Jo és que sóc molt clàssic en temes futbolístics. Estic acostumat al futbol
dels 80 i 90 quan es jugava amb un onze titular de tal manera que et podies
saber les alineacions de tots els equips en només 10 jornades de Lliga. 20
anys després puc citar de memòria la de Liaño, López Rekarte, Voro, Ribera,
Donato, Djuckic, Nando, Mauro Silva, Fran, Claudio i Bebeto. I en comptades
ocasions apareixia un José Ramón, un Aldana o un Manjarín.
O la formada per Cedrún, Belsué, Cáceres, Aguado, Solana, Gay, Aragón,
Poyet, Higuera, Pardeza i Esnáider... fent entrar algun cop a Nayim o García
Sanjuán.
I parlant de clàssics... Ravnic, Jaime, Gonzalo, Virgilio, Txema, Rubio. David, Palau, Gracia,
Sigüenza i Bartolo. I de tant en tant Bernal, Gallardo... i el cepillo Acosta. Si ha d'anar a buscar kleenex perquè s'ha emocionat vagi, vagi...
Ara és gairebé impossible. No només a primera sinó fins i tot a la 2aB. I a
mi no m’agrada. I em diran "és que les rotacions són necessàries" o "és que cada
partit s’ha de plantejar en funció de quin és el rival". Doncs home (o dona), sincerament...
abans no es feia tant i prou bé que anava la cosa...
La veritat és que si el València es reserva Soldado per un partit o l'At de Madrid fa jugar Thiago m'és completament igual. Ho dic sobretot pels experiments del Toni Seligrat, que per les xarxes
socials ja s’anomenen seligratades. Jo no dic ni que sigui bo ni que sigui
dolent... suposo que hi haurà moments de tot, però hi ha coses que a la meua mentalitat quadriqulada li costa imaginar.
Em costa imaginar l’Asier jugant de central o de migcentre... i això que ja
ho he vist en un parell de partits. Em costa imaginar l’Àlex Colorado canviant
contínuament la seua posició al camp sense tenir clar on juga en cada moment.
Em costa de veure Genís Soldevila al lateral dret, tot i que quan ha jugat no
ho ha fet malament... els canvis continus de Barreda i Cacho als laterals... no
sé... jo no sóc entrenador... però penso que els experiments a casa i amb gasosa,
no? Que el dia de l’Éibar vam experimentar massa i ens va petar el tub d’assaig
als morros.
Amb tot això no vull dir que no estigui content amb la trajectòria de
l’equip. Ser segon o tercer és magnífic... però tinc molts dubtes. Durarà gaire
això?
Repassant els partits, els punts no s’han tret amb gaire autoritat. La
sensació que em dóna és que la ratxa (sort?) algun dia o altra s’acabarà. Ho
voldria reflectir amb alguns exemples:
- - Els dies que vam jugar amb rivals seriosos com l’Amorebieta o l’Eibar vam palmar amb ganes. El dia del Logronyés vam guanyar als despatxos. Aquestos equips juntament amb l’Alabès són els favorits del míster per fer el playoff. Sí, sí... ho va dir ell. I el dia de l'Athletic B es veu que no es va fer gran cosa tampoc.
- El dia del Sestao a casa vam empatar a zero en un partit horrible. Els empats al camp del Racing B i de l’Izarra van ser els típics empats aquells que a final de temporada es diu “si no haguéssim empatat a...”
- I els dies que s'ha jugat bé... la cosa només ha durat una part... o bé la primera part (Saragossa B) o bé només a la 2a (Tudelano). Encara recordo l'empanada de 2a part del dia del Saragossa B... marededéu. El dia del Torrelavega... diguem que va ser un partit del qual no e spoden treure conclusions, no?
- Aquest diumenge amb el Barakaldo no es va jugar bé. Tàcticament quedaven molts forats al camp amb la qual cosa el rival s’aprofitava de tots els rebots fins i tot jugant amb un menys. Colorado i Asier han de jugar allà on han de jugar i no anar canviant de posició... crec jo, no? Sinó, el pobre álex no hi ha manera que agafi el control de l’equip, que per això se’l va fitxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada