Jorge Martínez tenia dos grans aficions, els soldadets de plom i les guitarres elèctriques però de manera encertada es va dedicar més a la segona que a la primera. Des d'Avilés i amb la seua Fender Stratocaster el 1977 va formar el seu primer grup Madson, amb el seu germà Juan Carlos i David Alonso. Poc després passarien a anomenar-se Los Metálicos que finalment es van convertir en Ilegales. El van acompanyar Iñigo Ayestarán al baix i David Alonso a la bateria.
La nova banda va guanyar el 1982 el primer premi del concurs de rock I Muestra Pop-Rock de Asturias i amb la moral pels aires i les bones paraules del productor René de Coupeaud, que els acompanyaria durant tota una dècada, van editar una primer maqueta que va arribar al cantant Víctor Manuel, que en aquella època estava a la Compañía Fonográfica Asturiana (CFA) i va fotre un cop de mà. D'aquesta manera van publicar dos primers singles, un de més punk-rock "Revuelta juvenil en Mongolia" (1982) i una joia del més pop més melòdic "Europa ha muerto" (1982).
Aquests primers singles els donen una important repercussió inicial a nivell nacional. això acompanyat a què Jorge Martínez era algú que no deixava indiferent. Aquell 1982 venia d'insultar milers de hippies i de patir per la seua integritat física en un concert que compartien amb Miguel Rios. Amb l'ajut del promotor de Madrid Paco Martín, Martínez finança de la seua butxaca la gravació del primer LP "Ilegales" (1983) amb una impactant portada realitzada per la fotògrafa Ouka Lele. I comencen a sonar amb força temes com "Tiempos nuevos, tiempos salvajes" i altres que no passarien cap codi deontològic avui dia -de fet Youtube la té censurada i se li ha hagut de canviar el nom per "La noche alemana"- com la que se'n fot dels seus amics hippies "Heil Hitler" (Nazis, simpáticos los nazis/ nazis, conozco muchos nazis/ En la noche alemana/los judíos rezan), lletres amb molta crítica social com "Yo soy quien espía los juegos de los niños" i odes a la beguda a "Caramelos podridos" . El disc és la carta de presentació definitiva al mercat del rock espanyol. De fet el disc va haver de ser reeditat un parell d'anys després per Epic a causa d'estar esgotat. El 2023 es va estrenar el documental Ilegales82 (Movistar) que explica els primers anys de vida del grup.
L'any 1984 Epic i CFA arriben a un acord mitjançant el qual el segell depenent de la multinacional CBS s'encarregaria de produir i promocionar els discos d'Ilegales. Guillermo Vijande substitueix Ayestarán i publiquen el segon disc "Agotados de esperar el fin" (1984). En aquest elapé hi trobem un dels ja clàssics "Soy un macarra" (Soy un macarra, soy un hortera/voy a toda hostia por la carretera) o també "Odio los pasodobles" (Algo está sangrando dentro de mí/y no lo puedo soportar/cuando oigo un pasodoble sonar/me dan ganas de vomitar). El disc ja apareix considerat entre els millors de l'any al costat de Radio Futura, Alaska, Mecano, Objetivo Birmania, Luz Casal,La Unión, Glutamato...
A continuació vindria "Todos estan muertos" (1985). La producció del disc anterior no havia acabat de fer-li el pes a Jorge Martínez i va agafar les regnes en aquest aspecte de manera que acaba sortint un disc amb un so més dur i unes lletres ben punyents. Hi ha cançons que són censurades a les ràdios i això fa que el disc es vengui més en ambients alternatius. Lletres que tractaven sobre el suïcidi a "Ella saltó por la ventana", apologia del soroll al més estil punk a "Hacer mucho ruido" o "Eres una puta" que no cal ni comentar. En la part central de l'elapé es veu una fotografia amb diferents guitarres i baixos corresponents a la col·lecció de Martínez i Vijande.
Veient-se ja al cim Ilegales i el seu mànager, Manolo Macías, creen la discogràfica Discobolo Records. El dia de Tots Sants de 1986 ofereixen un concert al Big Ben de Mollerussa del qual la recent companyia discogràfica en publica un doble directe "Ilegales en directo" (1986) i és distribuït per la independent Nuevos Medios. Se n'extreu un single que conté "Princesa equivocada" i altres tres temes. Els directes eren un dels punts forts de la banda i aquell mateix any van ser contractats per una gira per Amèrica del Sud: Equador, Colòmbia, Puerto Rico... i per l'estat espanyol tampoc no paraven de tocar amb Alfonso Lantero ara com a nou bateria..
