dimecres, de juliol 30, 2014

Múrcia, la ciutat de les mil rotondes (i els vuit mil semàfors)

Doncs sí, miri, arribar a Múrcia és relativament senzill si vostè té una mica de sentit de l'orientació. Només caldrà que pagui uns 20 € de l'AP7 per sortir de Catalunya fins arribar a Sagunto -ja al País Valencià o Comunitat Valenciana, posi-hi el nom segons la seua ideologia-, on allà deixarà el peatge fins que torni a Catalunya per molts milers i milers de quilòmetres que faci per les espanyes. Continuarà per l'AP7 deixant la ciutat de València a mà esquerra tot vorejant-la fins passar Picassent. Allà vigili no s'equivoqui perquè hi ha una bifurcació, si va cap a l'esquerra li tocarà pagar per anar per l'Autopista del Mediterráneo, i en canvi, si segueix per la dreta anirà de gorra -pensi que ja ho ha pagat anteriorment amb els seus impostos i la seua part proporcional de dèficit fiscal- per l'Autovia del Mediterráneo, autovia que, tot sigui dit, passa força lluny del Mediterráneo. Veurà la presó de Picassent, un camp de golf, passarà prop de la factoria Ford d'Almussafes i farà a partir d'ara la ruta de la 2aB grup III. En aquesta ruta ja ha passat per Vila-real, Castelló, València i Manises (el de l'Huracán). Ara tocarà Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, Elda, Novelda, Elx, Orihuela... i algun poble que el nom et sona a casos de corrupció com Crevillent.

En pic agafes la sortida de Múrcia et desvies per agafar la N-340 que passa per pobles amb noms que em van fer gràcies com El Esparragal, Las Lumbreras i Monteagudo. Aquest últim és curiós perquè ja des de lluny veurà dalt d'un pujol (ui, perdó! un turó volia dir) una espècie de monument de 20 metres d'alçada barreja entre el Valle de los Caidos i el Sagrat Cor d'Alguaire. Resulta que és el Santísimo Cristo del Calvario, una figura molt venerada en aquell poble i que té una cofradia de Setmana Santa i tot. El monument es va erigir l'any 1926, el van fre volar el 1936 i restituït en l'època gloriosa del 1951.

Només entrar a Múrcia vam arribar a l'hotel on ens vam allotjar, el Novotel Murcia, hotel de ciutat més que acceptable i que disposava de piscina i tot. Molt recomanable. L'única pega és que per anar al centre de la ciutat cau una mica allunyat i cal agafar el cotxe. Aparcar vora l'hotel és fàcil i no hi ha zona blava. Ara bé, l'hotel està el ple centre de convencions de Múrcia, centre de convencions i congressos que tenia tota la pinta d'estar fet en l'època bombollística. Els noms de pobles divertits no acaben aquí perquè baixant per l'avenida de Miguel Induraín (sí, sí, ja té una avinguda) trobes tres mil desviaments indicant un poble amb el fantàstic nom de Puente Tocinos. Miri, si vostè és habitant de Puente Tocinos perdoni'm però és que me va fer molta gràcia el nom. És com si a un barri de Lleida li poséssim Lo Pont dels Tossinos. Brutal!

La Nueva Condomina, enmig del desert
Com ja he dit abans per visitar el centre de Múrcia vam haver d'agafar el cotxe. Ja sap vostè que sóc un bon aficionat del futbol, i m'agrada visitar estadis de futbol (això ja no té perquè saber-ho), amb la qual cosa vaig dirigir-me cap a la Nueva Condomina. Miri, jo pensava que no podia existir cap ciutat amb una regulació semafòrica més mal posada que Lleida i amb un excés de rotondes inútils més gran que Lleida. Doncs aquesta ciutat existeix i és Múrcia! Imagini's com va ser la cosa que després de fer tranquil·lament 500 km tranquil·lament, me vaig marejar conduint pel mig de Múrcia. Semàfors, semàfors, rotondes... impossible de conduir. I, però una cosa si cal dir, cada rotonda té al seu centre una estàtua, normalment inintel·ligible però estàtua. N'hi havia una que semblava un intent de reproducció d'un hipercub. Per altra banda, si vol visitar l'estadi de la Condomina -la vieja- està tocant a la placa de toros.

La Nueva Condomina és un estadi per fora molt i molt bonic, però situat enmig d'un desert. Per arribar-hi és com anar als Monegros, però amb semàfors i rotondes. Has de fer quilòmetres per l'avinguda de la Condomina, avinguda que es va urbanitzar i que la ressegueix un tramvia i tot, però que no hi ha res ni a la dreta ni a l'esquerra, només terrossos i catxurros. No cal que li expliqui de què té pinta aquesta avinguda que es va quedar tot a mig fer.

La Glorieta de España
Aparcar al centre de Múrcia també és difícil i per això vam optar per un pàrquing soterrani a la rimbombant Glorieta de España, al costat de la canalització del riu Segura. Típic riu d'aquells que te vas aprendre a cinquè d'EGB però que mai havies vist a la realitat. La glorieta és una zona de jardins i fonts molt i molt ben cuidada, que a la nit resulta un espectacle de llums i colors molt bonic. A Lleida podrien agafar idees d'aquí per adecentar la Banqueta. I d'allí mateix ja pot endinsar-se pels carrers del centre històric, plens de terrasses, bars i restaurants que cuiden molt i molt bé la imatge de la ciutat realment. No n'hi ha cap de cutre ni de deixat. Fan goig. Igualet, igualet que aquí, vaige. Té la Catedral, la plaza Santo Domingo, el teatro Romea o el mateix edifici de la Universitat. És tot un polígon de carrers de vianants limitats pel nord pel de Santa Clara, per l'esquerra per la avenida Constitución (aquesta cal posar-la en majúscules i amb el seu nom original, és intraduïble), el riu per baix i Alejandro Séiquer per la dreta.
La Catedral

Tota aquesta àrea enquadrada dins del perímetre anteriorment descrit està farcit de restaurants amb terrasses, però ple, qualsevol placeta, qualsevol carrer, fins i tot pot sopar a la paret d'una església. A més tots els restaurants estan ben conscienciats de la zona on són, i tots estan ben guarnits amb cistelles plenes de pebrots, tomates, aubergínies i carxofes. Vaige, com aquí, que vas al restaurant i te trobes vi de la Rioja, oli andalús i mançana de Girona. Pot escollir Pepe el Torrao, el Churra, la Taberna la Pequeña -aquesta molt ben arreglada-... molts i amb molt bona pinta. Natres vam escollir el Rincón de Pepe. És un restaurant situat a l'hotel Trypp i on pot sopar a la barra, a la terrassa o a l'interior. El restaurant deu ser una mica important perquè està ple de fotos i dedicatòries de gent famosa que hi ha anat -des de Julio Iglesias al papa de Roma- i em va estranyar que no me la fessin a mi, però bé. Per menjar té una àmplia varietat de platillos -les racions un pèl justes pel meu gust- amb molt producte relacionat amb la verdura. Les aubergínies arrebossades -perdó, amb tempura- amb mel o els ous estrellats estaven ben bons.


Penso que és obligatori visitar algun cop Múrcia i quedar-s'hi a sopar. En sèrio, si té alguns bitllets en algun banc d'Andorra que necessita per-los aflorar ja sap on gastar-se'ls.