Vostè que ja és una persona assenyada a la seva edat, suposo que ja sabrà què són els impostos. Els impostos són aquella quantitat de diners que vostè, jo i els 38 seguidors (i seguidores) d'aquest bloc paguem per tal que els diferents governs existents (municipals, comarcals, provincials, regionals, estatals, europeus i aviat veguerials i potser interplanetaris) els inverteixin en millora de carreteres, en la construcció d'hospitals, escoles o en les prejubilacions de determinats banquers. Banquers que amb aquestes prejubilacions cobren més del que cobrarem vostè, jo, els 38 seguidors de bloc i les 4 generacions següents i anteriors de tots nosaltres junts.
Avui em proposo explicar-los-hi una història que de ben segur ningú n'haurà sentit parlar. A veure si així donant primícies augmenten els lectors....
L'any 2006, un senyor que vivia dels impostos anomenat Francisco Matellán, en aquell temps secretari general de Política Científica i Tecnològica (sí, li juro que aquest càrrec existeix tot i que potser no l'havia sentit anomenar mai) proposa la creació d'un centre nacional de matemàtiques (llegeixi aquí la paraula nacional com a sinònim d'espanyol) anomenat IEMath (Instituto Español de Matemáticas). Com sempre passa en política el senyor Matellán crea una comissió d'experts que redacten els objectius, l'estructura, l'organització i la manera de funcionar d'aquest Instituto.
Curiosament i rarament, les coses s'estaven fent molt bé i Matellán aconsegueix un finançament de 2,5 milions d'euros de la llavors ministra Mercedes Cabrera i que estan recollits en els Presupuestos Generales del Estado per a 2008.
Però per una cosa que el govern Zapatero estava fent amb cara i ulls, arran les eleccions generals de 2008 i per canvis dins del mateix partit, cessen a Matellán (ho feia massa bé) i posen en el càrrec de Política Científica a un tal José Manuel Fernández de Labastida (el nom no dóna bona impresió ja). A partir d'aquí tot comença a complicar-se (com és normal en política) i el Ministeri d'Hisenda comença a posar objeccions a tot (com també és habitual). A més, les diferències entre Comunitat de Madrid i Ministerio no faciliten gens les coses. Però per la llei de Murphy sabem que si les coses poden empitjorar aleshores aniran pitjor i, efectivament, el 2009 Fernández de Labastida cessa del seu càrrec i el projecte de l'IEMath passa a mans de Montserrat Torné (directora general de Cooperació Internacional). Ja m'explicaran que fa un projecte de matemàtiques a Cooperació Internacional... ridícul... és com si posessin a George Bush com a president d'UNICEF o a Rosa Diez de presidenta de Reagrupament.
Bé, i què ha fet aquesta senyora especialista en cooperants internacionals? Doncs ha decidit que l'estructura de l'IEMath és massa complicada i vol començar de nou. I així s'ha acabat tot. Amb una tia que no té ni idea de matemàtiques ni de coneixement científic i amb 2,5 milions d'euros pressupostats desapareguts i que algú s'haurà embutxacat.
I la meva reflexió és... hauria passat el mateix si s'hagués intentat crear una cosa tan sostenible i multicultural com un, posem per exemple, Institut de Ciències Medioambientals? O un Institut de Sostenibilitat Mundial? O un d'investigació periodística? O un sobre l'estudi de la figura de Gonzalo de Berceo? Malauradament estem parlant de matemàtiques... una cosa rara, ignorada, desconeguda i majoritàriament odiada. Però que constitueix l'eix central del desenvolupament científic.
P.D: Avui m'ha quedat un escrit massa sèrio, però és lo que hay! No fotrem res de bo amb les matemàtiques...
5 comentaris:
Com a persona que no es porta bé amb les matemàtiques, com la majoria, he de dir que em sap greu, perquè també està bé que els que en saben rebin el reconeixement, el suport i els recursos necessaris per fer una bona feina. Per molt que sigui una minoria qui domina aquests temes, és cert que és una ciència que està a la base de la majoria del coneixement, però és molt difícil d'explicar. Com poden entendre els capsigranys que ens governen que qualsevol model o previsió que es vulgui fer de qualsevol cosa, en qualsevol àmbit, ha de tenir una càrrega matemàtica? Economia? Medi ambient? Models de previsió de qualsevol tipus? Estadística? I tantes altres coses. Res de tot això no deu ser important, sembla ser. I ja no em fico en la ciència més bàsica, eh, no és que negui la importància de les mates en camps com el meu, per exemple, però és que si ja no entenen la seva importància en la societat, com l'han de valorar en la ciència...
Quants diners fets malbé"! Interessant apunt, com sempre, Babunski.
Un cop més es demostra que hauries d'haver-te fet fuster i no malvaratar una quantitat ingent d'anys de la teva vida a estudiar coses tant extranyes com les matemàtiques.
Signat: un enginyer.
Xexu: si ja ho diuen els economistes que la culpa de la crisi ha estat dels matemàtics. Els matemàtics són els que creen els models que regulen les hipoteques, els brownians borsaris i altres funcions que ho controlen tot.
kweilan: gràcies!
Oscar: mira, si m'hagués fet fuster tindria més possibilitats d'estat a la Conselleria d'Educació que no pas ara fent de professor.
És un petit exemple de com funcionar l'estructura funcionarial. Això no deu ser res; quants diners més es deuen haver malbaratat? Quant més del nostre treball ens han robat?!
Publica un comentari a l'entrada