dimarts, de novembre 27, 2018

Les matemàtiques als carrers

El carrer de la integral indefinida, la plaça dels dominis euclidians o l'avinguda de les equacions diferencials són uns noms que, de moment, no trobem en el nomenclàtor de la ciutat de Lleida. I no crec pas que la Comissió de carrers de la Paeria estigui per proposar aquests noms. Els carrers i places de Lleida són plens de noms de monestirs, arquitectes, rius, alcaldes… Però, quins noms apareixen en el nomenclàtor de la ciutat relacionats amb les matemàtiques? Amb el perill que me'n pugui descuidar algun -segons el web de la Paeria hi ha 1206 noms- els passo a enumerar.

Potser el gremi de físics se m'emprenyarà si dic que Galileo Galilei (1564-1642) és el personatge relacionat amb les matemàtiques més top que tenim, però és que va ocupar la càtedra de Matemàtiques de la Universitat de Pisa. Amb molt bon criteri dona nom a l'avinguda que condueix cap al Parc Científic i Tecnològic de Gardeny.

Entre l'avinguda Catalunya i l'antic mercat de Santa Teresa es troba el carrer Canonge González, el qual fa referència a Francesc González i Puig (1819-1883), catedràtic de Matemàtiques, aficionat a l'astronomia i professor de l'Escola de Magisteri i de l'Institut de Lleida que acabà sent vicari general a Pamplona.

Josep Oriol Combelles i Navarra (1841-1897), el famós doctor Combelles, va ser alcalde de Lleida i vicepresident de la Diputació. De carrera mèdica amb especialitat en epidemiologia va ser catedràtic de Matemàtiques i posteriorment director de l'Institut de Segona Ensenyança situat al Roser.

A Pardinyes hi ha la plaça de Maria Rúbies i Garrofé (1932-1993), catedràtica de Matemàtiques, fundadora dels col·legi Espiga-Sant Jordi, directora de l'Institut de Ciències de l'Educació, presidenta del Consell Escolar de Catalunya i pionera en el desenvolupament de noves metodologies matemàtiques en el món de l'ensenyament.

I encara que sigui una mica d'esquitllèbit, hi afegeixo la plaça de Joan Oró i Florensa (1923-2004), si bé fou bioquímic col·laborà en el departament de matemàtiques de la NASA durant el projecte Apollo. I el filòsof i literat Ramon Llull (1232-1316) qui en el llibre Ars magna utilitzà mètodes de lògica i combinatòria i treballà la geometria intentant demostrar la quadratura i la triangulatura del cercle.

Com a suggeriment de noms nous penso en el del doctor en Matemàtiques, catedràtic de Matemàtica Aplicada de la UdL, conseller de l’IEI i expert en sistemes dinàmics Javier Chavarriga Soriano (1957-2005). O el doctor i professor de la UdL Joan Gimbert (1962-2012) que va fer importants aportacions en el camp de la teoria de grafs i la matemàtica discreta.

(Article publicat en el Lectura el 25/11/2018)