divendres, d’agost 06, 2010

OMC - How bizarre

Després del post anterior sobre Malcolm McLaren potser que pugem una mica el nivell musical del bloc i avui homenatgem a un altre músic malaguanyat. En aquest cas es tracta de Pauly Fuemana, neozelandés (sí, escolti, hi ha més músics a Nova Zelanda a part dels Crowded House). Pauly era el músic visible del grup OMC (Otara Millonaries Club, Otara és el barri pobre i marginal d'Auckland) acompanyat d'Alan Jansson, que era el que no sortia mai enlloc. El nom del grup no era res més que una gran ironia sobre la societat de Nova Zelanda que encara renega dels aborígens de l'illa, els autèntics amos del Pacífic. Qui hauria de dir que Nova Zelanda té problemes, no? Quan mai surt per la tele...
Podem considerar que els OMC va ser un grup dels anomenats One Hit Wonder, un single, un èxit. L'any 1996 amb el seu debut (i únic disc crec) van obtenir l'èxit mundial amb la cançó "How bizarre", cançó autobiogràfica del mateix Pauly on explica una experiència amb la policia quan el van trobar amb una mica de marihuana a sobre.
La veritat és que tampoc sé gran cosa més, d'aquell disc un parell més de singles ("Land of plenty", "Right on") i para de contar. Ara bé, "How bizarre" ha passat a la història com una cançó preciosa i fàcil de tararejar. Personalment tinc un bon record de la cançó. El disc dels OMC me'l vaig comprar a Atenes, i sempre que sona o escolto aquesta cançó em recordo del viatge de final de carrera que vam fer a aquella bruta i fastigosa ciutat, almenys ho era el 1997 quan hi vaig anar. Ah, i l'hotel Jason King... que més que un hotel era un burdell.

6 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Ara m’has deixat esparverat.

No sabia que a Nova Zelanda –musicalment- hi hagués alguna cosa més...

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

No conec a cap d'aquests que expliques. Començo a pensar que la meva cultura musical és molt escassa.

XeXu ha dit...

En tot cas, si hi havia alguna cosa més que Crowded Hose, ara ja no hi és. La veritat és que no és una gran pèrdua, a banda de la tragèdia que és sempre que un company d'espècie mori. Aquesta cançó a mi sempre m'ha fet rabieta, l'he cantada com tots, o més ben dit, he fet que la cantava, però tampoc no és massa bona a les meves oïdes. I d'OMC això que dius, una sola cançó, i res més a destacar. Descansi en pau.

Babunski ha dit...

sànset: i alguna altre que em dec deixar. Em dona que Big Runga també són d'allà.

Albert B. i R,: I la meua m'ha costat massa diners en vinils i cd's, seria mé sideal buscar un terme mig.

XeXu: Doncs a mi sempre m'ha agradat molt la cançó aquesta, i a aquest home sempre l'he vist com un pobre home pobret.

Miki ha dit...

Coi aquest home, es neozelandes! mai ho hagues dit!

Babunski ha dit...

Veus Miki veus... si llegir el meu bloc és cultura.