L'article d'avui no té pinta de ser un article gaire polèmic ni comentat, però crec necessari publicar-lo amb intenció de ser un servei públic. No fa gaires dies vaig descobrir aquest oblidat tossal que d'alguna manera els lleidatans hauríem de referenciar i que el tenim més oblidat que l'alcalde Oronich (sí, sí, li juro que vam tenir un alcalde que es deia Manuel Oronich, i a més no era socialista!).A Lleida tenim els turons famosos de Gardeny i de la Seu Vella, però n'hi ha uns altres formant gairebé un triangle equilàter que ens marquen el paisatge, són el Tossal de la Nora (que se'l disputen entre Alcoletge i Vilanova de la Barca, no ho entenc, perquè nomes hi van motos), el Tossal de Pedrós (que només el vol Albatàrrec, ja m'explicarà el que hi deu haver allà) i el Tossal de la Moradilla (que els de Lleida el volen per Lleida i els dels Alamús el volen per ells; els d'Alamús per fer-se veure més li diuen d'un altre nom).
En aquest tossal hi podeu trobar des de restes d'un vell poblat ibèric, fins a tombes rupestres i ruïnes de sitges medievals. Però el que distingeix el tossal (passant per la LL-11 o des de l'A2) és la torre que està envoltada per un fossar (el fossar, clar, no es veu des de la carretera). La torre (bé, diguem-li torre, diguem el que queda de torre) correspon a una estació del telègraf òptic que durant el s.XIX permetia comunicar Barcelona i Madrid.
A partir d'aquí, la situació estratègica del tossal s'omplí de trinxeres i refugis bastits durant la Guerra Civil per tal d'impedir l'avanç franquista. I com les tropes franquistes van entrar a la província per Massalcoreig i a Lleida pel carrer Alcalde Costa, els republicans encara estan esperant a la Moradilla amb els pixats al ventre.
Fixi's vostè si ha estat desprestigiat el Tossal de la Moradilla, que el dia que l'aviació feixista va bombardejar els turons de Gardeny i la Seu (a part de l'Annexa, l'Escola del Treball i la plaça del Dipòsit), al Tossal de la Moradilla no li va prestar ni la més mínima atenció. Ni una sola bomba. Ambaparà!
Aquestes trinxeres de la Moradilla van tenir després una sobreexplotació laboral quan les van utilitzar per gravar les escenes bèl·liques de "La Fiel Infanteria". El sindicat de trinxeres no va obrir boca en aquell temps.
8 comentaris:
Es tracta d'inventar-se una tradició i portar-la allà, com enterrar la sardina, però que sigui una cosa nova i que atregui la gent. Es comença a anar allà a fer l'acte que sigui, i en uns anys la gent hi peregrinarà el dia assenyalat. Si se m'acudeix alguna cosa ja te la faré saber.
Interessant post, mira que sempre l'he vist però no sabia que era, ni realment m'ho vaig preguntar.
Doncs hi ha estudis fets sobre el tossal de la Moradilla des del punt de vista de la fauna i la flora. Un apunt molt interessant!
Xexu: L'altra cosa que pot funcionar és posar-hi un bar. A la Seu Vella ha funcionat, des de que han posat el bar la Sibil·la allà dalt que la gent hi fa cua i tot! L'opció la veig més factible que invertar-se uns goigs o unes corrandes a ves a saber quin sant i fer-hi una processó.
miki: Doncs ja ho saps. Per això estem.
kweilan: Així que hi ha estudis sobre flora i fauna del Tossal? Uf! I jo pensava que això del timó era massa vulgar.
"El poble dels Alamús te una gran campaneria. L'han comprada collint timó al Tossal de Moradilla" (dita popular)
Els Alamús no vol per ell el Tossal però si ens el sentim com a nostre. Des de petits hem aprés anar al Tossal a peu amb la primera bici i amb la primera moto. Les seves terres les hem coltivat junt amb les nostres veins d'Alcoletge.
Per tot això volem que els nostres veins de Lleida el respectin i els propietaris del voltant el respectin els seus límits. Mentrestant, el diumenge abans del 11 de setembre hi seguirem penjant la Senyera
"Al poble dels Alamús tenim gran campaneria, l'hem guanyada fent timons al tossal de Moradilla"
nosaltres hi vam fer la primera Comuper (Comunicació mitjançant la Percusió) a la primavera del 1976. hi vam ser més de 50 persones fent música i gaudint de les vistes. fins i tot vam enlairar un globus gran de paper. un parell d'anys després vaig tornar-hi per fer fotos pel nostre grup, Orquestra Cosa Nostra.
Ja de petit recordo haver-hi anat amb el pare i germans. hi he tornat alguna vegada venint caminant des de Lleida.
un lloc espectacular que la gran majoria de lleidatans ni el coneixen. una llàstima...o no, perquè potser hi aniria molta gent!
Publica un comentari a l'entrada