diumenge, de juny 22, 2025

Coordenades cartesianes

Tal dia com avui de fa 388 anys, és a dir, el 8 de juny de 1637 es va completar la impressió d’un dels llibres essencials tant de la història de les matemàtiques com de la filosofia, el Discours de la Méthode de René Descartes. Aquesta obra inclou l’important apèndix La Géométrie on es formalitza una nova manera de treballar la geometria a partir de l’àlgebra. És a dir, a partir d’aquesta nova geometria cartesiana o analítica s’estudia la geometria sense necessitat de dibuixar, es fa ús de l’àlgebra per a la resolució de problemes geomètrics. L’any 1999 la Societat Catalana de Matemàtiques i l’Institut d’Estudis Catalans va publicar una excel·lent traducció al català a càrrec dels professors Josep Pla i Pelegrí Viader.

Aquesta nova forma de treballar la geometria es basa en el seu sistema que va idear, el conegut sistema de coordenades cartesianes (de Descartes). Feia més d’un segle que els pintors usaven punts de referència i quadrícules a les seues obres per a situar les parts dels seus quadres, Descartes va agafar aquesta idea i la va combinar amb l’aritmètica: va anomenar origen de coordenades al punt on es tallen dos rectes perpendiculars i a partir d’aquí cada punt d’un pla queda perfectament definit amb un parell de nombres. A la recta (eix) horitzontal el va anomenar X i a l’eix perpendicular vertical el va anomenar Y i fent divisions sobre aquests eixos va construir una quadrícula de tal forma que si partim del punt origen (0, 0) i ens movem un quadrat cap a la dreta anem al punt anomenat (1, 0), si de l’origen ens movem un quadrat cap amunt ens situem al punt (0, 1), si ens movem un cap a l’esquerra anem al (-1, 0) i si ens movem un avall és el punt (0, -1). Fixeu-vos que el primer nombre del parell indica la posició horitzontal (X) i el segon la posició vertical (Y). Els punts de la dreta de l’origen tenen X positiva i els de l’esquerra X negativa, els de dalt Y positiva i els de baix Y negativa. D’aquesta manera el punt (-3, 1) és un punt situat 3 a l’esquerra de l’origen i 1 amunt. Aquest novedós sistema és utilitzat avui en dia per a situar posicions en mapes i plànols, i adaptat a la geometria esfèrica per a situar punts sobre la Terra i poder usar el sistema de posicionament globals via satèl·lit (GPS). A partir d’aquí Descartes va començar a donar forma d’equació a les rectes i a estudiar algebraicament la geometria que tant havia desenvolupat Euclides. Molts matemàtics abracem aquesta geometria ja que pensem que “La geometria és l’art de pensar bé i dibuixar malament” com va sentenciar Henry Poincaré encertadament.

S’explica que Descartes va idear aquest sistema de posicionament mirant una mosca al trebol del seu dormitori mentre ell estava en posició horitzontal al llit. La seua fràgil salut durant la infantesa va provocar que tingués predilecció per aquesta postura i durant aquestes llargues estones al llit dedicava moltes hores a pensar (cogito ergo sum). El 1649 la reina Cristina de Suècia el va contractar per a rebre lliçons de filosofia i matemàtiques a les 5 de la matinada. El fred suec i massa hores de treball massa matiner va acabar amb ell amb només 53 anys. 

Un epíleg fonamental

No  gosaré a dir que l’epíleg és la part més important del seu Discurs ja que el professorat de Filosofia no hi estaria d’acord, però a part de desenvolupar la geometria analítica s’hi proposa l’ús de la x, y i z com a incògnites, a, b i c per a quantitats determinades, utilitza per primer cop l’exponent per a les potències i proposa el terme imaginari per a les arrels quadrades de nombres negatius.

(Article publicat al Lectura el 8 de juny de 2025)

Matemàtiques i sants

Avui dia 11 de maig és dia de festa grossa a la ciutat de Lleida ja que es celebra la festivitat de Sant Anastasi, patró de la ciutat des del 7 de gener de 1627 quan ho va aprovar la Paeria. Sant Anastasi va ser legionari i fou santificat, entre d’altres, pel Miracle del Pou del qual va fer brollar aigua per satisfer la set dels seus companys quan tornava a Lleida amb ells perseguit per l’emperador Dioclecià. A Sant Anastasi no se li coneix cap mèrit matemàtic i la veritat és que de sants i matemàtics alhora pocs en podem trobar. Tanmateix, això no vol dir que els matemàtics no siguin bona gent, que en el món dels matemàtics també hi ha de tot. Anatoli d’Alexandria va ser un bisbe de Laodicea (actual Turquia) que cap allà al s.III va escriure deu llibres d’aritmètica i gràcies a aquest llibres trobem el primer sant interessat per les matemàtiques, Sant Jeroni (s. IV) qui als seus llibres fa referència als tractats d’Anatoli. En diferents iconografies es pot veure a Sant Jeroni amb estris de mesura i llibres d’aritmètica. Un altre sant amb interessos matemàtics fou Sant Isidor de Sevilla (s. VI-VII) qui va escriure molt sobre gramàtica i teologia però a les seua principal obra Etimologies, que és un tractat de cultura general, dedica el seu tercer capítol a les matemàtiques. Qui no ha arribat a sant perquè s’ha quedat en beat ha estat el mallorquí Ramon Llull, molt conegut en les nostres contrades per les seues obres literàries però l’Ars magna (1305) és una obra que va influenciar a grans matemàtics com Leibniz i al rei de la matemàtica recreativa Martin Gardner pel mètodes lògics i geomètrics que feia servir Llull. Però potser el més important dels que han tingut contacte diví va ser l’occità Gerbert d’Orlhac (945-1003) que no va arribar a sant però sí a Papa (Silvestre II). Format als comtats precatalans gràcies al comte Borrell II i al bisbe Ató de Vic va aprofundir sobretot en l’estudi de les matemàtiques. Destaquen textos seus de geometria basats en la geometria egípcia i en el quals s’hi descriuen procediments per a determinar altures, distàncies i profunditats. Estant a Reims va construir un nou model d’àbac amb 27 compartiments i 9 fitxes que avui es considera una primera màquina manual de calcular. En aquest àbac va fer servir les xifres hindoaràbigues i és que D’Orlhac va ser un dels primers impulsors de l'ús d’aquestes xifres tal i com les fem servir avui en dia (llevat del zero que per simbolitzar-lo deixava un espai en blanc) deixant enrere el complicat sistema romà i representant un gran avenç per al càlcul. També era molt aficionat a l’astronomia i al seu ensenyament utilitzant esferes i altres estris per a facilitar-ne la comprensió i alguns autors consideren que D’Orlhac va ser el precursor de la introducció de l’astrolabi a Europa, un instrument de càlcul astronòmic. D’Orlhac va ser la llum de la ciència enmig de l’arribada de l’any 1000 ple de presagis apocalíptics, com allò que vam anomenar l’efecte 2000 però 1000 anys enrere.

Silvestre II

La tomba del papa Silvestre II es troba a la basílica papal de Sant Joan del Laterà, la catedral de Roma però que pertany al Vaticà. La llegenda diu que quan l’estàtua del papa matemàtic sua i cruix vol dir que el papa està a punt de morir. La curiosa barreja dels mites i les matemàtiques.

(Article publicat al Lectura l'11 de maig de 2025)

Glutamato Ye-yé - Todos los negritos tienen hambre y frío

El 1979 al voltant del lletrista Ramon Recio i el cantant Iñaki Fernández, amics de colla, es formava Glutamato (nom posat per Ramon) Ye-yé (nom posat per Iñaki). Recio havia anat triant personalment els diferents components de la banda: Patacho Fernández i Alberto Haro (substituït poc després pel seu germà Eugenio ja que se'n va anar a formar Sindicato Malone) a la guitarra, Jacinto Golderos al baix, Carlos Durante a la bateria... però només van aguantar uns quants assajos ja que el vocalista Iñaki Fernández va haver d'incorporar-se al servei militar (la mili que en dèiem). I tot i que ho van intentar amb diferents vocalistes el projecte no va tirar endavant fins que no va tornar Iñaki. El seu debut en directe és a la sala El Sol de Madrid el 1980 al costat dels Aviador Dro.

El 1982 els Glutamato van ser finalistes del concurs de rock Villa de Madrid i de seguida es van convertir en una aposta d'una discogràfica independent fonamental en el pop-rock espanyol DRO. Primer amb l'EP de quatre temes "Corazón loco" (1982) produït per Poch de Derribos Arias i Ejecutivos Agresivos i seguit pel primer mini-LP "Zoraida" (1982). A l'EP hi trobem la mítica "Hay un hombre en mi nevera" amb Poch als teclats,  "Holocausto caníbal" una altra de les mítiques del grup, "Narcosis" i "Corazón loco". De fet aquest EP és potser el disc de més culte per als seus seguidors.

