diumenge, de febrer 26, 2012

Radio Futura - Escuela de calor

Enrique Sierra era el tapat dels Radio Futura. Encara que no ho semblés hi havia més vida al grup a part dels famosos germans Auserón. De fet Enrique Sierra era el mestre musicalment parlant. Quan Kike Sierra va fundar Radio Futura amb Santiago i Luis Auserón ell ja portava anys (amb el nom de Sir Henry) darrere de la movida musical amb el grup Kaka de Luxe, l'embrió del que després va ser Alaska i Dinarama amb Nacho Canut, Carlos Berlanga i Olvidas Gara però també amb Fernando Márquez de La Mode.

Tot i que mai se l'ha reconegut de la mateixa manera com s'han reconegut els Auserón, Kike Sierra va ser l'autor de dos de les cançons de més èxit de Radio Futura: "La estatua del jardín botánico" i "Escuela de calor".

Radio Futura va néixer amb els vuitanta gràcies al nom escollit pel pintor i publicista Herminio Molero i tret d'una emissora de ràdio pirata italiana. El 1980 treuen el seu disc de debut "Música moderna" amb el famós "Enamorado de la moda juvenil" (a què no podeu resistir de cantar Y yo caí...) i una curiosa versió del "Divina" de Marc Bolan dels T.Rex. Tot i això el disc no va ser gaire ben valorat i mitja banda deixa el grup quedant-se només Kike Sierra amb Luis i Santiago Auserón.

Gran errada per part de tots els que van abandonar el grup perquè el 1982 publiquen una de les cançons més emblemàtiques del grup i del pop espanyol "La estatua del jardín botánico" que més tard s'inclouria en el disc "La ley del desierto, la ley del mar" (1984), un dels 3 discos que tinc de Radio Futura i que és imprescindible. En aquest disc també hi trobareu "Semilla negra" i "Escuela de calor".

Amb la fama guanyada el 1985 viatgen fins a Londres per grabar amb Duncan Bridgeman dels Level 42 "De un país en llamas", disc que rebaixa la qualitat i que té com a èxit de més renom "El tonto Simón".

Després d'aquest petit impàs tornen a tenir molt bona acollida amb "La canción de Juan Perro". Diuen que és el millor disc dels Radio Futura, però jo crec que no. Sí que és cert que en ell s'inclouen "La negra flor", "A cara o cruz" i "37 grados", però...

Ara bé, si un disc en directe ha de resumir una carrera musical aquest és el "El directo de Radio Futura. Escuela de calor" (1989). Amb permís del "A por ellos que son pocos y cobardes" de Loquillo i el "80-89" de Nacha Pop, és el millor directe que existeix del pop espanyol. Sense dubte. Radio Futura és d'aquells grups que cançons com "Escuela de calor" o "37 grados" les milloren molt més en directe. Bestial!

I el 1990, "Veneno en la piel", l'altre disc imprescindible dels Radio Futura, amb un canvi radical d'estil i fusionant el rock amb sons llatins i cubans el disc és aprofitable des de la primera fins a l'última cançó. "Veneno en la piel", "Corazón de tiza", "El amigo desconocido", "Condena del amor"... Un dels discs (el tinc en LP, evidentment) que més he escoltat.

El 1992 i el 1998 publiquen els recopilatoris "Tierra para bailar" i "Memoria del porvenir" amb versions remesclades i algun tema inèdit com "El puente azul".

El 1995 Enrique Sierra prova sort amb una banda anomenada los Ventiladores gravant un únic disc de títol "Mentiras" amb 3 singles sense cap mena d'interès: "Mientes", "Así pasen los días" y "Fuera de casa".

L'any 1999 amb la seua dona Pilar Román i Luis Auserón va formar un grup de música electrònica: Klub. Com a enginyer de so també va guanyar un parell de Grammys gràcies als àlbums de Rosario Flores "Muchas flores" i "Mil colores". Després de Radio Futura, només Santi Auserón sota el nom de Juan Perro ha tingut un èxit relatiu.

M'ha costat moltíssim escollir una cançó per acabar el post... buf! Al final he trobat un medley del directe de les cançons "Escuela de calor" i "La estatua del jardín botánico". A disfrutar!

3 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi Radio Futura em va agafar una mica aviat, tot i que conec les seves obres per haver-les sentit per tot arreu, és clar, qui no les coneix. Quan Santi Auserón era Juan Perro sí que el vaig sentir per la ràdio i trobo que se'n sortia prou bé. Em feia molta gràcia la cançó 'La charla del pescado', tot i que no en sabria dir massa més, d'ell. I per descomptat no coneixia l'ideòleg del grup, com tantes altres vegades, els coneguts són uns, però els que hi posen la carn són uns altres.

Ferran ha dit...

M'ha encantat passejar per aquest post, Babunski. Quin viatge més guapo en el temps!

Babunski ha dit...

És que jo, quan parlo de música o de matemàtiques ho disfruto.