dimecres, d’agost 19, 2015

David Fernández

Mira David, carai, que no és just. Que ja sé que tu ets un paio molt honrat i molt noble, que et deus als estatuts o al codi ètic o com se digui del teu moviment polític format per les Candidatures d’Unitat Popular. Que en les vostres assemblees vau decidir que només podríeu estar una única legislatura ocupant càrrecs polítics, en aquest cas ni càrrec, simplement un escó al Parlament del nostre país o nació o comunidad autónoma o el que siguem, que sí, que ho trobo molt noble i molt coherent. Però home, no podries fer una excepció? Segur que les militants i les assembleàries, per escriure-ho així com us agrada, poden arribar a entendre que t’hi quedessis una miqueteta més. Que ets el polític millor valorat, que no és poca cosa això. 

David, tu veus quin Parlament mos entrarà aquest setembre? Tio, serà bestial! Amb el Romeva, la Forcadell, la Casals, el Llach, el Reyes, el Forné, el Ferran Civit, l’Usall, l’Antonio Baños… si potser fins i tot hi tindrem lo Jordi Calvís que els retratarà a tots. Sí, ja sé que me diràs que ara la teua feina és al carrer i que els nous que entraran seran molt bons i ho faran tant o millor que tu. Que jo ja m’ho conec això. Però a tu també et necessitem. Necessitem els millors, que això que anem a fer és molt gros. Has estat exemplar, així, amb totes les lletres E-X-E-M-P-L-A-R. Que ja dono per suposat que per suportar certs comentaris que tenies per les bancades de la vora -crec que algun cop t’hi vas referir com a «bancada de la por»- t’havies d’armar amb una paciència infinita. 

Vas començar amb el famós «sí crític» aquell de la declaració de sobirania que sincerament no vaig acabar d’entendre. Te’n recordes d’aquell ple? L’Àngel Ros va marxar per no votar-hi en contra i mira com ha acabat ara, quines coses, no? Ja t’ho deu explicar el Pau o el Francesc. Però els teus discursos els he trobat sublims, des de la teua peculiar entonació, fins les citacions que fas servir molt habitualment i aquell posat flegmàtic però combatiu alhora. Memorable fou el dia que vas abocar-li el «Hasta pronto, gángster» i el «Nos vemos en el infierno» a Rodrigo Rato. Molts et van recriminar les frases i el gest de brandar-li la sandàlia. Però crec que encara et vas quedar curt davant d’aquest estafador que ens donava lliçons d’economia comprant whiskys amb targetes de Bankia

Com a president de la comissió del frau fiscal suposo que has fet el que has pogut posant els punts sobre les is quan tocava, perquè crec que de ben poca cosa ha servit. Per allà han desfilat -o no- uns senyors i senyores que han dit el que han volgut, que a vegades ens han tractat de rucs i adiós muy buenas. Més aviat jo recomano la lectura del bloc Llums i Taquígrafs, que segur hi tens alguna cosa a veure, i on queda tot més clar i ben explicat. 

Vaja David, que no sé si et convenceré. Jo et continuaré seguint els teus zascas antològics que fas a Twitter quan t’acusen de dreta, perquè ja sabem que tots els independentistes som de dretes, clar. Jo tinc un cunyat empresari i aquest Nadal quan va venir a sopar a casa no m’hi vaig abraçar, no fos cas. Que la veritat és que si no hagués estat per tu i la CUP potser no haguéssim tingut ni 9N. En definitiva, David, que sé que ens guardes alguna sorpresa i que aquesta retirada no serà del tot, eh? Moltes gràcies per aquests anys, per la teua coherència i pel compromís amb la lluita social i nacional. Et necessitem, no t’apartis gaire per si de cas.

(Article publicat al Nació Lleida el 14 d'agost de 2015)

1 comentari:

XeXu ha dit...

Quan he vist l'entrada titulada amb aquest nom m'has fet pensar que no fos una necrològica de les teves (en Fernàndez toca la guitarra!), i m'he espantant. Ja més calmat, he llegit l'oda que li fas, i no puc més que estar d'acord amb tu. També espero que no vagi massa lluny, que els seus successors siguin dignes, però que ell segueixi vinculat a la lluita des d'un lloc ben visible. Gent com ell mai fa nosa. O més ben dit, fan molta nosa a alguna gent, i això és extremadament bo per tota la resta.