dilluns, de juny 21, 2010

Stereophonics - Have a nice day

Feia uns quants articles que no em dedicava a la necromelomania, aquesta obsessió que tinc jo (sisplau, no m'ho tingui gaire en compte) a dedicar apunts del bloc a músics que ens deixen. Avui li toca el torn a un pobre home anomenat Stuart Cable i que fou bateria dels gal·lesos Stereophonics.

Els Stereophonics són uns grans desconegut del gran públic (i del petit suposo que també) que van sorgir a mitjans dels 90 a l'ombra del que fou el fenomen del brit-pop. Van tenir el problema que no eren ni Blur, ni Oasis ni Suede. I potser era problema també el fet de ser gal·lesos. Deixant de banda el folkloristes gaèl·lics (i l'avorrit John Cale), la música feta al País de Gal·les no ha tingut molt ressò internacional. A més els Stereophonics van sorgir en el moment de major èxit del millor grup que ha donat aquell país: Manic Street Preachers i amb permís també dels Super Furry Animals. També sonaven en aquells temps els Gorky's Zygotic Mynci, però aquestos ja són una altra història (escolteu "If fingers were xylophones"... el títol ja...).

El seu primer èxit va ser "Local boy in the photograph" (1997) del seu disc de debut "Word gets around" que va merèixer un Brit Award (els Grammys britànics). Gràcies a aquesta cançó el disc es va vendre molt bé, els altres singles, que vol que digui, els trobo fluixets.

Al segon disc "Performance and cocktails" (1999) (moooolt millor que el primer) els va arribar la consagració definitiva amb peces imprescindibles com sobretot "Just looking" o també "The Bartender and the Thief" o "Pick a part that's new". Fins i tot per aquelles dates graven una cançó amb Tom Jones (el tigre de Gal·les) pel seu disc de duets "Mama told me not to come".

I al 2001 el millor de tot, un imprescindible en qualsevol discografia "Just Enought Education to Perform" d'on s'extreu la seva millor cançó "Have a nice day", però també "Mr writer" i "Handbangs and glagrats". També tenen temps de fer una fa-bu-lo-sa versió del "Who am I" dels mítics The Who per l'àlbum d'homenatge que es va gravar el 2001 i que no he trobat al Youtube!. Parlant de versions, també en tenen una del "Nothing compares 2U" de la Sinead O'Connor (que de fet era de Prince), del "You sexy thing" dels Hot Chocolate (molt més avorrida que l'autèntica) o del "Best of you" dels Foo Fighters.

El 2003 tenen quart àlbum "You Gotta Go There to Come back" (els títols sí que són llargs, sí) que els manté l'èxit sobretot amb "Maybe tomorrow" (genial també) i "Madame Helga".

El seu primer nº1 no els arriba fins el single "Dakota" del seu cinquè disc "Language. Sex. Violence. Other?" (2005). Un disc completament prescindible per mi, però mira, es veu que va ser el més exitós. A part de la cançó aquesta, tot el demés molt obviable "Superman", "Devil", "Rewind" amb més fama per les seues polèmiques amb els videoclips que no pas per la música.

Amb nou disc "Keep calm and carry on" (2009) tornen al seu estil original i els dos primers singles han estat simplement genials un altre cop "You're my star" i "Innocent".

Jo us deixo amb la meua cançó favorita dels Stereophonics, "Have a nice day" (2001). Au, disfruteu-la!


12 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs mira, jo no passava de 'Maybe tomorrow' i 'Dakota'. De la resta no en coneixia res, i del seu bateria, pel que veig, ja no en coneixeré res més.

Mira, potser fas les necrològiques de la música (que també va bé estar-ne assabentat), però s'aprèn un munt amb aquests posts teus. No sabia que els Manic eren gal·lesos, ni els Super Furry Animals. I vaja, els Gorky's... tampoc em calia saber-ho, que ja són prou frikis sense aquesta dada.

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Babunski ha dit...

Xexu: doncs estic molt content que ho trobis interessant, aquest bloc vol ser un servei públic en el món de la música, les matemàtiques i el lleidatanisme. En el cas de la música veig que me'n surto força bé. Ara ja tens estoneta per anar escoltant Stereophonics.

kweilan ha dit...

Què xulo t'ha quedat el bloc!!!

Miki ha dit...

Interessant canço, pero vols dir que no t'agrada per el video ;)

Lo català español ha dit...

Si la selecció espanyola, finalment, guanya lo Mundial, ho celebrará vostè amb banderes gallinàcees?

Babunski ha dit...

No, no ho celebraré pas. De fet, esportivament només celebro les victòries del Lleida.