Seguidament signen contracte amb Hispavox per publicar "Chicos pálidos para la máquina" (1988) donant continuïtat a Alfonso Lantero a la bateria i s'incorporen Juan Flores al saxo i Tolo Delafuente als teclats. Se n'extreuen els singles "Lavadora blues", "Al borde" amb un so molt pop i el popular "Ángel exterminador". El disc va tenir bona repercussió a nivell comercial i començaria la millor etapa en vendes de la banda. A més tot això aniria acompanyat d'una nova gira sud-americana i una altra d'europea que acaba al Festival Internacional de Berlín. Al final d'aquesta etapa Willy Vijande deixa la banda per dicrepàncies. Segons José Peral, el road-manager de la banda al llibre La Edad del Oro del Pop Español (Luca Editorial, 1992) "Vijande era el guaperas de la banda, sin embargo, es un auténtico negado para ligar". En canvi de Jorge explicava que "es un tio muy centrado y no es un broncas como se cree" i "aunque bebe mucho tampoco pierde el control".
"(A la luz o a la sombra) todo está permitido" (1990) comporta la incorporació de Rafa NenucoKas al baix i Jaime Belústegui de Los Locos a la bateria. El disc sonava a les emissores comercials: "Me gusta como hueles", "Todo está permitido", "Chistes rock en ya menor"... Jorge Martínez composa juntament amb Manolo Tena i Pancho Varona"Directo al corazón" per a Miguel Rios. I segueixen amb aquesta línia amb "Regreso al sexo químicamente puro" (1992) que inclou una de les meues favorites "Drogas duras llenan sepulturas" amb Jandro Espina com a nou baix ja que Kas i Lantero habien anat a Desperados. Després d'aquest disc es prenen un descans discogràfic i musical i retornen amb un disc diferent editat per Avispa "El corazón es un animal extraño" (1995). Un disc sese teclista que tira cap al rock dels 90 sense perdre l'estil propi com es pot comprovar amb la versió del "El loco soy yo" d'Augusto Algueró, una adaptació de la cançó de fa més de 400 anys "El caballero de Olmedo" que en el seu dia va inspirar Lope de Vega i el single"Dos ruedas y un motor". Amb aquest disc retornen momentàniament als escenaris.
Ilegales es pren un altre descans discogràfic i tornen amb "El apóstol de la lujuria" (1998), un disc contundent de la mà de Jorge Martínez de principi a fi i que retorna al so més salvatge dels orígens i amb Rubén Mol de bateria. Per començar la portada ja no deixa indiferent. El primer single i videoclip era tota una declaració de Martínez deixant-ho clar "He regresado", però també deia sarcàsticament que "He decidido comportarme". Tot i la bona repercussió inicial marca un final d'etapa amb Avispa. Després d'aquest disc Martínez es dedica a participar en tertúlies i programes de debat com en el Moros y Cristianos de Tele5, la seua postura provocativa, insurrecció política i xuleria ajudava a la cosa aquesta. El 2001 canta "John Wayne" en el doble directe "Canciones escocidas" de Los Enemigos.
Després d'aquesta llarga pausa i d'una exitosa gira sudamericana, el 9 de setembre de 2002, Ilegales celebren un concert acollint 15000 persones a la plaça de la Catedral d'Oviedo per a celebrar els seus 20 anys de carrera. En aquest concert van ser convidats a pujar a l'escenari tots els músics que havien passat per la banda i va ser gravat per editar un doble CD i un DVD en directe "El día que cumplimos 20 años" (2003) publicat per Santo Grial Records. Jorge Martínez, en començar el concert diu: "Hemos tenido la chulería de celebrar nuestros veinte años con un concierto en el que no invitamos a ningún miembro de otras formaciones, sólo a los que han pasado por Ilegales, porque tenemos la firme convicción de que son los mejores músicos existentes en todo el planeta. Al fin y al cabo, ¿qué es el rock and roll sino un ejercicio de arrogancia?". En aquest disc s'interpreten clàssics en directe com el divertit i irreverent alhora "La Fiesta", un dels seus primers temes que s'extreu com a single i que sona de manera excel·lent en aquest disc. Dels millors tema del grup. També destaco la versió del "Tiempos nuevos, tiempos salvajes", un tema que no envelleix.
