dimecres, de juliol 03, 2013

Maria Goeppert-Mayer

Tot i que amb uns dies de retard m'agradaria fer un petit homenatge a Maria Goeppert-Mayer, una de les senyores més importants en el desenvolupament de la física nuclear. Goeppert-Mayer és una desconeguda suposo que a causa del màrqueting relacionat amb Marie Curie i en menor mesura amb Lisa Meitner. I no sé si tota aquella colla de fanàtics antinuclears que deuen generar electricitat pels seus aires condicionats pedalant a casa seua tenen una part de culpa també en l'abandó de l'estudi d'aquesta part de la física de cara al públic general. Si parlar de ciència ja no ven gaire, l'editor dels llibres d'Stephen Hawking afirma que per cada equació que s'inclou en un llibre les vendes es redueixen a la meitat, imagini's el que és parlar de física nuclear intentant que els teus contertulis no et vegin com una espécie d'ésser exterminador amb la credibilitat de la Sánchez-Camacho fent una roda de premsa.

Maria Goeppert-Mayer nasqué el 28 de juny de 1906 a la Polònia alemanya, va estudiar física i matemátiques a la Göttingen University on es va doctorar l'any 1930 sota la tutoria de ni més ni menys que de Max Born, un dels pares de la mecànica quàntica (juntament amb l'arxifamós Max Planck) i Premi Nobel el 1954.  La seua tesi doctoral tractava sobre la teoria de l'absorció de dos fotons en àtoms (estudi de la probabilitat que un electró orbitant el nucli emeti dos fotons quan salta d'una òrbita a una altra més propera al nucli) , idea que com és habitual en la mecànica quàntica, fou verificada experimentalment unes quantes dècades més tard.

Un cop doctorada Goeppert-Mayer es traslladà als Estats Units on treballà en l'estudi de radiacions i matèria a altes temperatures a Los Álamos National Laboratory (Nova Mèxic), estudis que serien rellevants pel famós projecte Manhattan en el desenvolupament de la bomba d'hidrogen. Cal dir que treballà des d'un punt de vista matemàtic i en una línia secundària. Per deixar clara la seua no acceptació dels usos bèl·lics de les seues experimentacions es va dedicar a promoure els usos pacífics de l'energia nuclear i per fomentar l'interès de les dones per aquesta ciència. No m'agradaria saber tot el que li haguessin dit si hagués estat catalana...

La seua "famosa" teoria de la desintegració beta doble de l'any 1935 deia (i diu) que dos neutrons dins d'un nucli atòmic podien convertir-se en protons de forma simultània emetent dos electrons (partícules beta negativa) i un parell d'antineutrins. La seua idea ha estat verificada experimentalment i avui en dia és un dels camps més actius de la física de neutrins, partícules avui en dia molt de moda dins del món científic.

L'any 1963 es convertí en la segona dona que aconseguí un Premi Nobel de Física després de Marie Curie. Aquest Nobel li vingué gràcies a l'estudi d'un model matemàtic anomenat model de capes nuclears que va permetre estudiar l'estabilitat de certs nuclis atòmics anomenats màgics pel nombre de partícules que tenien. En recollir aquest premi afirmà que "guanyar el premi ha estat la meitat d'apassionant que fer la meua feina"

Si volen més referències:

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Una autèntica desconeguda per mi, certament... A veure si amb la teva ajuda aconseguim retenir aquests noms al cap, ja que la seva importància han tingut en el món de la ciència, encara que aquest camp no sigui el que més passions desperta per part del gran públic...

sargantana ha dit...

tenim un somni,
si tambe es el teu...
et convidem a participar a aquest blog:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

som-hi??e