La Verge Blanca

Avui (o ahir, depèn de quan ho llegeixi) dia 2 d'octubre els lleidatans (i lleidatanes) estem de festa grossa. Sí, sí, ha llegit bé. Fes-ta-gros-sa. El dia 2 d'octubre és la celebració de la nostra santa patrona de la ciutat de Lleida. I vostè no ho ha celebrat? Ah! És que no es fa festa? Això és cosa del Montilla suposo, que va dir que els catalans havíem de treballar més (!!!!).


Doncs tal i com ha llegit, la festivitat de la nostra patrona ha passat (com sempre) del tot desapercebuda. La Verge Blanca o Verge de l'Acadèmia fou proclamada patrona de la ciutat l'any 1946 per papa Pius XII (com el nom del carrer). La imatge que es venera d'aquesta marededéu és obra de l'escultor Maximiano Sala i és feta amb fusta de til·ler imitant el marbre blanc, raó per la qual rep el sobrenom de Verge Blanca. Ara que hi penso... aquí Lleida tenim manies de posar noms de colors a les maresdedéu. El fet que la tradició l'anomeni Verge Blanca deu ser en contraposició de la Verge del Blau? Ho haurem d'investigar... La imatge de la Verge de l'Acadèmia pot ser venerada a l'oratori de l'Acadèmia Mariana recentment reformada. Evidentment, l'Acadèmia està al carrer Acadèmia.

I el que em pregunto jo com a humil escriptor de blocs... ja saben els senyors (i senyores) paritaris (i paritàries) que a Lleida celebrem la festivitat de 2 patrons enlloc de la paritat patró-patrona? El fabulós Ministerio de Igualdad hauria d'intervenir en aquest afer? Què està fent Bibiana Aído al respecte? Que diran els d'ICV si no complim el percentatge de patrones? Es pot establir una llei al respecte?

Sí que és veritat que Sant Anastasi va néixer a Lleida i el senyor té tot el dret a ser patró nostre (com ho és de Badalona, lloc on morí). Però... i Sant Miquel? Quina relació té amb Lleida? Va muntar una fira de tractors on la gent va a gorrejar globos, bosses, bolis, prospectes d'empacadores i caramels de La Caixa? Va crear una fàbrica cervesera? Si el nom d'una fàbrica pot esdevenir patró... podem tenir algun cop Santa Copaga? O Sant Romero Polo?

Senyors (i senyores) paritats... acabem amb aquesta situació que fomenta l'aïllament de la dona en la nostra societat. Per uns sants (i santes) patrons (i patrones) en igualtat! Pobres nens (i nenes) lleidatans (i lleidatanes) que creixen davant d'aquesta immensa injustícia sexista!