El directe continua sent el seu fort i en terres americanes tenen els seus seguidors més fidels -de fet la seua web la gestionen des d'allà-, tornen a fer gira amb exitoso concerts a Medellín o un de doble a Guayaquil. Un cop tornats a les espanyes es tanquen per a gravar "Si la muerte me mira de frente, me pongo de lao" (2003). El disc no defrauda i només publicar-se s'enfila en les llistes de vendes. La presentació del disc va càrrec del clàssic del rock'n'roll de la factoria Leiber & Stoller "Motín en la preisión". També és d'aquest disc "Chica del este" amb reminiscències històriques si us fixeu en el videoclip. Tornen a fer noves gires per Espanya, Sudámerica i fins tot pels EUA amb moltíssim èxit fins al 2009 quan reben el disc de diamant per haver venut més d'un milió de discos en la seua carrera.
El 2010 Jorge Martínez decideix posar punt i final a la història d'Ilegales i materialitza un nou projecte que feia temps que tenia en ment: Jorge Ilegal y los Magníficos. Per tancar l'etapa anterior es tornen a embarcar en una enorme gira de comiat Adiós amiguitos que omple a tot arreu on van d'Espanya i d'Amèrica Llatina acabant el març de 2011. Aquest nou projecte que volia semblar una orquestra de swing dels anys 40 comptava amb els vells coneguts Jandro Espina Blanco al contrabaix, Jaime Beláustegui a la bateria, Juan Flores al saxo i Xuam Zem com a multiinstrumentista variat. Martínez ja havia treballat amb ell en l'extrany disc de jazz, psicodèlia i rock progressiu "Zem" (2007). També per posar el punt i final es reedita "En pleno brote psicótico (el día que cumplimos 20 años)" (2010) i es publica el darrer directe enregistrat a la Sala Penélope de Madrid "Ni un minuto de silencio" (2011).
El primer tema que van enregistrar com a nova formació o l'últim com la banda antiga és una versió del “I should have known better” de The Beatles per a un disc d'homenatge als 50 anys de la banda de Liverpool. Segons Martínez "puede ser la última canción grabada por Ilegales o la primera grabada por Los Magníficos, según se mire, y la cantamos en un inglés igual de malo que el español con el que los Beatles cantaron el ‘Bésame mucho’.". Amb aquest nou estil publiquen "Jorge Ilegal y Los Magníficos" (2011), "El guateque del hombre-lobo" (2012) i el directe "Nos vimos en el psiquiátrico" (2015). Es dediquen a versionar clàssics com "Bésame mucho", "Dieciseis toneladas" o "Popotitos". En el directe hi participen Jaime Urrutia, Carlos Segarra, Johnny Cifuentes, Josele Santiago, Julián Hernández i el Sr Chinarro que van cantant temes propis i d'Ilegales.
Però Jorge veu que ell segueix composant temes que "suenan a Ilegales y es una estupidez hacer que las grabe cualquier otro grupo", i així, per alegria dels seus fans, tornen ek 2015 amb Jorge Martínez, Jaime Belaústegui i Alejandro Espina publiquen "La vida es fuego" des del seu propi segell La Casa del Misterio. Se n'extreuen els singles "Voy al bar" amb un videoclip gravat en una sola seqüència i "Regresa a Irlanda", molt en la línia tradicional de lletra. Però el grup pateix una sonada pèrdua amb la mort per un infart de Jandro Espina el març de 2016 i anímicament es veuen afectats.
El 2022, aprofitant el 40è aniversari de la banda publiquen "La lucha por la vida" (2022), un disc amb nombroses col·laboracions com Loquillo, Coque Malla, Luz Casal o Andrés Calamaro .Aquell mateix any Martínez posa la guitarra en el tema "Somos la furia" del disc "Diario de una tregua" (2022) de Loquillo i canta "Ayatolah!" en el disc tribut a Siniestro Total"Sótano Total" (2022). El 2024 publiquen "Joven y arrogante" i s'embarquen en una nova gira, però el grup se veu obligar a aturar-la el setembre de 2025 per problemes de salut de Jorge.
Jorge Martínez ha mort a causa d'un càncer de pàncrees, Com a última gravació canta "Rock suave" en el disc de duets de Loquillo "Corazones legendarios" (2025).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada