Resum de l'any

Article dedicat a l'Òscar, a qui no li agraden els resums dels anys; i a la Kwei-lan perquè em foti alguna bronca ja que em carrego totes les estructures sintàctiques de les oracions en aquest post.

La desacceleració econòmica. La recessió. El creixement negatiu. Però res de crisi. Ni crisi mundial. Ni crisi econòmica. Ni crisi financera. Ni crisi borsària. Ni crisi immobiliària. Ni crisi de l'automòbil. Nissan. S'han acabat els acomiadaments, ara es diuen ERO. Ja no hi ha suspensions de pagament, ara hi ha concursos de creditors. Hipoteques subprime. Rescat bancari. Lehman Brothers. Merryl Linch. Morgan Stanley. Fannie Mae. AIG. Freddie Mac. Martinsa Fadesa. Sacyr Vallehermoso. Íbex-35. Nikkei. Nasdaq. Dow Jones. Volatilitat. Liquiditat. Refundació del capitalisme. Bernard Madoff. Repsol-Lukoil. COPALME.

Refundació del catalanisme. La Casa Gran. Àngel Colom. Finançament, o millor dit, no-finançament. Balances fiscals. Tribunal Constitucional. Pressupostos. El cotxe (tunejat) de Benach. Una altra paraula que ja hem oblidat: sequera. Aigua de boca. Restriccions puntuals. Vaixells cisterna. Dessalinitzadores. Minitransvasament de l'Ebre. Les estaques del Segre. La captació puntual. El Roine. El nivell dels pantans. Francesc Baltasar demanant a la Moreneta que plogui. La LEC. El Pacte Nacional per la Immigració. El decret de Bolonya i els estudiants als rectorats. No a la MAT. Planeta a Fernando Savater. Arriba l'AVE a la capital. El Congrés d'ERC. Joan Ridao. Joan Tardà. Els 70 anys de la Manyana. L'avinguda de Pinyana. Salinas fot el camp i ens deixa descansats. El bisbe Piris i l'art diocesà. Custo a la Seu Vella. El monolit franquista a terra. Ricard Vnyes emmerdada. Nacho Jara sense presó. ERC trenca a Mollerussa, ERC trenca a Alfarràs, el PSC s'emprenya a la Diputació.

El nas de Letícia. La niña de Rajoy. El coñazo de Rajoy. Les miembras de Bibiana Aído. Chacón, candidata. Chacón, embarassada. Chacón, ministra. Chacón, mare. I també, ZP (Zapatero-Pinotxo). ETA. Txeroki. L'Expo de Saragossa inundada. Manuel Pizarro. Els 400 euros.

Els hotels de Bombai. L'hotel Marriot d'Islamabad. Els mitjons d'Esperanza Aguirre. Revolta social a Grècia. Terratrèmols a Xina. Jocs Olímpic a Xina. Sarkozy-Bruni. Barack Obama. Sarah Pallin. L'accelerador de partícules. Les sabates de Bush.

El vol JK 5022 de Spanair. Ca n'Espinós que explota. El temporal de la costa. El temporal del Pirineu. El Facebook. S'acaba el Tomate. Julián Muñoz. Serrallonga. Adéu a Antoni Bassas, Neus Bonet avorreix. Penélope-Bardem. Santamaria-Adrià. Pascal Henry desapareix. El càncer de Pepe Rubianes. El de Seve Ballesteros. Les memòries de Maragall. La cúpula de Barceló. El G-20. La T-10. "Fa una niiiiiit fredoooooooota" del Tomàs Molina del Polònia.

Número 1: Rafael Nadal. Ussain Bolt. Michael Phelps. 8 medalles d'or. 12.000 calories. Yelena Isinbayeva. Emili Vicente. Xavier Gabernet. Marc Sellarés. Iban Parra. Jon Moya. Dani Marín. Es retira Tevenet. El Benavent líder. El Lleida Llista torna a la Copa. El Plus Pujol en Play-off. Adéu a Jaume Comas. Adéu a Javier Zubillaga, a Juan Domínguez i a Keko. L'Alcarràs, el Torrefarrera, l'EFAC d'Almacelles. Marxa Diego Milito. Marxa Dani Güiza. Marxa Ronaldinho. Marxa Deco. Marxa Rikjaard. Guti i Salgado de marxa. Moció de censura a Laporta. Oriol Giralt. Pep Guardiola. Messidependència. Virus FIFA. Crackòvia. Adéu, Valverde. Hola, Tintín. Adéu, Tintín. Hola, Mané. . Lleida, capital de l'esport(???). Yo soy español, español, español. La Roja. Keiteeeeee!

El Chiki-chiki, la Duffy, l'Amy Winehouse, Kate Perry, Rihanna, Amaia Montero, Jonas Brothers, tornen Presuntos Implicados amb nova cantant, la Oreja de van Gogh a mitges, los Chichos, Pegasus, AC/DC, Metallica, Whitesnake, Guns'n'Roses, Mamma Mia!, 25 aniversari de Thriller.

Adéu definitiu a Joan Baptista Humet, Ramon Calduch, Salvador Escamilla, Paul NEwman, Charlon Heston, Mikel Laboa, Cassià Maria Just, Bo Diddley, Sidney Pollack, Leopoldo Calvo Sotelo, Arthur C. Clarke, Yves Saint Lauren, l'arquebisbe Carrera, Josep Benet, Mercè Sala, Josep Palau i Fabre, Josep Vicent Marqués, Jordi Cortada, el Chema de Barrio Sésamo, el senyor encarregat, Ricard Maxenchs, Edmun Hillary, Edward Lorenz, Richard Wright de Pink Floyd, Micahel Crichton, Ertha Kitt, Antoni Fauria.

I la frase de l'any: "Yes, we can". Copiada i adaptada, a la roja: "Podemos". I més frases per a aquest 2008: "Capitán, mande firmes". "Mori el Borbó". "Al loro". "No hase falta desir nada más", "Que no estamos tan mal hombre!", "Que nos estan embaucando", "Ho haveu vist!" "Viva España" de Xavi Hernández.

The Ramones - Merry Christmas baby

Com és típic des del Nadal passat us faig arribar la meva felicitació musical de Nadal d'enguany. És una cançó de The Ramones. I espero que vostè no sigui una de les milions de persones que em pregunta "i dient-se Ramones cantent en anglès?". Ah que no ho ha preguntat, no? Millor, perquè ja fa com una mica de ràbia sentir això.

The Ramones [o els Ramones com tot déu (al·là, buda, javhè i brahmaputa) els hi diu] són de Nova York. I ara potser pensarà que hi ha algun dels components que es diu Ramon, no? Doncs no n'hi ha ni un, el que passa es que tots porten el sobrenom Ramone: Joey Ramone, Johnny Ramone, Dee Dee Ramone i Tommy Ramone. D'aquests 4, en 8 anys la van palmar 3 i ara només queda el Tommy. Però el Tommy ja n'ha buscat uns quants més de falsos germans Ramone i va incorporar el Richie i el C.J. Però sense el Joey els Ramones no són Ramones.

Així, si els senyors aquests no es diuen Ramone, d'on els prové el nom? Doncs d'un sobrenom que va utilitzar Paul McCartney abans de ser Beatle. En una gira es feia dir Paul Ramon i després també ho va agafar per costum fer els check-in dels hotels amb aquest àlies. Així que el senyor Ramone, en concret el Dee Dee, que era gran fan de McCartney li va venir al cap aquest nom.

La cançó que presento en aquest post és una curiosa nadala (digui-li nadala, digui-li cançó que inclou la paraula Nadal) que té per subtítol I don't want to fight tonight. Data de l'any 1990 (crec) i estava en l'àlbum Brain Drain (el penúltim bo que van fer). L'última cosa potable dels Ramones va ser el Mondo Bizarro l'any 1992 amb el fabulós Touring. Va, i com sé que us agraden les curiositats també us deixo un capítol dels Simpsons on the Ramones li canten el Happy Birthay al sr Burns.

BONES FESTES!

33

Doncs sí, miri, que ja en tinc 33. Des dels 2 anys que no tenia una edat amb nom de canal de tele. Més que res perquè en aquell anys no existia ni la 3, ni 4, ni Tele 5, ni la 6. Teníem dos canals només, la 1 de VHF i la 2 d'UHF i havíem de canviar amb el pal de l'escombra si no volíem aixecar-nos del sofà. El problema és que ara hauré d'esperar fins als 300 o al 324 per tornar a tenir una edat amb nom de tele. No sé si valdrà el 40 TV per això...

El primer que ve al cap amb 33 anys és que ja tinc l'edat amb la qual Jesucrist va passar el pont d'esquena. Que ben bé no sé si va ser cert o no, segons l'Església Jesucrist va morir l'any 30 i va néixer l'any 1, així que o bé els astrònoms d'aquella època utilitzaven un cos de nombres diferent dels enters o bé jo no sé contar, com que aquest segon supòsit no el veig gaire factible, per reducció a l'absurd penso que és primer. Tampoc va néixer un 25 de desembre Jesucrist. Si el calendari cristià s'inicia amb el neixement de Crist, aleshores suposo que devia néixer l'1 de gener, no? Així van aquests (i aquestes?) de l'Església... i així ens posen els bisbes que ens posen a Lleida.

Suposo que també em passarà que quan vagi al metge i em pregunti l'edat em farà la típica broma del "Digui la seva edat" enlloc del "Digui 33". Cada cop que digui en veu alta la meva edat produiré una reverberació de la tràquea i les cordes vocals. Ja és curiós que aquesta reverberació es produiex en dir 33 i no en dir, per exemple, Dubrovnik, que fa més de reverberar. I també els LP's antics eren curiosos, giraven a 33 rpm. 33 és el primer conjunt de dos decimals iguals seguits dins del nombre Pi. I si sumen els 4 primers factorials naturals: 1!+2!+3!+4!=33. Quin honor!

El 33 és quasi-primer 33=3*11 i des dels 26 que no tenia una edat quasi-primer (26=2*13). Però el meu goig és que l'any proper en faré 34 que també és quasi-primer (34=17*2), i el 35 també ho és (35=7*5) així que tres edats seguides quasi-primeres és de molt bon plaer. I no ho tornaré a veure fins als 85, 86 i 87. A més amb 33 anys ja he passat el mateix nombre d'edats primeres (2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23, 29, 31) que d'edats quasi-primeres (4, 6, 9, 10, 14, 15, 21, 22, 25, 26, 33) cosa que no em tornarà a passar mai més, així que ara ja estic tranquil vivint aquesta experiència única en la vida. També puc estar content d'haver arribat a aquest 33 perquè és el nombre més gran que no es pot posar com a suma de 2 quasi-primers.

De totes formes és una llàstima no poder arribar a l'edat de 33^33-33!+33*33-33/33 i que és un primer de 51 xifres molt majo. També són primers 33*4^33+1, 33*14^33+1 i 33*34^33+1. No hi arribaré tampoc, però ni jo ni vostè amable lector (i lectora). I 33=0⁰+1¹+2²+3³.

33 és el nombre atomic de l'arseni, la Galàxia del Triangle té catalogació M33. El 33 era el dorsal de Patrick Ewing, Scottie Pippen o Marco Melandri i una cançó dels Smashing Pumpkins.

Acabarem amb un esment al Col·lectiu 33, anomenat així perquè la 3a lletra de l'abecedari és la C i correspon a les inicials de Catalunya Catalana. Acusat de paral·lelisme amb el 88 de Hitler, lúnic que fan aquest del 33 és defensar el que ningú altre defensa, que a Catalunya puguem parlar en català. Tan difícil és d'entendre-ho?

Lladres de sants (festivitat de Sant Faust)

Miri, que això tan famós que Madrid ens roba no ve d'ara ni de fa 4 dies, nonono... Aprofitant que avui 14 d'octubre és la festivitat de Sant Faust, gran patró d'Alguaire els faré cinc cèntims d'una història de robatoris espanyols de fa anys.

Sant Faust era d'Alguaire i, com era tradició en aquells temps, va fer de pagès. Es diu que Sant Faust (quan encara no era sant) treballava molt, i que era molt humil, però que li agradava llegir tot i que no havia pogut anar gaire a l'escola (com també era tradició en aquells temps). Per això a la seva imatge sempre surt amb l'aixada (la sartell) i el llibre sagrat, símbol de la seva dedicació al treball i a la lectura formativa.

La llegenda conta que aquest pobre sant va voler anar a Terra Santa, ja que li feia molta il·lusió veure el Sant Sepulcre on havien posat el cos de Jesús quan el van baixar de la creu. Però durant els mesos que durava el viatge, els moros (amb perdó per aquesta incorrecció política) que havien declarat la guerra al cristianisme, el van fer presoner. El bon sant d'Alguaire el van fer esclau i el van vendre en subhasta pública en una plaça, però va tenir la sort que l'amo que el comprà era una bona persona, i a través de les xerrades amb el senyor Faust es va convertir al cristianisme, va deixar-lo lliure i el va acompanyar fins a Alguaire (encara no havia l'aeroport projectat en aquell temps, ni la ZEPA, ni els socialistes manaven a l'ajuntament...).

Al cap de pocs anys Faust va morir i els seus amics no sabien on enterrar-lo. Van decidir que el posarien damunt d'una somera cega i la deixarien lliure. Allí on la mula s'aturés enterrarien aquell home (que això de lligar els morts a les someres també devia ser mig tradicional en aquell temps perquè al pobre Sant Ramon també li van fer, i va anar a petar justament a Sant Ramon).

La somera, bé pel vinet, bé pels montaditos, va tirar milles fins a Bujanda (Àlava), on la bèstia va donar un cop fort de pota a terra i va caure. El darrer cop de pota encara avui es pot veure (o almenys ens fan creure que aquella potada era de la somera de Sant Faust). Allí mateix va brollar una font, l'aigua de la qual guareix gràcies a la seva virtut remeiera. Tot això els va fer entendre que aquell era el lloc on havien d'enterrar el sant. I allí es veu que encara està el seu cos. I l'ajuntament de Bujanda sense un cap de màrqueting competent no ha sabut transformar allò en una espécie de Lourdes a lo rural.

Durant molts anys sant Faust va ser el patró dels pagesos de totes les terres lleidatanes i de la quasi totalitat de Catalunya, però després, des de Madrid, ens el van canviar per sant Isidre. Estem parlant del primer expoli dels espanyols a Catalunya? Podem demanar balances santorals? I si tornéssim a reclamar sant Faust com a patró dels pagesos lleidatans i catalans?

Sabent la història de Sant Isidre, que va deixar de treballar per dedicar-se a pregar dient que ja treballarien els àngels... ara ja entenc moltes coses...

Finançament i nombres primers

Des de que es va començar a parlar de la negociació del finançament de Catalunya (en aquesta legislatura, s'entèn) no han parat de sortir xifres. Les que tinc recopilades són les següents: 5229, 3800, 2329, 1794 i 1750. Disculpi el lector (o lectora) si me'n deixo alguna proposada per alguna associació de veïns o per algun grup d'amics del bacallà a la llauna, però és que ha arribat un moment que cadascú posa la xifra que més li convé.

Com que jo economista no ho sóc i això em treu capacitat per analitzar aquestes dades econòmicament (per això ja tenen al Sala Martín, el mequetrefe de las americanas), l'única ajuda que se li pot donar des d'aquest humil bloc és una anàlisi matemàtica de les dades. Sí, ja sé que els matemàtics no som gran cosa en aquest món (en els altres móns no ho sé), que fins i tot som descartats de les lleis d'educació (es veu que només filòlegs i historiadors poden fer lleis d'aquestes... així surten) i que el que diré d'aquí cap avall no importarà a ningú... però és que em fa gràcia fer aquesta anàlisis.

Pel teorema fonamental de l'aritmètica el que farem serà trobar la descomposició única d'aquests nombres en factors primers:
5229=3*3*7*83
3800=2*2*2*5*5*19
2329=17*137
1794=2*3*13*23
1750=2*5*5*5*7

A primer cop d'ull semblen uns nombres lletjos, no hi ha cap de primer. Però fixem-nos en 2 curiositats ràpides, el mcd d'aquests nombres és 1, és a dir tots són primers entre ells (oooooooh!) i a més hi ha un nombre quasi-primer, el 2329. El càlcul del mcm no és interessant.

Si ens fixem en el 2329, que és el més xulo de tots, veiem que només descomposa en producte de 2 factors (per això és quasi-primer), el 17 i el 137.

El 17 té una propietat meravellosa, i és que és l'únic primer conegut que és igual a la suma de les xifres del seu cub: 17³ = 4913 i 4 + 9 + 1 + 3 = 17. També és l'únic primer que és mitjana de dos nombres consecutius de la succesió de Fibonacci, en concret del 13 i 21. Gauss també participà en la màgia del 17 descobrint la construcció del polígon regular de 17 costats amb regle i compàs. I 17º és la inclinació de l'òrbita de Plutó. I 17 és també la suma dels 4 primers nombres primers 17=2+3+5+7. I si feu 17*65359477124183 dóna 111111111111111. I les primeres quatre xifres de 2^(17+17) són 1717. I (17^17+1)/(17+1) també és primer. I 17=1^⁴ + 2^⁴ i també 17 = 3^{^4} - 4^³

tan(cos(sin(x))) = 0.017... per qualsevol angle expresat en graus. I el capítol 17, versicle 17 dels Fets dels Apóstols és justament la meitat del Nou Testament.

I musicalment, Janis Ian, Jethro Tull, Stevie Nicks, Sex Pistols, Enanitos Verdes, Violeta Parra i The Beatles tenen cançons dedicades al 17.

Qui gosa dir que els nombres són avorrits?

La Verge Blanca

Avui (o ahir, depèn de quan ho llegeixi) dia 2 d'octubre els lleidatans (i lleidatanes) estem de festa grossa. Sí, sí, ha llegit bé. Fes-ta-gros-sa. El dia 2 d'octubre és la celebració de la nostra santa patrona de la ciutat de Lleida. I vostè no ho ha celebrat? Ah! És que no es fa festa? Això és cosa del Montilla suposo, que va dir que els catalans havíem de treballar més (!!!!).

Doncs tal i com ha llegit, la festivitat de la nostra patrona ha passat (com sempre) del tot desapercebuda. La Verge Blanca o Verge de l'Acadèmia fou proclamada patrona de la ciutat l'any 1946 per papa Pius XII (com el nom del carrer). La imatge que es venera d'aquesta marededéu és obra de l'escultor Maximiano Sala i és feta amb fusta de til·ler imitant el marbre blanc, raó per la qual rep el sobrenom de Verge Blanca. Ara que hi penso... aquí Lleida tenim manies de posar noms de colors a les maresdedéu. El fet que la tradició l'anomeni Verge Blanca deu ser en contraposició de la Verge del Blau? Ho haurem d'investigar... La imatge de la Verge de l'Acadèmia pot ser venerada a l'oratori de l'Acadèmia Mariana recentment reformada. Evidentment, l'Acadèmia està al carrer Acadèmia.

I el que em pregunto jo com a humil escriptor de blocs... ja saben els senyors (i senyores) paritaris (i paritàries) que a Lleida celebrem la festivitat de 2 patrons enlloc de la paritat patró-patrona? El fabulós Ministerio de Igualdad hauria d'intervenir en aquest afer? Què està fent Bibiana Aído al respecte? Que diran els d'ICV si no complim el percentatge de patrones? Es pot establir una llei al respecte?

Sí que és veritat que Sant Anastasi va néixer a Lleida i el senyor té tot el dret a ser patró nostre (com ho és de Badalona, lloc on morí). Però... i Sant Miquel? Quina relació té amb Lleida? Va muntar una fira de tractors on la gent va a gorrejar globos, bosses, bolis, prospectes d'empacadores i caramels de La Caixa? Va crear una fàbrica cervesera? Si el nom d'una fàbrica pot esdevenir patró... podem tenir algun cop Santa Copaga? O Sant Romero Polo?

Senyors (i senyores) paritats... acabem amb aquesta situació que fomenta l'aïllament de la dona en la nostra societat. Per uns sants (i santes) patrons (i patrones) en igualtat! Pobres nens (i nenes) lleidatans (i lleidatanes) que creixen davant d'aquesta immensa injustícia sexista!

Protons

Aquest 11 de setembre ha estat diferent. La gent no parlava de finançament, no, no. Ni de reivindicar drets nacionals, això ja està passat de moda. Aquest 11 de setembre tothom parlava del nou accelerador de partícules inaugurat al CERN de Ginebra (per cert, CERN=Centre Europeu de Recerca Nuclear). Joan Puigcercós protestava contra el déficit de protons que afecta Catalunya i Rodríguez Ibarra demanava solidaritat a Espanya en el repartiment de protons. Solbes anunciava un protón para todos i als balcons de tota Catalunya es veien protons penjats.

Doncs bé, aquesta cosa de la qual tothom en parla i ningú sap ben bé què és ja s'ha espatllat. Una obra que val la meitat del dèficit fiscal de Catalunya (que és molt... imagini's a Catalunya pagant cada any 2 acceleradors d'aquests als de Madrid) i feta per unes ments que suposo deuen ser unes llumbreres (10.000 físics) ha petat. I ara ja deuen estar trucant al lampista de torn, els hi cobraran 35 €/hora amb desplaçament apart; trigaran un munt de dies per arreglar-ho perquè la peça ha d'arribar d'Alemanya (no entenc perquè sempre que s'espatlla algo a casa ha d'arribar una peça d'Alemanya), i segurament no ho tenen cobert per l'assegurança (ja se sap, la llei de Murphy de les assegurances: ho cobreixen tot excepte el que es trenca).

Com a servei públic que vol ser aquest bloc li explico que el LHC, tal com es diu aquest aparato, no és un accelerador de protons. És un accelerador d'hadrons (¿lo qualo?), sí, sí, hadrons. Els hadrons estan formats per barions i mesons. Sí que és cert que els barions són els protons i els neutrons, però els mesons ja són altres coses que ben bé no sé ni jo. Així que això d'hadró és un terme més genèric que el de protó. I a part de tot això, no es pensi que pel món només trobem protons, electrons i neutrons... hi ha força més porqueria: muons, tauons, fotons, gravitons, neutrins, quarks, gluons, bossons... (ja ho saben això els ecologistes?)

I per què serveix fotre hadronets d'aquests a gran velocitat? Segurament per res. Però per provar tampoc perdem res, no? La ciència tota la vida ha funcionat amb la llei de l'assaig-error, ja se sap, una cosa és certa fins que arriba un altre i diu el contrari. Que li preguntin a Einstein, que va tirar per terra segles d'història de la física....

I si no heu entès res, no passa res tampoc, segurament dormireu igual de tranquils. Mireu aquest vídeo que és força més entretingut que llegir-me a mi: