Phil Chevron va formar l'any 1977 el grup The Radiators from Space, conegut com The Radiators, un dels primers grups de punk irlandés. Tot i que segurament aquest grup no els sonarà gaire, amb només dos discos "TV Tube heart "(1977) i "Ghostown" (1979) sí que van servir per obrir el camí a altres grups com The Boomtown Rats (els de Bob Geldof), The Undertones, Stiff Little Fingers i qui sap, potser també els U2.
En aquells mateix temps, Shane McGowan, que formava part dels The Nips, juntament amb Terry Woods, Jem Finer, James Feamely, Spider Stacy, Andrew Ranken i Caitlin O'Riordan formaven una banda de nom Pogue Mo Chone (literalment en gaèlic, besa'm el cul... amb perdó) i que després es convertí en la banda més irreverent, divertida i creativa del folk britànic. Gràcies a The Pogues molts joves dels anys vuitanta van descobrir aquest tipus de música. El nom se'l van haver de canviar perquè la BBC els va censurar el seu primer single "The dark street of London" (1984) editat per la seua pròpia discogràfica Pogue Mahone. El novembre d'aquell mateix any estrenen disc "Red roses for me" que els donà una gran reputació com un dels millors grups en directe.
L'any 1985 publiquen el seu segon disc parafrasejant Winston Churchill sobre la vida en la Reial Armada Britànica "Rum, sodomy and the lush". Per aquest disc fitxen al guitarrista Phil Chevron (ara ja poden lligar caps dels dos primers paràgrafs de l'apunt totalment inconnexos). D'aquest disc és la fantàstica "Sally MacLennane", cançó per escoltar bebent una cervesa en una taberna. Elvis Costello els produeix el disc, i la seua mà es nota en cançons com "A pair of brown eyes" de la qual Alex Cox els va un excel·lent videoclip promocional, Aprofitant el bon rotllo amb Cox, l'any 1986 els fitxa per fer la banda sonora de la seua peli "Sid and Nancy" sobre la biografia del cantant dels Sex Pistols, els Pogues hi colaboren amb temes com "Haunted".Ara ja es consoliden en directe actuant al festival de folk de Cambridge i en el concert per a Nicaragua de Brixton.
L'any 1986 els arriba l'hora de saltar a Amèrica, i la noia del grup Caitlin O'Riordan es casa amb Elvis Costello. Ara ja estan separats i Costello s'ha casat amb aquesta diva canadenca del jazz que és la Diana Krall.
L'any 1987 graven amb la veterana banda The Dubliners "The irish rover", tema que es converteix en un impresionant èxit i crec que, personalment, una de les seues millor peces. Jo la vaig sentir per primer cop a mitjans del 90 gràcies a un disc recopilatori que portaav per títol "Gaitas, violines y otras hierbas". El 1987 també editen per primer cop "A fairy tale of New York" es interpretat en duet per McGowan i Kristy McColl, cançó que gairebé cada any és reeditada pels volts de Nadal.
El tercer disc "I should fall from Grace with God" (88) -el primer disc que vaig descobrir jo dels The Pogues- el produeix Steve Lillywhite i és el que ha estat el seu major èxit. El single "Fiesta" inspirat en unes vacances a Almeria (no podria ser de cap altra manera) es convertex en nº1 i potser la seua peça més coneguda i ballada, en el single també parlen de l'enllaç entre la baixista i Costello.Un EP de l'any 1990 és una autèntica peça de col·lecció gràcies als 4 temes que inclou, tots imprescindibles, "Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah!", una versió del "Honky tonk woman" dels Rolling Stones, "Jack's heroe" amb els Dubliners un altre cop i la tradicional "Whiskey in the jar" que potser coneixe més per la versió dels Thin Lizzy o de Metallica.
A partir d'aquí Joe Strummer de The Clash es converteix en membre gairebé fix del grup i els produeix el seu disc "Hell's ditch" (90). La relació amb els The Clash no es va acabar amb això sinó que Strummer va fer una gira com a cantant de The Pogues quan a mitjans del 90 McGowan deixà el grup per problemes amb l'alcohol. D'aquesta última etapa només salvo el "Tuesday morning" del disc "Waiting for Herb" (1993).Phil Chevron ha mort als 53 anys a causa d'un càncer de laringe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada