dimarts, de desembre 30, 2014

2014: Galletes d'aigua pel cap amb llistes paraigua

I arriba el moment del típic resum de l'any. Aquell resum de coses que han passat en l'any que s'acaba i que cal llegir-lo amb la melodia de l'"Imagine" de John Lennon de fons, però que enguany hi diria més el "Bailando" d'Enrique Iglesias o el "Happy" de Pharrell Williams potser.

Cada any hi ha unes sigles que es fan famoses sense que ningú sàpiga del tot cert què nassos volen dir, enguany li ha tocat al FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmica del qual l'altre dia parlàvem a l'ascensor amb un veí. Però enguany, com la consellera Rigau ha dit que cal tenir molta cura de l'ortografia, tothom ha fet un esforç per conjugar bé la primera persona del plural del present d'indicatiu: Podem(os), Som(os), Guanyem, Avancem, Construïm i Parlem. Poc originals posant nom a les coses, no? Amb la currada que mos vam fotre tots a l'estiu fotent-nos una galleta d'aigua pel cap i dient-li de nom Ice Bucket Challenge i no pas Remullem. Deu ser per això que es van inventar les llistes paraigua... I per paraules estranyes, al setembre a Lleida vam aprendre que era una torbonada, que es veu que és una ventada molt forta que va fotre a terra els arbres de Corregidor Escofet i les mançaneres del camí de Corbins. Riguin-se vostès del meteorit d'Alpicat.

A Catalunya celebrem el Tricentenari i continuem encantats amb això que ja fa dies que li diem el Procés, -Processem?-. En canvi, a Crimea d'un dia per un altre van organitzar un referèndum -més que res perquè a Kiev la van liar pada-, i a Escòcia ja el van fer. I nosaltres se veu que el 9N vam anar a votar -bé, tots no- en una cosa que se'n deia procés participatiu. Fixi'n-se, una altra expressió nova per dir que es va a votar. Aleshores també va haver un procés participatiu al maig en forma d'eleccions europees -bé, tots no- i en les quals les va guanyar ERC. Al setembre vam anar tots -bé, tots no-, a aquesta cosa que ens va dir l'ANC -colpista i susceptible de ser il·legalitzada- que s'havia de fer en forma de V. Al Parlament es va aprovar la Llei de Consultes i el president va firmar el famós Decret 129/2014 que fou impugnat immediatament per no sé pas quantes instàncies judicials, Amb tot això sembla ser que es munten uns petetes per tot arreu. El mateix TC va anul·lar la declaració de sobirania, clar, no m'estranya després que el ministre Margallo es preocupés per natres dient que "Catalunya vagará fuera del Sistema Solar por los siglos de los siglos". I això que el Gobierno va decidir publicar unes balances fiscals que van resultar que no se les creien ni ells. Al PSC l'Àngel Ros deixa l'escó de diputat pel tema del també número que tothom sap de memòria 150.2, els diputats Elena, Geli i Ventura se fan famosos i surten al Polònia, Pere Navarro plega i senyores de Terrassa li peguen cops de puny, al final mana Iceta i els pakis voten a les primàries per Jaume Collboni, Àngel Ros torna de president del PSC, plega Rubalcaba -qui manava realment al PSC- i guanya un guapot que se diu Pedro Sánchez i que és tan i tan progre que pel ell això de la independència és com la violència de gènere. I plega el rei Juan Carlos I, de nom, perquè el que han posat ara -un tal Felip VI- té les mateixes idees que el d'abans, és el que deu tenir pertànyer a una institució tan contemporània com és la monarquia. I va plegar Sandro Rosell, i va plegar Manel Prat i Ana Mato, i van fer plegar Toni Seligrat a favor d'Imanol Idiákez... però qui no hi ha manera que plegui és Duran i Lleida.

La humanitat ja és capaç de fer aterrar la sonda Philae al cometa 67P -bonica manera de celebrar l'any Oró-, però no és capaç de fer aterrar un avió a l'aeroport de Castelló ni de trobar els avions desapareguts de Malasia Airlines. El doctor Joan Massagué descobreix el funcionament de la metàstasi però ens entestem a fer famosos personatges com el pequeño Nicolás. Som capaços de fer grans pel·lícules com "8 apellidos vascos" però també de fer guanyar el festival d'Eurovisió a la barbuda Conchita Wurst. Per primer cop una dona -Maryan Mirzakhani- guanya la medalla Fields de matemàtiques però posem de moda malalties com l'Èbola preocupant-nos més pel gos Excalibur que no pas per totes les persones infectades. I a tot això uns van pagant amb les Black cards de Bankia i altres no trobaven el moment de legalitzar la situació de les seues herències a Andorra. I així ens va, que ja no es respecta res i Alemanya li endossa un 7-1 a Brasil i un jugador uruguaià agredeix un italià i no pas al revés. Fins i tot l'acaben dinyant Emilio Botín, Miguel Boyer, Isidoro Álvarez i la Duquesa de Alba, això sí, després d'haver viscut com a reis, clar.

A Lleida ens ha donat per mirar-nos lo melic reformant lo Mercat del Pla convertint-lo en un outlet, llegint lleidatà amb "Lo lleidatà és fàcil, txarra'l sisquere" i per anar en amotet com lo Marc Márquez. Som tan mainstream natres que portem Kiko Rivera per la Festa Major de maig i se'ns acudeix muntar un parc dels barrufets a les Basses. Ara bé, a Pablo Hásel el censurem ara que es posen d'acord fins i tot Cuba i els EUA, no fos cas... No hem patit el nostre Can Vies ni el nostre Gamonal, però sí que vam patir una explosió de gas a la plaça de la Sal i els apunyalaments d'un faltat de Logroño que mos van tenir confinats a casa dos dies per culpa del whatsapp. Enguany se n'ha anat el bisbe Ramon Malla que ens va destrossar la diòcesi i l'alcalde franquista Hellín que va liderar la repressió a la ciutat, suposo que ha marxat per trobar-se amb Blas Piñar i no precisament al cel. També el polític Pere Rosselló, l'artista Rosa Siré, el medievalista Prim Bertran, els exjugadors de la Unió Esportiva Lleida Enric Ribelles i Tito Vilanova i l'expresident Teixidó Mariné. I per últim hem vist com tancaven el mític hotel Condes de Urgel.

El món de la música ha patit la mort de gran com Joe Cocker, Pete Seeger, Paco de Lucía, Bobby Womack, Toni Ramone (Ramones), Jack Bruce, Johnny Winter i Peret. I altres no tan coneguts com Phil Everly (Everly Brothers), Bernardo Ríos -el de las "Murallas de Tarragona"-, Bob Casale (Devo), Fergie Fredericksen (Toto), Júnior, Lera (Parabellum), Cheo Feliciano, Big Bang Hank (Sugarhill Gang) el gran compositor sardanista Tomàs Gil i Membrado, Rapahel Ravenscraft, Toni Urbano (Leño), Gerry Goffin i Javier Benavente (Parálisis Pemanente).  

Per allà dalt sentiran les converses entre intel·lectuals del futbol: Luis Aragonés, Eusebio, Di Stéfano i Vujadin Boskov que acabarà concloent que "Futbol es futbol".  Llegiran Anna Maria Moix, Albert Manent, Gabriel García Márquez, Mercedes Salisachs i Anna María Matute amb supervisió de Josep Maria Castellet. Escoltaran Tatiana Sisquella, Joan Barril, la ciència del Josep Maria Ferrer Arpí i podran riure amb l'humor del senyor Bachs i el acudits del Guillem Cifré. I si encara s'avorreixen més, tindran la companyia del Robin Williams, l'Àlex Angulo, el Pere Ventura, la Lauren Bacall, el Rick Maial (Els Joves) i la Shirley Temple.  El Josep Maria Subirats podrà fer alguna escultura, aprendran matemàtiques amb l'Emma Castelnuovo i el Ferran Hurtado i practicar atletisme amb Yago Lamela. I al tanto amb Ariel Sharon i Adolfo Suárez, no es deixin entabanar. Qui segur no l'entabanarà serà el mític alcalde de Bilbao Iñaki Azkuna

I conte contat, any acabat... que passin bon any!

Si vostè és una mica masoca i/o nostàlgic i/o nostàlgica i vol recordar altres resums d'anys anteriors pot accedir des dels següents enllaços: 2013, 2012, 2011, 2010, 2009, 2008 i 2007.

1 comentari:

XeXu ha dit...

No podies faltar a la cita, l'altre dia en el post de Cocker ja vaig pensar que faltava poc. M'encanta el teu resum, ja ho saps, molt exhaustiu, i sense deixar-te coses que no surten als resums oficials. Home, no sóc tan masoquista, però si algun dia tinc dubtes de quan va passar alguna cosa, potser sí que consultaré els teus resums anteriors. Ara que, ets l'amo de les necrològiques, eh? A veure si et tindran com un ocell de mal averany.