Pino d'Angio - ¡Que idea!

Italo-disco, italo-dance o spaghetti. D'aquestes formes s'anomenava la música italiana que a inicis dels anys 80 feia furor a les pistes de ball. Sembla ser que tot va començar uns anys enrere amb Raffaella Carrá i el seu peculiar estil i a partir d'aquí es van anar incorporant projectes com Automat, Easy Going, Macho o Kano. De tot això, durant la primer meitat de la dècada vuitantera, va sortir la "Dolce vita" (1983) de Ryan Paris, "Tonight" (1985) de Ken Lazlo, "Don't cry tonight" (1983) de Savage, "People from Ibiza" (1984) de Sandy Marton, "Around my dream" (1984) de Silver Pozzoli, "Happy children" (1983) de P.Lion, "How old are you" (1984) de Miko Mission i uns quants singles més que avui encara fan trempar tots els amants dels revivals dels vuitanta. Només cal veure les sessions del DJ Willengton de Flash-back Salou.

Però si un nom cal tenir present perquè va ser qui va marcar allò tan típic que es diu d'un abans i un després, aquest va ser un pompeià de nom original Giuseppe Chierchia però conegut artísticament com a Pino d'Angio. Ho tenia tot: atractiu, un posat xulesc, veu sensual i varonil... 

D'Angio es va donar a conéixer pel segell Ri-Fi Music amb el single "E' Libero, scusi?" (1979). El tema va ser un èxit a Itàlia, però a Europa va haver d'esperar a un remix de Max Music de l'any 1985 un cop d'Angio ja tenia la fama guanyada. Ja es comença a intuir el seu estil rapejant sobre una melòdia electrònica que tant recorda el "Rumore" de la Carrá. 

Però el 1980 ho revoluciona tot. L'abans i després. La rampa de sortida. El "Ma quale idea" es converteix en el hit de l'italo-disco que donaria mitja dècada daurada de hits a les companyies italianes. La veu, el cigarro, el posat de castigador. Amb la base electrònica de fons del "Ain't no stopping us now" de McFadden & Whitehead que ningú se'n recorda es convertí en un èxit a França, Alemanya, Argentina, Bèlgica... fins i tot al Regne Unit on l'únic tema cantat en italià que havia arribat al número 1 era el "Volare, nel blu dipinto di blu" (1958) de Domenico Modugno. A l'estat espanyol la cançó ho va rebentar tant que Pino d'Angio va fer una versió en castellà "¡Que idea!" que va estar dos setmanes al número 1 el 1981. Fred Astaire a nuestro lado era estático y parado. A part de ser utilitzat en moltíssims jingles de publicitat també s'ha incorporat en samplers per altres cançons, com els disc-jòqueis Zentral el 1993 o "Don't call me baby" de les Madison Avenue que va arribar al top de les llistes britàniques el 1999. També Francesco Napoli en el seu "Balla" també l'interpretava i el grup d'electro-pop argentí Malvaho (1983) en aquest remix "De la manera que vos lo haces" (1983).

Tot i la desena d'elapès publicats des del primer èxit "...Balla!" (1980) en el qual s'inclouen els dos èxits anteriors jo em centraré en destacar alguns singles perquè, al cap i a la fi, l'spaguetti és música de single. També d'aquest disc de debut són "Una notte d'impazzire", "Okay okay" i "Un concerto da strapazzo". Tot això acompanyat de la producció necessària d'Enrico Intra i si escolteu, excepte l'última que és un estil molt diferent, la mateixa base rítmica.

Seguidament vindria la curiosa "Julius Caesar plum cake dance" (1982), "Ti regalo un reggae'n'roll" (1982), un estil més twist a "Fammi un panino" (1982) i "Che strano amore, questo amore" (1982) amb la base clàssica seua. Tot això publicat amb RiFi. 

Amb "Rapido da mezzanote" (1983) comença una nova etapa a SGM sense gaire èxit comercial però de la qual destacaria l'enganxosa "Evelonpappá Evelonmammá" (1983) que tindria cert sonada per casa nostra i que me porta bons records radiofònics de l'època. "Piú sexy" (1987) també arribaria en versió castellana. A partir d'aquí la seua carrera solista va començar a entrar en decadència. Als anys noranta es va començar a dedicar a la música més dance que aleshores ja es començava a posar de moda com "Without without you" (91) i amb el projecte trance-techno Age of Love del qual feia de productor també.

Les cançons que interpretava les havia escrit ell majoritàriament i també va fer composicions per altres intèrprets de l'spaguetti. Per exemple "Videosogni" (1985) per a Maria Occhiena, "S'alza il vento" (1984) per a l'Eva Mango, "Scarpe da tennis" (1983) per a Patricia Zanetti. Però també "Ma chi é quello lì" (1989) per a Mina, "Saro lo" (1990) per a l'Elio Visconti...

D'Angio ja portava molts mesos malalt, havia estat sotmès a sis operacions de gola, dos tumors de pulmó, trombosis i una aturada cardíaca. El tumor que tenia a la gola conseqüència de l'excès de tabac li havia fet quedar sense veu, tot i això enguany va participar al Festival de San Remo al costat del grup Bnkr44.

El cantant, actor, presentador, productor i doblador Pino d'Angio ha mort als 71 anys.

Articles relacionats:

- Baccara