Aquest setmana ens ha deixat a l'edat de 85 anys l'exentrenador de la Unió Esportiva Lleida durant la temporada 1970-1971 Agustí Faura.
Faura nasqué a Gavà el 3 de setembre de 1927 i debutà en el món futbolístic com a jugador en l'equip de la seua ciutat natal, el Gavà CF durant l'any 1947 jugant fins el 1949. Tot i ser una defensa de no gaire estatura tenia unes molt bones condicions físiques i era molt bo en el marcatge. També era un especialista en el llançament de faltes amb l'esquerra, gràcies a això va aconseguir força gols durant la seua carrera com a futbolista. segons m'explica aquesta enciclopèdia del Lleida que és el Daniel Badia, a causa de la potència del seus xuts un cop en un entrenament va trencar una de les porteries del Camp d'Esports.
Les seues bones actuacions amb el Gavà van fer que el Badalona el fitxés per a la 2a divisió jugant-hi dos temporades fins el 1951. Jugant a Badalona patí la seua primera greu lesió, una lesió de columna en un partit contra el Saragossa que el deixà inactiu durant set mesos. A causa d'aquesta lesió el Badalona no li va renovar el contracte i fitxa pel CD Sabadell durant dos temporades tornant a mostrar la seua qualitat a la 2a divisió. La seua progressió continua fins que el 1953 debuta amb l'Espanyol a Sarrià confirmant el seu millor moment de la carrera esportiva. A l'Espanyol sobretot és recordat per un gol que va marcar en una victòria contra el Barça per 1-4 al camp de les Corts.
A l'equip perico hi va estar 6 temporades fins que l'any 1959 patí la seua segona greu lesió i definitiva per deixar la carrera futbolística. En un partit contra l'Osasuna Faura es va fracturar la tíbia i peronè, lesió de la qual ja no es va recuperar i que l'obligà a abandonar el futbol com a jugador.
L'any 1964 Faura inicià la seua carrera com a entrenador sent el segon de Pedro Solé en les categories inferiors de l'Espanyol. La temporada 1965-66 fitxa per l'Olot de la 3a divisió fent-se càrrec de l'equip`fins la temporada 67-68. La següent temporada retorna a l'Espanyol ja al primer equip com a segon d'Argilés arribant a dirigir un partit de Copa davant el Màlaga ja que es va destituir Argilés i el nou entrenador que l'havia de substituir, el xilè Fernando Riera encara no havia arribat. Un cop arribat Riera va continuar exercint de 2n entrenadsor fins que fou cessat el febrer de 1970.
La temporada 70-71 la Unió Esportiva Lleida tornava a Regional 30 anys després (i tenien 2000 socis... a Regional...). El president, l'oblidat Martínez Cabrera decideix abocar-ho tot a l'equip per tornar a 3a Divisió, destitueix l'entrenador José Luis Riera a qui l'afició feia responsable des descens i fitxa Agustí Faura. La plantilla es reforçà amb el porter Arbea, Miquel Pons (futur president), Mercadé i gent del planter com Rabasa i Pepín i mantenint els millors jugadors de la temporada anterior com eren Buján i el golejador Josep Ma Mora.
A la segona volta i després d'anar líder tota la temporada Martínez Cabrera destitueix Faura. El motiu fou perdre 2 partits consecutius (Gavà i a casa contra el Granollers) i el president feu tornar Don Saturn Grech. Com que Grech va ser fitxat quan oficialment Faura encara no s'havia donat de baixa, cap dels dos va poder dirigir l'equip durant aquest petit període i va ser Manolo Bademunt qui ocupà la banqueta esdevenint així la rocambolesca situació de tenir 3 entrenadors a la vegada. Mentres Faura no va cobrar seguia Grech a tots els llocs del camp. Ja veuen, no només era Xavier Massana qui tenia manies de fitxar entrenadors a sarpats. Coses del Lleida...
Finalment el Lleida quedà 2n i tornà a Tercera. I un cop desvinculat del Lleida Faura va entrenar el Tortosa, el Terrassa, l'Sporting Mahonés i, finalment, el Sant Andreu l'any 1979