dimecres, juliol 04, 2012

Fletwood Mac - Albatross

Bob Welch i Bob Weston. Dos guitarristes que han format part del grup pel qual han passat més músics i cantants des de que fou fundat l'any 1967 per Mike Fletwood (atenció! és una pista del nom del grup), John McVie (una altra pista per endevinar el nom), Peter Green i Jeremy Spencer. Noms històrics de la història de la música, als quals després caldrà sumar-hi Danny Kirwan, Christine McVie, Dave Walker, Stevie Nicks, Lindsey Buckingham, Rick Vito, Billy Burnette... i els dos mencionats anteriorment que, a més, van coincidir en la mateixa època, el guitarrista i vocalista Bob Weston i el també guitarrista i vocal Bob Welch. En aquest link teniu tot l'arbre genealògic dels Fletwood Mac per si teniu ganes d'estudiar-vos-el.

Bob Welch va entrar als Fletwood Mac l'any 1971 i durà fins al desembre de 1974, quan el grup va fitxar les vocalistes Lindsey Buckingham i Stevie Nicks que provenien d'un grup anomenat Fritz i que suposà un canvi d'estil en la seua música passant del blues més autèntic de Peter Green (Green, Fletwood i McVie van fundar els Fletwood després de deixar els Bluesbrakers de John Mayall... és a dir, blues en majúscules, poca broma) per passar a un pop més comercial on a les dos vocalistes se'ls hi donava molta importància. S'havien canviat les guitarres per la veu. Quan Welch va entrar al grup va suposar un rellançament de la seua carrera que havia quedat una mica sacsada per motius religiosos per la retirada de Peter Green i d'Spencer a la secta "Els nens de Déu".

Amb Welch graven "Future games" (1971), un disc molt irregular i "Bare trees" (1972) un disc infravalorat però molt correcte. Welch va influenciar el grup en un petit canvi d'estil abandonant el blues més dur i encaminant-se cap a un so californià més suau.

El pas de Bob Weston fou més efímer, des del setembre del 1972 fins al setembre de 1973. Només un any. Weston entrà per l'expulsió de Danny Kirwan, que sempre tenia problemes amb les gires. Amb Weston la tendència començada per Welch d'abandonament del blues va tenir continuïtat, de forma que els dos guitarristes tenien les mateixes idees musicals. De l'any 1973 queda l'emblemàtic disc "Penguin" com a mostra de fascinació de McVie per aquest mixó antàrtic que acabà sent el símbol del grup i que no faltava en les portades dels discs. D'aquest disc és el gran single instrumental "Albatros", una de les millors cançons del grup. La guitarra de Bob Weston es nota especialment en "Caught in the rain", a "Remember me" toca l'harmònica i el banjo i en "Did you ever love me" canta amb Christie McVie.

Del 1973 fou "Mistery to me", el fracàs més gran de la història del grup. L'únic interès d'aquest disc és que la versió original inclou la cançó "Good things (come those who wait)" cançó que no està al Youtube i que immediatament seria substituïda per una versió del "For your love" dels Yardbirds. Disc molt interessant pels col·leccionistes... que us he d'explicar...  

El disc on Weston & Welch van posar més ganes fou en "Heroes are hard to find" (1974), però en van posar tantes que es van creure massa bons i van abandonar Fletwood Mac per fer un altre grup de rock amb fracàs estrepitós. Welch encara en solitari feu un parell de temes mitjanament sonats (i bons) com "Sentimental lady" (1977) i "Ebony eyes" (1977) amb l'ajuda de Mick Fletwood en el seu àlbum "French kiss".

La història del grup, com es poden pensar, és molt llarga tant abans de la participació de Weston i Wech com després. De fet, l'època més coneguda i daurada dels Fletwood va venir amb el fitxatge de Buckingham i Nicks i el disc "Rumours" (1977), un dels millors de la història o "Tango in the city" (1987). Però d'això ja en parlarem quan toqui.

Ah, sí... m'ho descuidava però ja s'ho poden imaginar. Bob Welch ha mort a Nashville per un tret al pit (suïcidat segons se'ns informa) i  Bob Weston a Londres per culpa d'una hemorràgia gastrointestinal. I no s'imagina el que he hagut de remenar l'armari dels meus discos per poder fer aquest article... tota la tarde! Espero que almenys el trobi interessant...