Recio va pensar que en aquell moment ja era hora de crear una pròpia discogràfica, Producciones Goldstein. Aquest segell pretenia editar els seus discos i els d'altres grups que formaven part del que van anomenar Las Hornadas Irritantes. En aquest corrent s'autoincloïen els grups més gamberros de la movida com Derribos Arias o Sindicato Malone en contraposició dels més tous representats per Los Secretos, Mamá, Los Elegantes o Tótem. Amb aquest propi segell publiquen un primer single "Comamos cereales" (1983) amb cert èxit radiofònic i una famosa portada. I al tanto amb la cara B i "La balada de Karen Quinlan" .

Tenir un segell propi i independent és molt guai però si venen els d'Ariola i t'ofereixen un contracte doncs te n'hi acabes anant. Per a ser justos cal dir que també s'hi van veure abocats per la fallida de Pancoca, la distribuïdora de Goldstein. Així debuten un una multinacional amb un mini-LP "Todos los negritos tienen hambre y frio" (1984) el tema principal del qual va ser el major èxit del grup, un tema ple d'ironia i mala llet. El tema va comportar certa polèmica per la frase tú pones tu granito que yo pondré el mio que vagi vostè a saber com la van interpretar els puristes. Amb el tema Iñaki va popularitzar la seua imatge amb bigotet hitlerià i cantant amb una pota de pollastre a la mà. D'aquest disc també és l'esbojarrada versió del "Canta con nosotros" dels Voces Amigas. El disc arriba a les 40.000 còpies i els obre la porta de la ràdio comercial i dels programes de tele.

El 1984 Iñaki publica un single amb Derribos Arias produït per ni més ni menys que Paco Trinidad "Disco pocho", un experiment més electrònic. Amb Ariola arriba el següent disc "Guapamente" (1985). El disc no ven tant com l'anterior però són proposats per anar a Eurovision amb "Alicia" però no ho aconsegueixen i RTVE porta a Paloma SanBasilio

A continuació arribaria "Vive subida" (1986), un disc de caire antimilitarista amb temes com el rocker "Todo va dabuten", l'antimilitar "Banderín de enganche", la versió de "El desertor" de Boris Vian i un curiós "Nacido en los EEUU" un any més tard que el d'Springsteen. Aquell any Eugenio ja havia format Ciudad Jardín i el grup es dissol anant el bateria Carlos Durante als Desperados i altres formant La Banda del Otro Lado i Iñaki forma los Beatos.

A petició de Recio, el 2 de gener de 1987, es reuneixen per a fer un concert de comiat a la Sala Universal de Madrid. Twins el publica en un doble disc en directe "...¡Esto fue todo!" (1987). El disc conté els seus temes anteriors amb versions millorades com les rockeres "Danzad, danzad malditos" i "Dulce pequeña Ramona" amb sorpreses com "Soy un socio del Atleti" que apareix dos cops al disc, segons ells perquè la primera vegada no els havia quedat prou bé.  

Iñaki Glutamato buscava noves aventures musicals amb els Beatos. Amb aquesta banda van publicar un únic mini-LP amb Twins "El canuto mañanero" (1988) que es va topar amb la polèmica per la seua portada en la qual Iñaki hi sortia amb una corona d'espines. Això va afectar la distribució i quan es va fer una nova portada amb la corona sola ja no va reeixir. D'aquest disc és el single "Sinceramente tuya"  Després del single "Ole!!!" (1988) això de Beatos va durar de Nadal a Sant Esteve i els Glutamato es tornen a reunir amb un altre directe de títol molt adient "Y al tercer año..." (1990) amb el segell La Fábrica Magnética i una versió del "Hey hey my my" de Neil Young.

Iñaki canvia radicalment de tendència religiosa després de plegar amb Los Beatos i forma Los Pecadores. Amb el nou grup enregistra un primer disc "Los Pecadores" (1990) on hi participa posant l'harmònica El Mecánico del Swing a "Soy un fósil" i Rossy de Palma posant la veu a "Regina di Saba".  Després de la mort de Ramon Recio van publicar en la seua memòria i també per la d'Alberto i Eugenio Haro l'EP  "Conjuro a medias" (1991) amb dos temes dels Glutamato i dos de la Banda del Otro Lado, el grup que havia format Patacho després de la dissolució dels Glutamato. Encabat Los Pecadores publiquen el seu segon disc "Pecado de amor" (1992) amb una mica més d'èxit que el primer, no gaire tampoc per això, i inclou els singles "Ying-yang rap"  en ple auge del hip-hop espanyol i "Esto es España".  Després d'això Iñaki es retira de la música i es dedica a fer de guardaboscos tot i que participaria en alguns concerts esporàdics de reunió dels Glutamato.

Iñaki Fernández, un dels reis de la ironia i l'humor absurd en la música que molts han intentat copiar sense èxit, ha mort als 63 anys.

Articles relacionats:

- Parálisis Permanente

- Germán Coppini

- Radio Futura

-Manolo Tena