Miki Roqué

Casualitats de la vida la setmana passada estàvem parlant del Miki Roqué amb un company de feina que és aficionat al Betis. Ell em deia que tenia males notícies sobre la seua recuperació però jo li deia que no m'ho creia, que un noi amb 23 anys ha de tenir la vitalitat per sortir-se'n i que seria injust que la seua carrera es veiés tallada per això. Personalment no coneixia aquest txiquet, només l'havia vist jugar a futbol quan estava a les categories inferiors de l'aleshores anomenada Unió Esportiva Lleida. No el coneixia a ell però sí que conec gent de Tremp que el coneixia (i molt), periodistes que havien tractat amb ell, alumnes que havien estat companys seus i companys d'equip del Lleida. I tots m'han dit el mateix i m'han parlat igual de la seua personalitat i bonhomia.

L'any 2005 amb Óscar Rubio com a únic lleidatà en molt temps al primer equip de la Unió Esportiva Lleida que entrenava el seu pare Miguel, el planter del Lleida vivia una desbandada amb Jordi Figueres al Real Madrid, Lluís Cortés al Villarreal B i un molt bon defensa central anomenat Miki Roqué al Liverpool de Rafa Benítez. D'aquest mateix equip eren l'Albert Urrea, el porter Miki o el davanter Nuno. I si no em falla la memòria és l'equip que va aconseguir el famós ascens a la divisió d'honor juvenil amb un gran partit del Miki Roqué contra el Sant Gabriel guanyant 0-1 amb un gol d'Àxel. I entrenat pel gran Edu March.


A l'abril del 2006 ja va demostrar molt bones maneres al Liverpool (esclar, per això el van fitxar) i va guanyar la Youth Cup contra el Manchester City amb gol de Miki. La Youth és un torneig que juguen els equips juvenils anglesos. Era la 2a que quanyava el Liverpool en la història, ara ja en té 3. El mateix 2006 debutava en Champions contra el Galatsaray sent el jugador més jove en la història del Liverpool en jugar la Champions League. En aquell partit tenia 17 anys i va entrar substituint a Xabi Alonso i va suposar un ingrés de 30.000 € pel Lleida. Euros que, malauradament, no van ser aprofitats. Igual que el nostre planter en aquell temps. També va coincidir amb Sergio Busquets en l'equip infantil.

El 15 de març de l'any 2007 Ginés Meléndez el convocava per la selecció espanyola sub'17 per segona vegada i gràcies a un gol del Miki guanyava a Portugal en un partit que va acabar 0-1.

La temporada 2007-2008 se'n va cedit amb més o menys sort a l'Oldham Athelic i al Xerez  El 2009 el Miki se n'anava cap a Cartagena. En aquells temps, els aficionats lleidatans esperàvem la seua tornada al Lleida, eren els primers moments del "Tornem a la base" amb l'Emili Vicente.

Finalment amb el Betis va trobar la sort i estabilitat que necessitava. Jugant de central o de mig defensiu va ser una de les peces fonamentals en el seu últim ascens a primera divisió. Una carrera que ha acabat ja sabem com.

Tal i com ha comentat el periodista trempolí Jordi Ubach, només calia veure com estava entregada tota la capital del Pallars Jussà per retre homenatge al Miki.

Només una última cosa, un dels metges que l'havia atès últimament a l'Institut Dexeus ha estat Ricard Arribas Valdés, germà de l'arxiconegut porter Víctor Valdés. Si llegiu la seua carta entendreu perquè era tan apreciat.

Miki, quan el vegis dóna records al Mario Duran. Gràcies.