dissabte, d’abril 10, 2010

Lo nou diccionari lleidatà-català

No, no. No s'ha equivocat. Aquest no és el bloc de "Llibres llegits i per llegir" de l'extraordinària comentarista literària Kweilan. Tampoc està al "Podria ser pitjor" del company Murphy. Està a aquest sensacional bloc anomenat "Des de Lleida...". El que passa és que per primer cop (i potser per últim) coincideixo en un apunt amb la Kweilan i amb el Murphy.
"Lo nou diccionari lleidatà-català" és un llibre fet a Lleida per autors lleidatans, fins aquí la cosa deu ser bastant evident. És un recull de més de 3000 paraules que va començar a gestar-se l'any 1998 i que durant aquests 12 anys els autors han anat ampliant a base de parlar amb molta gent del Segrià, la Noguera, les Garrigues, l'Urgell, el Pla d'Urgell i la Segarra.
El llibre no pretén ser cap tractat filològic, més que res perquè els autors són tan filòlegs com ho pot ser qualsevol tertulià de Sálvame Deluxe. Només vol deixar constància de la riquesa lèxica de la parla lleidatana amb molt sentit de l'humor i donar ales a què el català incorpori moltes paraules pròpiament lleidatanes. Si tenim un idioma que accepta brownie, coulant, LAN party, cerilla, caldo, barco, falafel o pacotilla.... per què no pot acceptar ascatxigar, aspenteijar, ked, sisquere, mosenguard o popam? No queda tan multicultural el lleidatà? O és que només sirvix per parlar de tossinos i de varietats de mançana?
Gràcies a aquest nous talents del món editorial lleidatà que són l'Emili Bayo i el Txema Martínez (espectacular el dia de la presentació del llibre), aquest llibre està sent un èxit de vendes sense precedent a Lleida. De moment ja està la 2a edició en imprenta i fa menys de 15 dies que ha sortit a la venda.
Si el Carod es venta d'haver fet un llibre de 113 paraules... que cal fer amb aquest que en té més de 3.000?
Mireu, amb la pinta que foten los autors... no se'l pot perdre:

12 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Una bona opció pel proper Sant Jordi. Si TV3 s'atrevís a mostrar les diferents parles del català ajudaria que molts mots no es parlessin i fossin més coneguts.

Babunski ha dit...

TV3 va fer molt mal al lleidatà en aquest aspecte. Tot i que ha estat fonamental per la normalització lingüística, el que ha aconseguit és una orientalització de l'idioma fent que els joves parlants de les nostres terres vagin poc a poc perdent la parla pròpia.
Ja ho vaig comentar en l'article sobre les Veus del Pamano... no es van atrevir ni a posar accent nord-occidental als actors. En canvi no tenen problema en posar actors castellans o sudamericans a les sèries.

XeXu ha dit...

Jo coneixia la versió per internet, i la veritat és que em feia molta gràcia. També és que vaig sortir amb una lleidatana i me'n deia moltes de les que anomenes, per no dir totes. També em feia molta gràcia això. Fins que me'n va deixar de fer, és clar.

kweilan ha dit...

Un èxit fantàstic! Enhorabona als autors!!!

Ferran ha dit...

Servidor, enamorat de les llengües i variants dialectals del món (i òbviament del país), troba aquesta una excel·lent iniciativa.

Parlàveu de TV3... Quan feia periodisme, una professora, que alhora era una capo de "La nostra", ens va deixar glaçats a uns quants, quan en una pràctica d'infrmatiu, a una companya amb marcat accent gironí li va deixar anar: "ho has fet bé; llàstima de l'accent". L'hauria escanyat!

S'ha de dir, però, que en els últims anys TV3 ha anat canviant força, introduïnt accents més enllà de l'oriental-barceloní. Per sort.

Montse ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Montse ha dit...

uooooooooooooooooooo!!!!
lo vull, lo vull, LO VULL!!! caura x sant jordi!!!!!!
i posats a fer, tb vull una samarreta com la vostra x promocionarte!!!!!!!!!!!!!

Oscar ha dit...

Enhorabona crack!

Murphy ha dit...

Gran llibre i grans els autors!

Babunski ha dit...

Gràcies a tots! Hem arrassat a LLeida!

Veles i vents ha dit...

Tinc moltes ganes de llegir aquest llibre sobretot perquè m'ajudarà amb arguments escrits tapar la boca a aquells que diuen allò de "és que lo que ensenyen en l'escola no és valencià és català" ja que en el meu poble "LLaurí", Ribera Baixa, València, diuen moltes de les paraules com a LLeida, per exemple: "sisquerA"(amb A final molt tancada no amb E) i també "ambaparar" (amb R final)

David Gimeno i Ayuso ha dit...

Moltes felicitats per la iniciativa que avui he sentit que va ja per la tercera edició.

De totes maneres, com a parlant de barceloní genuï (no de xava, no ens confonguem), us vull aclarir que si algun dialecte ha sigut maltractat i menyspreat d'en Fabra ençà és el barceloní. Tots els meus pronoms febles són absolutament bandejats i per exemple a l'Alcover, quan recull alguna paraula pròpia de Barcelona, acostuma a introduir-la amb "en el parlar dels malfactors barcelonins". No em vull imaginar què passaria si on diu barcelonins digués lleidatans, garrotxins, torotosins o alacantins.

Doncs això, que jo també reivindico el meu dialecte... i que no és el de TV3.