dijous, de febrer 16, 2012

D'Alguaire a la Pobla

Ja és ben curiosa la cosa. Fins i tot tenen raó els espanyols quan, a vegades, afirmen que els catalans som una mica raros. Raros del tot diria jo. Es veu que un dia a la Generalitat se li acut construir un aeroport de propietat nacional (entengui’s aquí l’adjectiu nacional referit a Catalunya, especificació que faig per tal d’evitar confusions). Aquest aeroport es construeix al terme municipal d’Alguaire (que mentre no es demostri el contrari pertany a Catalunya) i el resultat és que queda un aeroport la mar de bonic. El dia de la inauguració es crea una expectació tremenda, hores abans que aterrés el primer avió ja estava tot el perímetre ple de gom a gom de curiosos que volíem veure l’estrena de la infraestructura que ens havia fer els lleidatans internacionals sense haver de passar per la capital.

I bé, què passa ara? Que no hi ha dia que en les tertúlies que es fan des de la capital no hi hagi algun pixapí que foti a parir el nostre (ei, que és català!) aeroport. I no ho entenc. L’únic aeroport de la Generalitat, que hauria de ser on s’hi aboqués més calers, és recriminat dia sí i dia també per tots aquells que després s’emprenyen i bramen si la Generalitat no defensa prou el seu Prat o el Girona-Costa Brava, ambdós de titularitat no-nacional.

Quan la Costa Brava va demanar un aeroport allí el van posar. Quan els tarragonins van demanar un aeroport per la Costa Daurada, van col·locar-lo a Reus. I ara fa un temps es va apostar pel Pirineu, i és clar, es va fer des de Lleida. Molt bé, tenim aeroport. És cert que es podrien haver fet millor les coses. Per exemple, deu ser l’únic aeroport del món que no té bones comunicacions per carretera. Arriba un esquiador a Alguaire per anar a Vielha i quan es troba la carretera que hi ha torna a marxar esfereït. En aquest aspecte s’ha començat la casa per la teulada.

Però la qüestió és que ara l’aeroport ja està fet. No deixem que cada dia des de Barcelona ens el comparin amb Ciudad Real, Osca o Castelló. Gràcies a Thomas Cook tornem a tenir activitat i encara li hem de treure molt més suc. I a més, si ara li sumem que una de les més meravelloses vies de comunicació entre la plana i el Pirineu està en via morta, què hem de fer per promocionar les nostres marques turístiques del Pirineu? Defensem les nostres infraestructures que, pel que veig, ningú no ho farà per nosaltres. Volem lo tren i volem l’aeroport.

Molts tertulians argumenten que no faran servir mai l’aeroport Lleida-Alguaire, jo no faré servir mai la L9 del metro de Barcelona, en la qual cada estació costa el mateix que tot l’aeroport. Ambaparà!

3 comentaris:

Ferran ha dit...

En el seu moment, quan tot semblava -només ho semblava- anar bé, vaig creure que certes infrastructures eren necessaries per "vertebrar" el país.

M'errava, ara ho veig. Amb tot el respecte del món -els pixapins també tenim el nostre cor-. va ser un error garrafal apostar per tots aquests aeroports arreu del territori.

Tenim un país tan gran (o tan petit) com els lands de Berlín i Brandenburg junts. Quants aeroports té aquesta àrea on hi ha, poca broma, la capital d'Alemanya? un, un de sol. El que també hi ha és una xarxa, encara en procés de millorar, fantàstica que uneix l'aeroport amb tot el territori. Una xarxa, sí, que vertebra.

A Catalunya hem fet de nous rics, i ara ens ho estem trobant. Aquest pixapí -sense acritud- aposta per reconvertir Alguaire, Girona-Costa Brava i Reus en qualsevol cosa útil i que no costi la morterada de calers que costa; i aposta, també, per vertebrar el nostre petit país amb una autèntica xarxa eficaç de connexions ferroviaries, no només radial.

Aquesta seria l'aposta guanyadora; la resta és jugar als milionaris que no som.

Només una opinió. De pixapí, això sí ;)

Babunski ha dit...

Ferran, si tot això que dius no està en contradicció del post. Què l'aeroport no era necessari? Doncs segurament no. Però ara ja s'ha fet i el que no podem fer és tirar-nos pedres contra la nostra teulada. Es va començar la casa per la teulada també, calen accesos, infrastructures i connexions ferroviàries. Lleida de Girona està a 5 hores en tren, en canvi de MAdrid estem a poc més de 2h. De Lleida a la Val d'Aran hi ha una carretera horrible, de LLeida a Tarragona no diguem. Però sisplau, no el podem comparar amb Ciudad Real ni Castelló. Des de Lleida estem fent tot el possible (Diputació, patronat de Turisme)... i la Generalitat actual em dóna la sensació que li està suant.

Ferran ha dit...

Entenc. Desconec com estan les coses a nivell polític. En tot cas, ja t'ho dic: jo seria partidari de tancar tots tres aeroports, reconvertir-los en alguna cosa útil (centres d'investigació, per exemple? O seus universitàries? Són només exemples), concentrar totes les energies en tenir UN excel.lent aeroport pel pais i, com et dic, posar-se sense demora amb les infrastructures sensates per a tots: excel.lents carreteres (radials i transversals), excel.lents xarxes ferroviaries per tot el país.

Crec que des de Lleida mateix haurieu de demanar allò que té sentit (el que m'expliques de la connexió amb Girona, que desconeixia, em posa els pèls de punta i em referma en la meva opinió)