L'any 1987 a Plasencia (Extremadura) Roberto Iniesta, després de deixar el grup Dosis Letal, contacta amb el baix Gonzalo Salo i el bateria Luis Von Fanta i així neix Extremoduro. Com gravar un disc és car decideixen vendre butlletes a 1000 pts (6 €) al Bar Simetría, propietat de Robe, per poder-ho finançar i d'aquesta manera, a començaments de 1989 graben la seua primera maqueta de 7 temes i 1000 còpies als estudis Duplimatic de Madrid, en la qual ja s'hi inclouen temes que seran futurs clàssics de la banda com "Jesucristo García" i "Extrema y dura". Amb aquesta darrera cançó va ser el primer contacte que vaig tenir amb el grup gràcies al progama de TVE2 Plàstic de David Bages i Tinet Rubira on van tocar-la i la vaig gravar en cassete. Per tal de facilitar el directe Robe deixa la guitarra i agafa el lideratge, Salo passa a tocar la guitarra i es fitxa al baix Carlos el Sucio.
Després de quedar tercers en el concurs Yamaha el segell Avispa es fixa en ells i publiquen el primer disc "Tú en tu casa, nosotros en la hoguera" (1990). El disc contenia bàsicament les mateixes cançons que la maqueta i va ser gravat amb pocs mitjans i massa ràpid de manera que no els va acabar de fer el pes tal com va quedar. El 1994 el van remesclar per tornar-lo a publicar amb el títol de "Rock transgresivo". Se'n va extreure el single "Decidí".
Les negociacions amb Avispa per al segon disc no van prosperar i decideixen rescindir el contracte, així que abandonen Avispa i fitxen per la independent Área Creativa amb la qual publiquen el segon disc "Somos unos animales" (1991). Iniesta mostrava una enorme capacitat per escriure unes lletres fora dels tòpics musicals i la música tenia el rerefons del rock urbà o rock radical però amb un fons més aviat poètic, ells en deien rock transgressiu. Se n'extreuen els singles "Quemando tus recuerdos" amb un solo de vespino al final i "Tu corazón" i compta amb la participació de Rosendo en dos temes "La canción de los oficios" i "Perro callejero". Sense cap mena de promoció comercial el disc va vendre 8000 còpies i els Extremoduro començaven a prodigar-se en directe acollint cada cop un públic més entregat. Tanmateix els problemes amb l'heroïna podia a fer que els concerts fossin imprevisibles...
Per discrepàncies amb els drets d'autor i la promoció deixen Área Creativa, fitxen per DRO i editen el doble elapé "Deltoya" (1992). El disc, considerat per a molts com el millor del grup, els obre les portes de la popularitat però continuen sent un grup massa transgressiu per a les emissores comercials i per a un públic en general que aquell any escoltava Rosario, Manolo Tena, Joaquín Sabina, Antonio Vega i Alejandro Sanz. És un disc diferent, originàriament fou ideat per Robe Iniesta i els seus amics però per problemes contractuals va haver de sortir publicat sota el nom d'Extremoduro. Se n'extreuen el singles "Ama, ama, ama y ensancha el alma" i "Sol de invierno" amb portada dibuixada per Azagra. Ariel Rot toca la guitarra a "Volando solo".
Les drogues no són bones aliades i Extremoduro paga els efectes i la banda es desintegra. Luis, Carlos i Salo deixen la formació i Robe hi posa els components de Los Q3, un projecte seu paral·lel. Amb Jorge el Moja a la bateria, Ramon Sogas Mon al baix i Eugenio a la guitarra publiquen el quart disc "¿Dónde están mis amigos?" (1993). En ell continuen experimentant amb el seu so incorporant la veu femenina de Belén Pérez i segueixen creixent en fans i públic però encara en circuits underground. El gener de 1995 toquen a l'Estudi d'Alcoletge. En la majoria de temes hi participen Selu i Fernando Madina de Reincidentes i hi trobem cançons com "Estoy muy bien", "Los tengo todos" amb Iñaki Uoho Antón de Platero y Tú a la guitarra o "Pepe Botika (¿Dónde están mis amigos?)".
I ara sí que sí arribem al cim de la seua popularitat, amb "Agila" (1996) es col·loquen entre els grups espanyols més importants del moment sense necessitat de renunciar al seu estil i amb Iñaki Antón de productor. Apareixen a les ràdios, venen més de 300.000 còpies aconseguint el seu primer disc de platí sobretot gràcies a un dels seus temes estrella (o el que més) "So payaso" que sonava en tots els pubs i discoteques de l'època. El fabulós videoclip que va guanyar el premi de la I edició de los Premios de la Música va ajudar... per ser el seu primer videoclip promocional no els va sortir pas malament, no. El disc està carregat de poesia amb versos de Pablo Neruda "Sucede" i de Miguel Hernández "Prometeo" que es colen entre les lletres de Robe. Cas apart mereix el primer tema del CD l'emocionant "Buscando una luna" d'Antonio Machado i el saxo que s'hi sent, treballant en aquest tema expliquen que estaven tan concentrats que van perdre un avió. Robe Iniesta al més estil Joan Manuel Serrat... però amb el seu estil. També hi trobem la col·laboració d'Albert Pla a "¡Qué sonrisa tan rara!" i una versió del "Me estoy quitando" dels Tabletom. Hi apareix un tema de nom "El día de la bestia" que Álex de la Iglesia el va aprofitar per la seua peli homònima (compte, no el confongueu amb el tema de Def con Dos). Amb el que va guanyar Robe amb el disc es va comprar una autocaravana.
I en plena efervescència de la gira d'"Agila" havia d'arribar un directe, i amb títol contundent "Iros todos a tomar por culo" (1997). Els temes foren enregistrats en concerts a Sevilla, Puente de la Reina, Avilés i Madrid. És un recull de clàssics de la banda i es publica "Amor castúo" com a single, un tema dels seus inicis. Durant aquesta gira amb Iñaki Antón i Fito Cabrales ideen un nou projecte sorgit del cap de Robe: posar música als poemes de Manolo Chinato, amic personal seu. Amb Miguel Colino al baix i José Ignacio Cantera a la bateria entren a l'estudi amb el nom d'Extrechinato y Tú jugant amb el nom dels Extremoduro, Platero y Tú i Chinato. El disc "Poesía básica" no veu la llum fins el 2001 amb temes com "A la sombra de mi sombra" i "Juguete de amor".
Amb una formació que sembla definitiva (Robe, Iñaki, Cantera i Miguel) publiquen el setè disc "Canciones prohibidas" (1998) on mantenen el seu caràcter afegint arranjaments de corda i vent de la mà d'Antón. Continua el bon rotllo amb Fito i Fitipaldis: al tema "Golfa" canta Fito Cabrales i el 1999 fan la gira conjunta "Moñigos, morid" on els Fitipaldis presenten el seu primer disc "A puerta cerrada". La gira els porta al pavelló nou dels Camps Elisis de Lleida l'1 de maig de 1999.
Després d'una llarga pausa en tots els aspectes arriba "Yo, minoría absoluta" (2002) un CD acompanyat d'un DVD d'un directe a Leganés de l'any 1999. El primer single i videoclip és del tema "A fuego", "La vereda de la puerta de atrás" és una cançó de les més íntimes del grup, però a mi, personalment, m'agrada "Standby", del milloret de la banda. Tornen al directe i omplen a tot arreu on van. Després de la gira Robe es pren un descans compositiu i decideixen regravar i remasteritzar cançons seues de la primera època sortint a la venda amb el nom de "Grandes éxitos y fracasos (episodio primero)" (2004) i "Grandes éxitos y fracasos (episodio segundo)" (2004) amb el single promocional "No me calientes que me hundo". La gira comença el 14 de març de 2004 al pavelló dels Camps Elisis de Lleida. Robe canta "En tu agujero" del disc "Besos de perro" (2003) de Marea.
El 2006, Uoho i Robe creen el segell discogràfic Muxik per a donar a conèixer nous grups (Inconscientes, Memoria de Pez...) i inicien una nova gira el 2008 que els torna a portar a Lleida el 17 d'octubre al camp del Gardeny. El novè disc "La ley innata" (2008) torna a ser una raresa conceptual amb un sol tema que va variant musicalment al llarg del disc amb sis moviments començant amb "Dulce introducción al caos" i compta amb la participació d'Ara Malikian amb el violí. El 2009, un cop acabada la gira, Robe publica la seua primera novel·la El viaje íntimo de la locura que havia començat a escriure el 2003 gràcies als seus estudis de Llengua i Literatura a la UNED.
Hi havia ganes de nou disc i "Material defectuoso" (2011) ven 12000 còpies la primera setmana de sortir a la venda sense cap mena de promoció. És un disc de sis temes entre els quals destaca "Tango suicida". A partir del 2012 i després de la mort de Luis Von Fanta a Robe li agafa una vena solidària amb actuacions en benefici de diferents associacions: la gala La música Alimenta presentant el tema "El camino de las utopías" amb Iñaki; la gira Robando perchas del hotel per al projecte Un lápiz, un dibujo, regalant trossos del teló de la seua gira a entitats per a què en facin subhastes... També realitzen la primera gira per Hispanoamèrica el 2012 i el 2013 es publica la biografia oficial de la banda Extremoduro, De profundis. La historia autorizada escrita per Javier Menéndez Flores.
El darrer disc d'estudi "Para todos los públicos" (2013) vindria envoltat per una història de robatoris. El disc va haver d'avançar la publicació ja que algú havia robat algunes còpies en la cadena de producció i havia filtrat alguns temes a la xarxa. L'autor del robatori va ser detingut per la Guardia Civil en una operació que van batejar amb el nom "Operación Agila" i fou la primera detenció realitzada a l'estat espanyol per filtració de material fonogràfic a la xarxa. Tot i això el disc de seguida es va situar a les llistes de vendes. A continuació nova gira per Espanya i Amèrica i Robe és nomenat ambaixador dels productes orgànics d'Extremadura pel president Monago, així en aquesta gira tenen el patrocini d'Organics Extremadura. El 2019 Robe participa en el tribut a Joaquín Sabina "Ni tan joven ni tan viejo" interpretant "Calle melancolía". A partir d'aquí poca cosa més com a Extremoduro, després d'acabar contracte amb Warner treuen el single "Experiencias de un batracio" publicat per El Dromedario Records durant una actuació a Valladolid i una gira de comiat que després d'haver venut 200.000 entrades no es va fer a causa de la pandèmia del 2020 i 2021.
Qui sí continuaria actiu és Robe publicant discos en solitari "Lo que aletea en nuestras cabezas" (2015); "Destrozares, canciones para el final de los tiempos" (2016), "Bienvenidos al temporal" (2018), "Mayéutica" (2021) i "Se nos lleva el aire" (2023). Enguany posava veu al tema "Caída libre" de l'últim disc de Leiva.
Extremoduro, gràcies a l'indiscutible lideratge de Robe Iniesta, va traspassar contra tot pronòstic la seua marginalitat inicial fins convertir-se en un dels grups més populars de l'estat espanyol a final de la dècada dels 90. Robe ha mort als 63 anys per causes que no s'han fet públiques.
Articles relacionats:
