William Robinson (conegut popularment com Smokey, sí, no?), Claudette Robinson, Ronald White, Pete Morre i Bobby Rodgers van juntar-se l'any 1957 per fer un grup vocal dels que es portaven en aquella època (Platters, Temptations, Four Tops...). Primer amb el nom de The Five Chimes i després amb el definitiu The Miracles van començar cantant en petits locals per poder-se donar a conéixer. Aquesta última frase jo penso que l'escric en la història de qualsevol grup musical.
Després d'alguns mesos actuant els fitxà el productor (ai, el productor...) Berry Gordy, una institució en aquella època. Berry Gordy fou el descobridor de moltíssims grups: Isley Brothers, Marvelettes, Stevie Wonder, Four Tops, Jackson Five, Supremes, Temptations, Martha & the Vandellas... i fundador dels gran segells discogràfics de Detroit: Motown, Tamla, i altres no tan grans com Gordy, Soul, V.I.P...
El 1958 ja fitxats per la discogràfica Tamla graven el seu primer single "Got a job", una cançó escrita per Gordy, Robinson i un tal Tyronne Carlo, un cosí de Jackie Wilson. La cançó sorgí com a resposta al doo-wop "Get a job" de The Silhouettes, aquesta última cançó potser us sonarà per la banda sonora de la peli "American grafitti".
Els mesos següents foren de lluita per tal d'aconseguir que els seues gravacions tinguessin repercussió nacional (perdó), una cosa que no van aconseguir fins que les discogràfiques Tamla i Motown es van fusionar en la Tamla Motown, una pròpia companyia discogràfica en què Berry Gordy era el president i Smokey Robison el vicepresident. Una cosa semblant a la que van fer aquí els bancs més o menys...
D'aquesta manera el 1960 aconsegueixen el seu primer gran èxit amb "Shop around" arribant al nº2 a les llistes dels Estats Units. Al nº1 hi havia la paret infranquejable d'Elvis Presley. Aquesta cançó la va incloure la revista Rolling Stone en una edició que publicà amb les 500 millors cançons de tots els temps. Bé, és només una opinió. La parella Captain & Tenille van fer una versió l'any 1979 pel meu gust millorada.
A partir d'aquí, durant anys successius van editar una sèrie d'èxits com "You've Really got a hold on me" (1962) gravada posteriorment pels Beatles també. "Mickey's Monkey" (1963), la lenta "Ooo baby baby" (1965), "Tracks of my tears" (1965) molt versionada entre d'altres per Bryan Ferry, Linda Ronstad, els pesats de Boyz II Men, o Rod Steward; "My girl has gone" (1965), "Going to a go-go" (1965) amb versions dels Rolling Stones (1982) i de Phil Collins (2010)... fins arribar al seu major èxit "Tears of a clown" (1970) que fou nº1 tant a Europa com a Estats Units.
Un cop Smokey Robinson es retira del grup per dedicar-se íntegrament a la indústria discogràfica a jornada complerta i a escriure lletres de cançons per a desenes d'artistes de la Tamla Motown, això fou l'any 1972, és substituït al grup per Bill Griffin i als The Miracles encara els dóna temps d'aconseguir un altre èxit l'any 1975 amb "Love machine". La versió dels Wham potser us és més sonada. L'any 2001 foren inclosos en el Hall of Fame.
Bobby Rogers ha mort las 73 anys d'edat a Detroit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada