Aquest cop la necrològica musical (gràcies XeXu!) li ha tocat a Tommy Marth, el saxo dels The Killers. Tot i que el Tommy en qüestió no era membre nat de la banda sí que se'l pot considerar com un aplic important (com va passar amb Billy Preston amb els Beatles) ja que en dos dels seus exitosos discos, "Sams' town" (2006) i "Day & age" (2008) hi participà activament.
The Killers és una banda indie (en diuen indie però jo dic més rock) de Las Vegas liderada per un cantant egocèntric que és el Brandon Flowers, una espécie de Dani Martín del Canto del Loco però amb més qualitat musical, que va sorgir el 2002. Es veu que se li va obrir un llum musical després de veure un concert dels Oasis. El nom de la banda ve inspirat pel videoclip "Crystal" de New Order... video que, sorprenentment, no he trobata YouTube... I també com manen els cànons en aquests grups el cantant ha d'estar picat amb un altre cantant, en aquest cas Flowers ho està amb el dels The Fray i amb Chris MArtin de Coldplay.
Debuten discogràficament el 2004 amb el disc "Hot fuss" que obté l'èxit molt més aviat al Regne Unit que als Estats Units, cosa impensable en la música fa 30 anys per exemple. El seu primer single "Somebody told me" va entrar fort als rànquings tot i no ser mai cap número 1. El seu segon single i la millor cançó del grup, personalmet parlant, és "All these things that I've done". Els altres singles van ser "Mr Brighside", també força exitosa i "Smile like you mean it", cançó que va passar desapercebuda però que crec que és la 2a millor cançó del disc. El seu aire new wave i el fet que Brandon Flowers canti a vegades amb accent britànic va fer que els rebessin a Anglaterra molt millor que en el seu país d'origen. Només amb un disc els U2 ja els van fitxar per la seua gira "Vertigo".
El seu segon disc "Sam's town" (2006) amb nom d'un hotel de Las Vegas sí que va entrar directament al nº1 de les llistes. El que ja no sé si fou gràcies a la nova aportació de Tommy Marth o no. El primer single "When you were young" seguia la mateixa línia musical que el disc anterior i arribava al nº2 de les llistes. L'al·lucinat del Brandon Flowers va arribar a afirmar que aquest seria el millor disc de la història de la música. Toma. El segon single era molt millor, un fabulós tema anomenat "Bones" amb videoclip de Tim Burton. "Read my mind" i "For reasons unknow" també foren singles però més fluixets.
Encara no havien paït aquest disc que ja van treure el nou (error!) "Sawdust" (2007) presentant-lo, ni més ni menys, que amb "Tranquilize" una cançó escrita per Flowers en la qual cantava amb Lou Reed. Aquest era un disc per aprofitar-se de l'èxit dels dos primers ja que només contenia rareses. Entre elles les versions del "Romeo and Juliet" (bona!) dels Dire Straits; de "Ruby, don't take your love to town" (curiosa) de Kenny Rogers i del "Shadowplay" (rara) dels Joy Division, que es va incloure en la B.S.O. de la peli "Control", la biografia d'Ian Curtis.
El quart disc "Day & age" (2008) va ser el més exitós entre nosaltres. El tema "Human" (amb una producció a l'estil de Pet Shop Boys o Dinarama) es va fer un fart de sonar per les emissores de ràdio, no sé si el fet que fos una de les preferides d'un tal Guardiola hi va ajudar. Del mateix disc s'extreuene ls singles "Spaceman", "The world we life in" i "Dustland fairytale". Com acostuma a passar, el disc amb més èxit d'un grup a mi és el que menys m'agrada. Potser que m'ho faci mirar.
The Killers tenen especial predilecció perls temes nadalencs. El 2006 treuen "A great big sled" . El Nadal del 2007 un tema molt divertit, "Don't shoot me Santa" . Pel Nadal de 2008 graven amb Elton John i Neil Tennant (Pet Shop Boys) "Joseph, better you than me". El 2009 "Happy birthday Guadalupe". I aquest últim 2011 un altre tema "Boots". Tots amb finalitats benèfiques. Són bona gent, que no sigui dit.
Amb tot això el 2010, Brandon Flowers treu un disc en solitari "Flamingo", perquè s'havia barallat amb el bateria del grup, amb un tema molt bo "Crossfire". També van gravar el tema "Move away" per Spider Man 3.
El video que us deixo és el de "All these things I've done". Que el de "Human" ja està massa sobat,
5 comentaris:
Avui el mort m'és molt més proper. Bé, el mort no, perquè com tants d'altres, no em sona, però en Flowers i els seus The Killers sí, per mi una de les millors bandes dels darrers anys i en continu creixement. Potser és perquè no coneixia aquest disc de rareses que va entre el Sam's Town i el Day & age. Desconec l'aportació del finat a tot plegat, però, i sentint-ho molt per ell, espero que no influeixi la seva desaparició amb l'evolució de la banda.
Una pregunta, què li han fet els The Fray a Flowers, treure-li el número 1 amb la seva única cançó?? Perquè el tema de Colplay suposo que deu ser enveja. Per l'èxit o per la Gwyneth Paltrow...
Per cert, no em sorprèn que tromfessin abans a UK que a EUA. Jo estava convençudíssim que éren britànics. Quan vaig saber que eren de Las Vegas em vaig quedar astorat. Ho vaig comentar amb un company que n'era força seguidor i no s'ho creia, ell els tenia a la seva carpeta de música anglesa...
I bé, anant de cara a barraca, a mi personalment m'encanta Spaceman. Aquí no sé si va acabar de ser single, però jo me la posava a totes hores. Millor que Human, sense menystenir aquesta, encara que la van cremar molt i la segeuixen cremant. Les antigues que destaques també estan molt bé, es podria dir que Somebody told me és un himne generacional, tot i que reconec que la vaig descobrir tard. I la teva preferida també és bona, tot i és de les que tinc menys sentida, l'he hagut de buscar perquè no puc veure vídeos a la feina. Ah, i en Flowers en solitari tampoc està malament.
Un gran grup, i esparem que no una gran pèrdua...
Desconeixia aquesta mort, com desconeixia el blog, que passa a ser ben viu!
Una gran banda, i tant!! ara fa molt que no l'escolto, mmmm, venen de gust! Recordo que els vaig descobrir a l'A+saco ja fa uns anyets, i com sempre passava llavors, coneixia una cançó, la buscava xò em costava entrar dins dels grups. Human no m'agrada gaire especialment, m'agrada més la que has penjat.
XeXu: Pel que tinc entés Brandon Flowers en un concert va dir "Va, animeu-vos i poseu-vos de peu que això no és un puto concert de The Fray"... o quelcom smeblant. però suposo que deu formar una mica part de l'espectacle. Beatles-Rolling; Blur-Oasis...
rits: benvinguda al bloc... veuràs que sóc una mica eclèctic jo...
Holaaaaa!!!
Bé, vinc de cal XeXu, i la tafaneria pot més que res; així que avui et descobreixo; i qui sap, potser m'acabarà agradant. Bé, el meu bloc és més "pastelet", potser perquè jo sóc més "flower"!!!
De totes maneres, jo vaig descobrir The Killers, per l'efecte Guardiola!!! De fet, el meu estil musical, no té res a veure amb tot el que comentes!!!
Gustos per a tot!!!
Fins la propera!!!
Publica un comentari a l'entrada