dimarts, d’agost 07, 2012

Lo can Boix de Peramola i el baix Alt Urgell

Aquest cap de setmana hem aprofitat un regal que mos va cagar el tronc per donar un petit tomet per una zona una mica rara de definir. Es tracta d'una petita excursió per la part de baix de l'Alt Urgell. Allà on s'uneixen els embassamanets de Rialb i d'Oliana.

L'estada la van fer a l'hotel can Boix de Peramola. Escolti'm, no crec que exageri si dic que és el millor hotel on hem estat, només el Mas Passamaner de la Selva del Camp podria posar una mica en dubte aquesta afirmació. Però ni Hiltons, ni Clarions, ni òsties... i només és un 4 estrelles! Què li falta a aquest hotel per tenir-ne 5? És molt injust que el Can Boix tingui el mateix nombre d'estrelles que moltes merdes d'edificis que te'ls vénen com hotel a Lloret, Calella o Salou. El paio que dóna les estrelles quan va a la platja deu anar fumat.

L'hotel té més de 200 anys d'història, però ja l'aviso que l'han anat reformant i renovant. La situació sota la Serra del Corb i amb vistes sobre tota l'explanada d'Oliana i el Segre el fan il·lídic. Des de fa anys el regenta la família Pallarès on cuiden molt (molt no, moltíssim!) l'atenció al client i la cuina. L'habitació enorme. El complex preparat amb piscina, pista de tennis, de futbol sala, de petanca i molta zona enjardinada per poder jugar amb la canalla o passejar relaxadament. I al matí et trobaves el diari a l'habitació només aixecar-te... així que llegint el diari pots esmorzar l'assortit d'embotits de la zona que tenen amb pa torrat sucat amb tomata de l'hort que també cuiden allà. I iogurts casolans fets amb llet de vaca, ovella o cabra. Per triar. El restaurant també cuida absolutament tots els detalls, amb una carta de vins que encara l'estic llegint ara i una cuina, per mi, massa sofisticada però es veu que està molt de moda ara. 

Esclar que, amb un hotel així dóna ganes de no moure's-hi, però calia anar a fer una mica el pixapins per l'entorn i buscar alguna cosa per anar a dinar. Dinar a l'hotel ens hagués suposat una despesa econòmica que ja no mos entrava al regal que ens va cagar el tronc. I tampoc es plan que l'economia del país la reactivi jo sol...

Per dinar vam anar a un restaurant conegut i que recomano si us trobeu per allà. A Cal Jesús d'Organyà menjareu molt i molt bé i bé de preu, tot i que últimament trobo que l'han apujat també. Ara perquè no és època de bolets però és una de les seues especialitats. Carn a la brasa, caragols a la llauna... menjar casolà i de qualitat i amb bones raccions acompanyades d'allioli de codony! Quan voltem per allà sempre petem al Jesús. Podeu donar un tomb per Organyà, no és gaire gran però a la part del darrere del restaurant, que és a peu de carretera, teniu el casc antic de la vila i a tocar la Col·legiata de Santa Maria.


Anant cap a Organyà hem de passar per Coll de Nargó. Bé, ben bé no es passa per Coll de Nargó, es passa per alguns bars i restaurants de Coll de Nargó. El poble queda pujant a l'esquerra. Des de Coll de Nargó hi ha cosetes per veure. Deixant de banda els dinosaures que troben per allà, hi ha l'església romànica de Sant Climent amb una torre-campanar única. Sortint de Coll de Nargó encarats cap a Isona, seguint les petjades dels dinosaures i abans de pujar el coll de Bóixols (tranquils, no el pujarem!) arribem a Sant Romà de Valldarques, que està al llogarret de Valldarques (evidentment) i futut en una fondalada molt bonica de veure. La carretera transcorre paral·lela al riu de Valldarques fins arribar a la botera de Santa Maria, una cascada d'uns 40 m d'alçada. 

I per últim en aquesta mateixa carretera trobareu el desviament cap a Gavarra, que pertany també a Coll de Nargó tot i que està a 30 km. El nucli de Gavarra està dalt d'un turonet amb una carretera no apta per a cardíacs però que é smolt sostenible si ho fa en bicicleta o a peu. Ara, es veuen unes vistes de l'Alt Urgell... És un poblet per visitar i donar un passeig ràpid. Diuen que en dies clars s'hi pot veure lo Castell de Lleida... i que de nit es frueix de l'espectacle de le sllums de tots els pobles que es veuen. Això ja no ho vaig poder comprovar.

Més a prop de l'hotel i tocant a la piscina de Can Boix teniu una pista que porta a l'església romànica de Santa Maria de Castell-Llebre. Ja sé que a vegades sóc una mica pesat amb el romànic, però m'agrada. Hi ha gent que és pesada amb un tal Messi i ningú els diu res i a sobre els escolten i els llegeixen. L'església, que té una torre de planta quadrada se la pot veure des de la carretera d'Andorra dalt d'una roca.



Can Boix està al terme municipal de Peramola, poblet que disposa d'un gran nombre de fonts i d'unes pintures rupestres que es veu que són molt importants. Perdoneu-me però jo no sé valorara pintures rupestres. Si seguiu la carretera i després de passar pel nucli de Nuncarga arribareu al pantà de Rialb, concretament a Aguilar de Bassella, on ja no hi vaig arribar... i no sé si està sota l'aigua o no....

1 comentari:

cantireta ha dit...

Vaig anar-hi d'adolescent, a Can Boix. Els pobles que anomenes caldrà visitar-los. Prometen!
I, per cert, que no tens ganes de venir a la trobada blocaire de la tardor? Vinga, anima't!!