dimarts, de juliol 22, 2014

En record d'Antoni Teixidó Mariné, expresident de la UD Lérida

La temporada 73-74 (com moltes altres de posteriors) vindrà marcada pels greus problemes econòmics de la Unión Deportiva Lérida i que afectaven el rendiment de l'equip. Al juny de 1973 es celebrà una assemblea a les grades de la tribuna del Camp d'Esports on s'anuncia el fitxatge de Jordi Solsona com a nou entrenador i es presenta l'estat de comptes del club: 7.000.000 pts (42.000 €) de pressupost d'ingressos i 8.000.000 (48.000 €) de pressupost de despeses -ja veu com quadrarà això-. D'aquests vuit milions últims, 5.000.000 (30.000 €) eren destinats a pagar jugadors. 

La situació s'agreuja quan 1000 socis es donen de baixa i les institucions lleidatanes no afluixaven la mosca en aquell temps, ja devia haver crisi. L'aleshores president, el doctor Montañola optà perquè 70 socis avalin una pòlissa de crèdit que cancel·laria el club si podia, i si no, recauria sobre ells (els sona això de períodes més moderns?, la bombolla del futbol no és nova pel que es veu). La temporada a nivell esportiu no va bé i com no es pot destituir l'entrenador Solsona per falta de liquiditat el que fan és concedir-li un permís indefinit perquè se'n vagi a l'Hospitalet com a secretari tècnic. 

La situació econòmica del club provoca la dimissió de Josep Montañola i Antoni Teixidó i Mariné exercirà de president en funcions. Com a curiositat, i per tal d'intentar solventar els problemes econòmics, el president Montañola va organitzar una vetllada musical a la discoteca Joker's amb una subvenció de 250.000 pts (1500 €)  per part de la Jefatura del Movimiento

Teixidó, del qual molta, moltíssima gent en parla meravelles com a persona, va haver d'afrontar un intent de vaga dels jugadors que amenaçaven de no jugar i denunciar els seus contractes a la Federación Catalana de Fútbol (entengui que els noms oficials de coses els he d'escriure en castellà perquè l'època és la que és) si no cobraven el que se'ls devia abans de diumenge. Es va fer una festa amb el rimbombant nom de "Gran Noche de la UD Lérida" en la qual tot allò recaptat es destinaria al Lérida. Doncs bé, tot i rifar una samarreta de Johan Cruyff (se la va quedar un tal senyor Calvet per 50.000 pts -300 €-) només es va aconseguir cobrir despeses i els jugadors continuaven amb l'amenaça. El dia abans del partit, però, els jugadors s'ho repensen i el partit contra el Mestalla es va jugar.

Antoni Teixidó Mariné
Paral·lelament als problemes econòmics dels jugadors, a nivell institucional té lloc a la Cooperativa Agrícola Pràctica una assemblea de socis feta de pressa i corrents per tal d'intentar buscar un nou president. Recordem que Teixidó estava de forma interina. No s'havia presentat cap candidatura -qui volia jugar-se el coll en aquella situació!- i el soci Delfí Zapater es va oferir a pagar primes als jugadors per tal de fer-los recuperar la moral. Es proposa també que cada soci aporti 1.000 pessetes (6 €), però amb 1500 socis només es recapten 100.000 pessetes (600 €). En una segona assemblea celebrada pocs dies després Josep Lluís González es postula com a president amb un grup de directius on cadascun firmaria una pòlissa de 200.000 pessetes (1200 €). No va ser així al final, però va buscar una altra persona, el Lluís Nadal que acceptà la presidència.

Així que Antoni Teixidó va ser president durant uns mesos. Teixidó era mecànic en els tallers Florensa de la carretera de Corbins i va jugar com a defensa a la UE Ferroviaria de Pardinyes. Més tard, com a directiu, va estar a la UE Bordeta, arribant a ser president anys després i també al FC Alcarràs i a l'Escola de Futbol del Baix Segrià. Durant el poc temps que va estar al Lleida (o Lérida per ser més exactes) es diu que va fer bon treball, col·laborant amb Zapater i González, i lliurant al governador civil Aparicio Calvo-Rubio la insígnia d'or del club en agraïment a la seua col·laboració amb el club. Per exemple, Aparicio-Calvo gestionà la incorporació de cinc jugadors del Sevilla al club: José Luis Guerra, Antonio Guerra, Mengiano, Cascajo i Rodríguez. Ara mateix m'és impensable que un subdelegat del Gobierno faci tasques així... L'últim càrrec de Teixidó a la UD Lérida va ser el de delegat de l'equip juvenil, portant el material o algun jugador amb la seua furgoneta particular si convenia. Ara, quaranta anys després continuava en el futbol com a delegat de l'EFAC Almacelles.

Antoni Teixidó imposant la insígnia a Calvo-Rubio
Una altra anècdota de la presidència de Teixidó fou que demanà en una reunió de presidents a Madrid que els àrbitres de Tercera Divisió no fossin de la pròpia regió. Es veu que durant uns quants partits i després d'un descarat arbitratge del col·legiat Esquerdo en un partit al Camp d'Esports contra el Calella -el Lleida guanyà 1-0- on es va afavorir de forma descarada l'equip visitant, Teixidó se va emprenyar amb els àrbitres catalans.

Ara Teixidó Mariné ens ha deixat el mateix dia que moria Alfredo Di Stefano. No és tan famós ni ha tingut columnes als diaris, però sí és molt més proper que la saeta i el món futbolístic de Lleida li ha d'estar agraït.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Gracies a tots per recordar al meu pare i dir de ell tantes coses bones.
Marian Teixido

Carles Bonet ha dit...

Vaig tenir la sort de coneixer a Antonio Teixido, una bona persona, involucrat amb lo Lleida, recordo perfectament un viatge que va fer l'equip al.levi a Brussel·les per disputa un torneig internacional, semblava el pare de tots els nens, entre el quals hi havia el meu fill... No sabia que havia mort... una abraçada per la seva familia. ACS