Després d'estar dissabte passant veient el partit inaugural de la nova (pre)temporada entre el CD Altorricón i el Lleida Esportiu penso que jugant aquests partits estem portant a la pràctica els apartats b) i c) del paràgraf anterior al mateix temps. Sí, sí, ara intentaré explicar-me...
Deixant de banda l'aspecte esportiu sobre aquest partit de pretemporada, hi ha centenars de milers d'especialistes esportius, m'agradaria centrar-me en unes reflexions que m'han vingut al cap després de conversar i escoltar a diferents senyors seguidors d'Altorricó. En un LAPAO clar i perfectament entenedor tant el senyor amb qui vaig compartir la 2a part del partit a la grada com tres hómens que estaven fent tertúlia al bar durant la mitja part més o menys venien a dir la mateixa cosa. Estaven contentíssims que lo Lleida hagués anat a jugar un partidet allà al seu camp i que havien vist un ambient de futbol molt majo amb la gent que havia vingut de la capital.
Ep! Que això no és poca cosa, eh? Aquestes sensacions dels altorriconencs és una de mes maneres més grosses que tenim de fer club. Ho hem d'aprofitar! Penso -sí, algun cop ho faig- que fer club és que el Lleida trepitgi el camp de l'Altorricó, del Tamarit, del Binéfar, del Montsó, del Balaguer, del Targa... fer club és que els aficionats del Lleida anem a veure els partidets de pretemporada a Altorricó i ja que no ens fan pagar entrada doncs acabem comprant unes tires de números pel sorteig d'un pernil, una caixa de préssics o un càmping gas i així ajudar econòmicament l'equip. Fer club és anar a Fraga o a Almacelles i pagar 5 € per donar un cop de mà econòmic al seu club.
El senyor altorriconenc de la barba que tenia assegut al meu costat estava encantat amb l'entrada al Municipal. Aquest senyor, evidentment, ha d'anar cada diumenge a veure el CD Altorricón, però hem d'aconseguir que aquest senyor de la barba, i els senyors de la tertúlia del bar vinguin al Camp d'Esports també a veure el Lleida. I el senyor de Tamarit ha d'anar cada setmana a veure l'equip del seu poble, però l'hem d'enganxar perquè vingui a veure el Lleida. I la senyora (sí, també hi ha senyores al futbol) de Binéfar, i els nens de Fraga, i els aficionats del Bellvís han de veure el futbol al seu poble però hem de fer que vinguin també a Lleida. Un partit, o dos, o mitja temporada o tota sencera.
Ens hem de guanyar aquesta amistat amb els de la vora. Jugant un amistós a Figueres potser esportivament serà un derby però socialment poc hi guanyarem. I ara mateix necessitem gent per enganxar-se a aquest nou projecte que a vam veure la temporada passada que pinta molt bé. Em va agradar molt l'ambient a Altorricón. Nomes vaig copsar l'opinió de 3 o 4 persones, una mostra escassa, però espero que significativa.
I molta sort al CD Altorricón en aquesta nova etapa a la 3a divisió i quin porteràs teniu amb aquest Rubén Maestro.
Deixant de banda l'aspecte esportiu sobre aquest partit de pretemporada, hi ha centenars de milers d'especialistes esportius, m'agradaria centrar-me en unes reflexions que m'han vingut al cap després de conversar i escoltar a diferents senyors seguidors d'Altorricó. En un LAPAO clar i perfectament entenedor tant el senyor amb qui vaig compartir la 2a part del partit a la grada com tres hómens que estaven fent tertúlia al bar durant la mitja part més o menys venien a dir la mateixa cosa. Estaven contentíssims que lo Lleida hagués anat a jugar un partidet allà al seu camp i que havien vist un ambient de futbol molt majo amb la gent que havia vingut de la capital.
Ep! Que això no és poca cosa, eh? Aquestes sensacions dels altorriconencs és una de mes maneres més grosses que tenim de fer club. Ho hem d'aprofitar! Penso -sí, algun cop ho faig- que fer club és que el Lleida trepitgi el camp de l'Altorricó, del Tamarit, del Binéfar, del Montsó, del Balaguer, del Targa... fer club és que els aficionats del Lleida anem a veure els partidets de pretemporada a Altorricó i ja que no ens fan pagar entrada doncs acabem comprant unes tires de números pel sorteig d'un pernil, una caixa de préssics o un càmping gas i així ajudar econòmicament l'equip. Fer club és anar a Fraga o a Almacelles i pagar 5 € per donar un cop de mà econòmic al seu club.
El senyor altorriconenc de la barba que tenia assegut al meu costat estava encantat amb l'entrada al Municipal. Aquest senyor, evidentment, ha d'anar cada diumenge a veure el CD Altorricón, però hem d'aconseguir que aquest senyor de la barba, i els senyors de la tertúlia del bar vinguin al Camp d'Esports també a veure el Lleida. I el senyor de Tamarit ha d'anar cada setmana a veure l'equip del seu poble, però l'hem d'enganxar perquè vingui a veure el Lleida. I la senyora (sí, també hi ha senyores al futbol) de Binéfar, i els nens de Fraga, i els aficionats del Bellvís han de veure el futbol al seu poble però hem de fer que vinguin també a Lleida. Un partit, o dos, o mitja temporada o tota sencera.
Ens hem de guanyar aquesta amistat amb els de la vora. Jugant un amistós a Figueres potser esportivament serà un derby però socialment poc hi guanyarem. I ara mateix necessitem gent per enganxar-se a aquest nou projecte que a vam veure la temporada passada que pinta molt bé. Em va agradar molt l'ambient a Altorricón. Nomes vaig copsar l'opinió de 3 o 4 persones, una mostra escassa, però espero que significativa.
I molta sort al CD Altorricón en aquesta nova etapa a la 3a divisió i quin porteràs teniu amb aquest Rubén Maestro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada