Si vostè és dels lectors (o lectores) que em segueix habitualment els escrits del bloc haurà comprovat que per sort de la humanitat jo sóc una espécie una mica estranya. Deia per sort d ela humanitat perquè o sé què podria passar a la humanitat amb molts com jo. Podria ser un auitèntic desastre.
En el món de la música, on sembla que podria ser aparentment normal, doncs tampoc ho sóc. De ben segur, gairebé tots els (i les) que són d'una generació anterior a la meua (i fins i tot la meua) tenen a casa un elapé o disc compacte (vocabulari vintage) de The Beatles. I si fem una enquesta entre tots (i totes aquest personatges preguntant quin és el primer disc que es van comprar del grup segurament sortirien títols com "Yellow submarine" (1969), "Let it be" (1970), "Help" (1965), "Abbey Road" (1969), "Sgt Pepper's Lonely Hearts Club Band" (1967) o "Revolver" (1966). El guanyador estaria entre algun d'aquestos. Potser algú altre trobaríem amb el "Please please me" (1963) o el "A hard day's night" (1964)... però jo no.
Jo sóc més raro que ningú i el meu primer disc dels Beatles no va ser cap d'aquestos. El meu primer disc que vaig tenir del grup el vaig comprar en Cd l'any 1991 i era aquest d'aquí sota:
"The early tapes of the Beatles & Tony Sheridan". Apa. Els Beatles no són dels meus grups favorits, trobo que n'hi ha de millors i per això no tenia cap disc seu. Vaig optar per comprar aquest, més que res perquè a) no sabia ni què existia quan el vaig veure; b) per les cançons del disc que són com una espécie de raresa. I ja tornem a ser amb les coses rares... hehehe.
Qui eren els Beatles ja ho sap tot déu en aquest món. però qui eras aquest paio anomenat Tony Sheridan? L'any 1961 després de començar l'èxit al mític local The Cavern de Liverpool (el primer concert fou un 21 de març) embarquen cap Hamburg per a tocar als nombrosos clubs de la ciutat portuària. De fet van trobar una autèntica mina amb joves, barats, principiants i inexperts grups britànics per a tocar esgotadores sessions en aquestos locals plens de borratxos.
Aprofitant l'estada i la conjunció d'artistes britànics que es donen cita a Hamburg, la famosa companyia discogràfica Polydor els contracta per acompanyar en un disc el solista Tony Sheridan. I aquí naix la primera gravació oficial de The Beatles.
Apart d'acompanyar al Tony fan el debut com a grup amb dos temes "Ain't she sweet" i un tema instrumental propi "Cry for a shadow". Es va editar un primer single amb les dos cançons sense massa èxit, encara que al final seria providencial per la carrera del grup.
"Ain't she sweet" és una versió d'un clàssic dels anys vint composada per Milton Ager (música) i lletra de Jack Yellen que la dedicà a la seua filla.
La fabulosa "Cry for a shadow" fou escrita per Lennon i Harrison parodiant les versions instrumentals dels The Shadows de Cliff Richards, en aquells temps els més grans del rock instrumental. S'escolta com Harrison intenta imitar la guitarra solista de Hank Marvin. Aquesta és l'única cançó dels Beatles firmada per Lennon/Harrison. Els Translator i The Smitheerens n'han fet versions ( i ni una ni l'altra he trobat a Youtube).
El disc aquest de Sheridan es completa amb altres cançons acompanyat per uns Beat Brothers que res a tenen a veure amb els Beatles. Però amb cançons d'alta qualitat. Sheridan canta el tradicional "When the saints go marchin' on", el "What I'd say" de Ray Charles, "Let's dance" i un parell de la factoria Leiber/Stoller "Kansas city" i "Ruby baby".
Sheridan també era músic d'Edie Cochran i Gene Vincent i té el brillant honor d'haver estat el primer en tocar una guitarra elèctrica a la BBC l'any 1958.
Tony Sheridan, el primer dels cinquens beatles a mort a Hamburg als 72 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada