No, no s'ha equivocat de bloc. És el mateix bloc on pot llegir les necrològiques musicals habituals, les propietats numèriques del 2014 o articles d'opinió sobre l'evolució en Lliga del Lleida Esportiu. No se m'esveri amic (o amiga) lector (o lectora). En aquest humil bloc que, d'una manera molt peculiar, també incita a la lectura (fixi's si n'incita que ara vostè està llegint) de tant en tant em deixo anar i recomano algun llibre.
Alguns cops ja ho he fet, no gaires, això de recomanar llibres. Reconec que jo sóc molt raro i els llibres que m'agraden no acostumen a agradar a molta gent que diguem. En termes musicals podríem dir que els llibres que llegeixo jo són una mica undergrounds potser...
Però avui farem una excepció, va! No sóc de llegir novel·les, no m'agrada la literatura de ficció, els llibres que llegeixo són d'assaig, científic, històric o polític. Però quan llegeixo novel·la sí que acostumo a coincidir en el mateix tipus. Afinant més, si llegeixo novel·la és perquè, o bé és policíaca, o bé ens explica coses de les terres de Lleida, o bé és la intersecció de totes dos coses alhora.
La novel·la policíaca és el gènere que més m'agrada, no es pensi pas que sóc un expert per això, eh? La primera que vaig llegir-me va ser la famosa "Diez negritos" de l'Agatha Christie, recomanada pel meu professor de literatura per algun curs de BUP. Diria que també a 2n de BUP, el professor de literatura castellana ens feu llegir en allò que anomenen lectura obligatòria el llibre "Los mejores cuentos policiales", una selecció de Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares, llibre que me va enganxar moltíssim, un fet que no succeïa gaire en les lectures anomenades obligatòries... També recordo haver llegit algunes coses d'Edgar Allan Poe que agafava en préstec a la Biblioteca Pública quan encara estava a la plaça Sant Antoni Maria Claret. A causa de la selecció de contes de Borges i també per culpa que el meu profe de literatura en parlava molt malament, vaig descobrir els llibres del Ferran Torrent. L'estiu entre 2n i 3r de BUP me vaig llegir "No emprenyeu el comissari" (divertidíssim i molt fàcil de llegir) i "Un negre amb un saxo". Me van encantar tant que després continuaria llegint "Penja els guants, Butxana!", "Cavall i rei", "L'any de l'embotit", "Gràcies per la propina" i "La mirada del tafur". Aquests dos últims els vaig trobar ja molt allunyats dels llibres seus del començaments i aquí vaig acabar amb Ferran Torrent. 
Però sí una em va enganxar moltíssim fou "L'abominable crim de l'Alsina Graells" del Pep Coll. La vaig devorar en un no-res! Cosa rara per mi. Un llibre amb molta intriga i en el qual m'hi sentia retratat, no pas pel fet que jo vagi pel món cometent crims, sinó pel fet que era un assidu de la línia Lleida-Barcelona de l'Alsina Graells en aquell temps. Línia en la qual es comet el crim de la novel·la.
I bé, a què ve tot aquest escrit? Doncs que enguany, la Montse Sanjuan (la kweilan pels amics i amigues blocaires) mos ha escrit un llibre d'intriga i assassinats amb el rerefons a la ciutat de Lleida. Porta per títol "La sergent Anna Grimm". En el seu bloc hi podreu trobar informació de primera mà i explicada de molt millor manera que no pas si ho explico jo. Aquest passat dimarts, en una biblioteca pública de gom a gom (no va caler avisar al meu contacte del PSC que et porta paquistanís quan necessites gent) va tenir lloc la presentació. Haurà de ser de lectura obligada, tant pels lleidatans com pels aficionats a la novel·la policíaca, no?
Per una vegada, faci'm cas quan parlo de llibres...
- En aquest apunt l'autora parla (escriu millor dit) del seu llibre.
- En aquest altre apunt ens parla del dia de la presentació.
- I en aquest enllaç podeu llegir les primeres pàgines de la novel·la.
2 comentaris:
Doncs sí que et faré cas, però em sap greu dir-te que no és perquè m'ho diguis tu, sinó perquè ja tenia decidit llegir el llibre. Al contrari que tu, les novel·les de lladres i serenos ambientades a la nostra terra no em solen agradar, precisament perquè els escenaris són massa recognoscibles i no em crec que hi passin aquestes coses. Però aquest el llegiré, perquè és de la Kweilan, motiu més que de sobres.
Potser m'animaré al final a llegir el de Pep Coll també, que n'he sentit a parlar bé. La resta no crec. De Ferrant Torrent n'he llegit uns quants i no m'acaben de fer el pes, sempre els fallen coses, però potser perquè són d'aquests més nous, i no he llegit els antics, tret de 'Un negre amb un saxo', però fa tants anys que ja no me'n recordo.
Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada