dilluns, d’agost 04, 2014

Sensacions d'autovia (capítol 2)

Continuant el viatge de l'anterior apunt, vam prendre rumb cap a Marbella. Sí, Marbella, com si fos un José Luis López Vázquez buscant las suecas.  Circulant per les autovies (recordo que ja fa molts quilòmetres que hem deixat Catalunya) passant per Torremolinos, Mijas i Benalmádena em sentia com Mariano Ozores en aquelles pel·lícules que començaven amb una imatge d'un Seat 600 sortint de Madrid amb musiqueta dels anys seixanta i quan acabaven els crèdits inicials es veia el mateix 600 arribant a Marbella. Posar-me a la pell d'aquests grans del cine per mi fou una sensació només comparable a la d'un càrrec del PP dins d'una fàbrica de sobres.

Però anem a pams, bé, millor a quilòmetres que sinó no acabaríem mai. Sortint de Murcia torni a la nostra amiga l'A7 i després de deixar el bonic poble amb el bonic nom d'Alcantarilla -ara em ve al cap aquell director que va tenir Catalunya Ràdio que es deia Josep Maria Claveguera, quina associació d'idees, tu- a mà dreta passarà per la Hoya i Lorca, que són dos pobles diferents tot i que l'equip de futbol es digui La Hoya Lorca fins arribar a Puerto Lumbreras, poble de 15000 habitants, recordi aquesta xifra. A Puerto Lumbreras agafarà l'A-92N fins a Guadix, poble de 19000 habitants, recordi també aquesta xifra. Són 140 km per l'autovia més sosa, insulsa i avorrida per on mai he circulat, no voldria pas exagerar però potser només vaig avançar 5 o 6 camions en aquesta distància. 140 km és com la distància Lleida-Barcelona per l'A2.. compari, compari... i una autovia que en 140 km no passa per aumón, només sortides a Baza, Vélez-Rubio, Chirivel i potser alguna altra que portava a algun xalet o alguna torre. 140 km d'una autovia en perfectes condicions amb gens de trànsit per unir 34000 habitants. S'imagina una autovia entre Mollerussa i la Seu d'Urgell per exemple? Doncs l'autovia Puerto Lumbreras-Guadix fa aquesta funció.

Després del grau d'emprenyament en passar per aquesta autovia, a Guadix prenem l'A92 que també és autovia, evidentment, i que uneix Almeria amb Sevilla passant per Granada. A l'alçada de Cuesta la Palma prendrà una altra autovia -no fos cas- l'A92-M que l'enllaçarà amb l'autovia A45 que baixa des de Córdoba. L'A92-M passa per grans entitats de població de nom amb sonoritat poètica com Villanueva del Trabuco (5482 hab) i Villanueva del Rosario (3641 hab). La densitat de vehicles circulant per aquestes autovies com es pot imaginar deu ser similar a la de la pista que uneix Berrós Jussà i Berrós Sobirà. L'A45 es tornarà a enllaçar a l'A7 a l'altura de Málaga, i a partir d'aquí, com si la meua senyora i jo fóssim Paco Martínez Soria i Gracita Morales en "El turismo es un gran invento" o Alfredo Landa a "Manolo la nuit" anem deixant a la nostra esquerra Torremolinos, Benalmádena, la cala de Mijas, Fuengirola i Marbella. Fins arribar a San Pedro d'Alcántara, on ens desviem a una dels milers de zones pijes (perdó, de poder adquisitiu per sobre de la mitjana) de la zona, la urbanització Guadalmina Alta. En aquest cas l'hotel escollit és el Barceló-Marbella que, curiosament, no és a Marbella. És un hotel molt tranquil, amb l'aparença exterior d'una plaça de toros i és un quatre estrelles molt complert. Pensi que en aquella zona de celebrities la gran majoria d'hotels són de cinc estrelles! Nosaltres, com a pobres (perdó, de condicions dineràries allunyades dels cercles econòmics habituals) que som vam conformar-mos amb aquest hotel envoltat de camps de gols. De fet més que la Costa del Sol, a aquesta zona de l'anomena la Costa del Golf. Sí, sí, així l'anuncien. I així estan de secs tots els rius.

1 comentari:

XeXu ha dit...

No t'envejo el viatge perquè a mi no se m'hi ha perdut res per allà baix, però si pretenies que ens agafi certa rabieta, ho estàs aconseguint. Sempre que em parlen d'infraestructures em sembla que algú s'ha embutxacat molts, molts diners. O que aquí som rucs. Les dues coses també poden ser.