diumenge, de novembre 24, 2013

Azanuy, Estadilla i Monzón

Seguint el mateix viatge que vaig començar amb l'apunt sobre la bonica vila de Fonz, hi ha altres tres pobles que estan tocant i que pertanyen a tres comarques diferents, ja té nassos la cosa. Els tres pobles dels que avui els parlaré són Azanuy (la Llitera), Monzón (el Cinca Mig) i Estadilla (el Somontano).

Azanuy (Sanui en LAPAO) és un poblet petitet, d'un 200 habitants, que no té gaire història. Forma part d'un terme municipal que comparteix amb Alins del Monte, i el centre urbà no té ni bar. Per arribar a Azanuy cal agafar la famosa A22 i sortir en sentit Almunia de San Juan, dins d'Almunia hi trobarà en una rotonda la carretera que va cap allà. Bé, i vostè es preguntarà... què cony va anar a fer aquest home a aquest poble si no hi ha res de res? Doncs ara li contesto, a Azanuy hi ha l'hotelet rural El Pilaret i on vam estar hostatjats durant els dies que durà aquest petit viatge que intento descriure en 3 articles al bloc (com molt bé han suposat encara me'n falta un). El Pilaret és una acollidora casa rural situada al mig del poble d'Azanuy i força ben equipada però sense cap pretensió; només hi ha 6 habitacions les quals sí que estan molt ben decorades i són ben còmodes. Hi ha una sala de lectura i música extraordinària i un menjador petitet però ben arreglat. Si a la casa hi ha poca gent rai, però si està plena les zones comunes són poc espaioses i de seguida trobes gent per tot arreu. L'esmorzar bo i correcte, però repetitiu i el sopar... si me volen fer cas.. no agafin sopar, és de càtering i se l'hauran d'ascofar al microones... aix! El problema és que el restaurant més proper el té a uns quants quilòmetres.
El poblet d'Azanuy no dóna per gaire, sobretot és de pas per anar cap a Calasanz i Peralta de la Sal, però ja que hi érem vam investigar una mica en els seus carrers costeruts que semblaven que no n'hi havia cap que fes baixada, tots de pujada, i hi ha algunes cases renaixentistes típiques aragoneses. Res més.

A uns 14 quilòmetres en sentit Barbastro i per una carretera no gaire ampla arribem a Estadilla. A aquesta vila sí que val la pena donar un tomet pels carrers del poble on s'hi troben cases típiques amb la façana molt ben arreglada i una plaça porxada petiteta però mona. Aparqui el cotxe a la plaça Portal del Sol, la primera que trobarà venint des d'Azanuy, i entri per sota de l'arc. Té la típica fisonomia de poble medieval, amb carrers estrets, cases adornades amb l'escut sobre la porta, algun toc musulmà, un palau neoclàssic, dos santuaris: el de la Virgen de Carrodilla i el de les Carmelites Descalces, una ermita, la monumental Fuente del Lavadero del s.XVIII, i ja lluny del casc urbà i per gent aficionada a coses més prehistòriques es troben lo Forau del Cocho i la Cova del Engardaixo amb pintures rupestres declarades patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Algo sèrio.
Per completar la variada visita i com Estadilla és el primer poble entrant a la comarca del Somontano, coneguda pel seus vins, poden visitar les bodegues Aldahara a la sortida en direcció Barbastro. Les visites són a les 18:30 i és recomanable que qui porti cotxe no degusti perquè van donar-nos a tastar totes les varietats que fan. És una bodega petita però fan dos blancs, un rosat, 4 negres i un vermut. Després de tastar tot això en dijú... ja m'explicarà...

Per últim m'he guardat Monzón (Montsó en LAPAO), és la 2a ciutat de la província de HUesca en nombre d'habitants i se la veu des de lluny pel seu castell, la qual cosa ja fa preveure que d'història en té uns quants anys ja. Un guia ens va explicar que la vila de Montsó fou fundada pels ilergetes, aquesta informació va fer sentir-nos una mica agermanats. Per passejar hi ha una banqueta vora del Cinca molt ben cuidada, res a veure amb la deixadesa de la nostra avinguda de Blondel que fot mania. Al casc antic hi ha una ruta Joaquín Costa. Aquest tal Costa fou un polític important del s.XIX nascut a Graus i que en tota aquella zona s'aprofiten una mica de la seua fama, tot, absolutament tot porta el seu nom. Aquesta ruta et porta al bonic palau renaixentista de l'ajuntament, una volta per petits palaus històrics -Luzán, Fortones, Casa Pano, Zazurca- i la catedral de Santa Maria del Romeral amb una torre mudéjar patrimoni de la Humanitat. Dóna ben bé per tot un matí. El dinar el vam fer a l'excel·lent Restaurant El Cacau, amb plats tradicionals i de temporada molt ben preparada, unes trompetes amb llagostins, uns ceps amb pernil, un solomillo amb salsa de foie... un gran descobriment! I per la tarde, al preu de 3 € per persona, vam gaudir d'una visita teatrealitzada al fabulós castell, en el qual el rei Jaume I (Jaime per ells) passà els anys de la seua infantesa a cura de l'orde dels Templers. El guia va soltar en un moment un perros catalanes que arrencà alguns rialles però que suposem devia formar part de l'atrezzo teatral de la visita. Si tenen l'oportunitat de realitzar aquesta visita ambientada no se la perdin, fins i tot els crios la van suportar estoicament les gairebé 2 hores que durà. Excel·lent.

Ja veuen... mos va sortir tot bé aquest cop.

2 comentaris:

Angel Font ha dit...

Diuen que a Estadilla s'hi parla fabla, bastanta gent ho sap. Jo no hi he estat mai, encara que m'hauria agradat poder comprobar-ho. Em pica la curiositat per que em dona molt la impressio que deu ser una fabla molt propera al catala de la llitera, aixi com passa a la comarca de Graus o a Benasc: autentics parlars de transicio o de frontera linguistica.
M'he comunicat en catala a Torres del Bisbe (Baixa Ribagorça?) i Jusseu, i penso que el que parlen esta mes a prop del catala que de cap altra llengua.
Interessant tot plegat.

pons007 ha dit...

"perros catalanes" com ens agrada que es fiquin amb nosaltres :P